Curs d’ètica per a nou condemnats per un frau milionari al Port

La fiscalia sol·licitava en el seu escrit d’acusació inicial del 2016 de set a 10 anys de presó. La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, condemna per falsedat en document mercantil en concurs amb un d’estafa i a un dels imputats se li afegeix el frau a Hisenda, però a una pena inferior a la que es reclamava. El tribunal de la secció 22 de l’Audiència de Barcelona aplica, partint de l’acord amb la fiscalia, l’Agència Tributària i l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’atenuant de confessió i el cas de l’impagament a l’Agència Tributària el pagament del deute

La sentència recull que el setembre del 2001 l’Autoritat Portuària va adjudicar a una UTE, formada per FCC Construcció, Ferrovial, Construccions Rubau i Copisa, l’ampliació del dic Est per 165 milions d’euros. Posteriorment, el 2013, es va modificar el projecte, elevant fins als 197 milions el cost de l’obra. A les declaracions d’IVA presentades davant Hisenda, segons la resolució, es «van augmentar fal·laçment» les quotes amb factures per la compra de 865.000 tones de pedres que no van existir mai i «no es corresponien amb operacions reals».

Les trampes durant l’obra

Notícies relacionades

Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

Malgrat això, aquest material va ser inclòs a les certificacions emeses per l’UTE al Port de Barcelona per un import de 9 milions, més el marge industrial i despeses generals, pe la qual cosa la facturació per les «pedres inexistents» es va elevar a 11 milions d’euros, remarquen els jutges. D’altra banda, per a la construcció del dic era precís instal·lar dues plataformes. Les esmentades instal·lacions es van construir sobre runa i no sobre escullera (pedra de pedrera), el preu de la qual és inferior. Les constructores van cobrar una cosa per l’altra i van percebre gairebé 18 milions d’euros.

L’Audiència condemna també membres d’una altra UTE que va ser contractada per al control «quantitatiu i qualitatiu» de l’escullera. Els jutges destaquen que és «significatiu» que l’únic material que no va ser objecte de control eren les pedres teòricament subministrades per un proveïdor i que mai van existir. Detallen, així, que no consta ni hora d’entrada de camió, ni pesada, ni matrícules, ni dades que permetessin identificar el transportista. A més, s’ha comprovat que les matrícules que es feien figurar eren falses, igual com els albarans d’entrega del material.