El col·lapse de l’ingrés mínim vital posa al límit els serveis socials de Barcelona

En un districte de Barcelona de 60.000 habitants, només una persona cobra l’ingrés mínim vital. Aquesta és una de les xifres que revela l’informe sobre la implementació de l’ingrés mínim a Catalunya i en què ha participat el consistori. El document dona veu a diversos treballadors dels serveis socials que avisen que hi ha milers de persones que necessiten la prestació però no la perceben, cosa que està generant una fortíssima pressió sobre els serveis que atenen els més vulnerables.

En aquests moments, cada professional dels serveis socials fa el seguiment de 250 llars. Abans de la pandèmia, un grup d’assistents es dedicava a l’acollida, és a dir, a les famílies que mai abans havien requerit d’aquests serveis, i els tramitaven ajuts bàsics per pagar el menjar o els subministraments. Ara, tots els professionals s’han bolcat a aquesta primera acollida, ja que la pandèmia del coronavirus ha fet augmentar del 30% les persones usuàries.

Peticions a l’espera

Una manera d’aturar l’altíssima pressió amb què treballen aquests serveis seria que les persones usuàries rebessin prestacions socials, com són la renda garantida de ciutadania que depèn de la Generalitat, i l’ingrés mínim vital (IMV), que atorga el Ministeri d’Inclusió Social. La primera ja funciona amb relativa rapidesa, però només es pot demanar si s’ha tramitat la segona. I el drama és que l’IMV només ha arribat al 6% de la població vulnerable. Gairebé la meitat dels expedients han sigut denegats, i un gran gruix de peticions encara continuen esperant per ser valorades.

Davant aquesta situació, són els serveis socials els que han d’atendre les famílies més necessitades. «Han de dedicar un gran esforç a la tramitació d’aquesta prestació sense deixar d’oferir la resta de serveis», expliquen en aquest informe. A més, alerten d’un «gran risc de saturació i bloqueig administratiu», que en part està motivat per la «lentitud» en la tramitació de les sol·licituds.

Perfils de tota mena

A més, els serveis socials han d’atendre totes les persones que no tenen accés a cobrar l’ingrés mínim vital. Aquí es compten perfils de tot tipus. Persones immigrants que no tenen permís de residència (en alguns casos malgrat haver sigut víctimes de violència masclista), els treballadors que encara no han cobrat l’atur arran d’un erto o un ero, les persones que viuen en habitacions de lloguer amb altres que no són la seva família ni els poden ajudar econòmicament, o qui el 2020 va tenir una situació econòmica radicalment diferent de la del 2019. Això últim succeeix perquè entre els criteris per accedir a l’IMV es compten els ingressos declarats en la renda de l’any passat, i no tenen en compte els ingressos dels últims dos o tres mesos, com sí que passa amb la Renda Garantida de Ciutadania.

De fet, una directora d’un centre de serveis socials de Barcelona constata que la immensa majoria de persones que atenen viuen en habitacions rellogades. «No solen tenir un padró fix o estable, cosa que dificulta considerablement tramitar la sol·licitud», exposa el document. Un altre treballador alerta que hi ha mares soles que treballen en serveis, com el d’atenció domiciliària de la ciutat, i que no poden arribar a final de mes. Creuen que haurien d’accedir a alguna prestació econòmica, tot i que l’IMV les deixa fora.

El problema de la fractura digital

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Una altra de les crítiques que ha rebut l’IMV està en la «complexitat» dels tràmits, que a més han de ser telemàtics. Acaben sent els serveis socials els que tramiten les ajudes, perquè hi ha moltes persones que no tenen internet ni ordinador a casa per poder-lo tramitar. A més, el procés per demanar-lo i accedir a la documentació és molt «farragós», segons lamenta l’informe. Tenint en compte l’augment de la pressió que ha suposat en els serveis socials la pandèmia, el temps per tramitar aquestes rendes és un luxe que no es poden permetre.

Per acabar, l’informe reconeix la sensació de «frustració» que transmeten no només els treballadors enquestats per fer l’estudi, si no que també és una frase que corre pels grups de WhatsApp dels empleats. «Han d’ocupar la major part del seu temps en activitats assistencialistes», com l’ajuda per fer prestacions o necessitats bàsiques. Lamenten no poder «fer tasques més transformadores que ajudin les persones i famílies a desenvolupar la seva autonomia i resoldre problemes de llarga durada». Per això es van crear, de fet, els serveis socials. Per ser un trampolí que ajudés a sortir de la pobresa. No obstant, fa massa temps que s’han convertit en un baló d’aire que busca, almenys, que els pobres no s’ofeguin a l’aigua.