Urbanisme

La contaminació de Barcelona s’exposarà a Venècia

  • El projecte català de la Biennal d’Arquitectura se centra en l’aire brut de la ciutat per reclamar un canvi de model urbà

La contaminació de Barcelona s’exposarà a Venècia
2
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«¿Què respirem? ¿Ho sabem realment?». L’arquitecta Olga Subirós fa les preguntes, i també dona les respostes. «L’aire està contaminat per la presència humana, sobretot per la presència del combustible fòssil que produeix diòxid de nitrogen i partícules PM. Aquest còctel és el que inhalem». Ho sustenta amb dades: segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), cada any moren set milions de persones al món per la pol·lució; segons l’Agència de Salut Pública de l’ajuntament, 2.100 ho fan a Barcelona. Aquest és l’escenari que presenta ‘air/aria/aire’, la proposta que l’Institut Ramon Llull exposa al pavelló català de la Biennal de Venècia d’Arquitectura (del 23 d’abril al 27 de novembre) i que comissaria Subirós.

El treball agafa Barcelona com a cas d’estudi. Durant mesos, Subirós i l’estudi d’arquitectura 300.000 km/s, especialitzat en l’anàlisi massiva de dades, han mapat tota la ciutat per veure on i com es produeix la contaminació,dades que s’han creuat amb d’altres, com la renda i la morfologia urbana, per donar una diagnosi de l’aire de la ciutat. Preocupant. Tant que des del jurat del concurs que havia d’escollir el projecte per representar Catalunya, s’admet que hi va haver dubtes sobre si aquesta era una bona imatge de Barcelona per presentar el món. Tot i així, la situació de la ciutat no és la pitjor a Europa, segons l’últim estudi d’ISGlobal, té cinc urbs per davant en rècord de diòxid de nitrogen: Madrid, Anvers, Torí, París i Milà.

Diagnosi i proposta

Notícies relacionades

L’exposició ‘air/aria/aire’ dona una diagnosi de Barcelona però també ofereix propostes de solució per a la ciutat a partir de tres grans blocs d’accions: la mobilitat, l’espai públic i els usos. «Ens preguntem què podem fer els arquitectes i urbanistes», afirma Subirós. Anàlisi i solucions ocuparan el pavelló català amb una monumental instal·lació multimèdia i interactiva, que anirà acompanyada d’una banda sonora composta per a l’ocasió per Maria Arnal i John Talabot, i interpretada per la primera.

Així, a Venècia hi haurà dades, imatges, so i també filtres. Perquè l’espectador tingui clar que la cosa va de debò, allà estaran exposats una selecció de filtres proporcionats per la xarxa que controla la qualitat de l’aire a Catalunya. Peces que en origen són blanques i que després de 24 hores a la Gran Via de Barcelona es converteixen en negres i en gris si són al Pirineu. «D’aire net ara mateix al planeta terra només se’n troba a l’Antàrtida, a l’oceà, no a terra ferma. La resta és aire colonitzat per l’activitat humana», assegura Subirós, que acaba: «El que fem és activar a l’esfera pública la urgència del debat». El dret a un aire respirable.