Curs d’ètica per a nou condemnats per un frau milionari al Port

La fiscalia sol·licitava en el seu escrit d’acusació inicial del 2016 de set a 10 anys de presó. La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, condemna per falsedat en document mercantil en concurs amb un d’estafa i a un dels imputats se li afegeix el frau a Hisenda, però a una pena inferior a la que es reclamava. El tribunal de la secció 22 de l’Audiència de Barcelona aplica, partint de l’acord amb la fiscalia, l’Agència Tributària i l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’atenuant de confessió i el cas de l’impagament a l’Agència Tributària el pagament del deute

La sentència recull que el setembre del 2001 l’Autoritat Portuària va adjudicar a una UTE, formada per FCC Construcció, Ferrovial, Construccions Rubau i Copisa, l’ampliació del dic Est per 165 milions d’euros. Posteriorment, el 2013, es va modificar el projecte, elevant fins als 197 milions el cost de l’obra. A les declaracions d’IVA presentades davant Hisenda, segons la resolució, es «van augmentar fal·laçment» les quotes amb factures per la compra de 865.000 tones de pedres que no van existir mai i «no es corresponien amb operacions reals».

Les trampes durant l’obra

Notícies relacionades

Salicrú, comissionada del català: "Ara és l’hora"

BCN limitarà els actes a Ciutat Vella per reduir les molèsties

Malgrat això, aquest material va ser inclòs a les certificacions emeses per l’UTE al Port de Barcelona per un import de 9 milions, més el marge industrial i despeses generals, pe la qual cosa la facturació per les «pedres inexistents» es va elevar a 11 milions d’euros, remarquen els jutges. D’altra banda, per a la construcció del dic era precís instal·lar dues plataformes. Les esmentades instal·lacions es van construir sobre runa i no sobre escullera (pedra de pedrera), el preu de la qual és inferior. Les constructores van cobrar una cosa per l’altra i van percebre gairebé 18 milions d’euros.

L’Audiència condemna també membres d’una altra UTE que va ser contractada per al control «quantitatiu i qualitatiu» de l’escullera. Els jutges destaquen que és «significatiu» que l’únic material que no va ser objecte de control eren les pedres teòricament subministrades per un proveïdor i que mai van existir. Detallen, així, que no consta ni hora d’entrada de camió, ni pesada, ni matrícules, ni dades que permetessin identificar el transportista. A més, s’ha comprovat que les matrícules que es feien figurar eren falses, igual com els albarans d’entrega del material.