BCN s’adapta a l’augment de les incineracions i sospesa obrir un cementiri per a animals de companyia

Cementiris de Barcelona ha abordat aquest divendres un pla director que preveu les actuacions bàsiques de l’empresa municipal fins al 2027, entre les quals destaquen l’increment de les incineracions i la possible posada en funcionament d’un cementiri per a mascotes al de Collserola. També destaca l’objectiu de garantir un manteniment dels nou cementiris de la ciutat que eviti sinistres com el que va viure Montjuïc el setembre del 2017, quan 144 nínxols es van ensorrar. El consistori va sortir d’aquest assumpte sense responsabilitats judicials i va posar fil a l’agulla amb un objectiu: «Que aquell episodi no es torni a repetir». 

Són paraules del regidor Eloi Badia, president de Cementiris de Barcelona, que ha comparegut per exposar les principals línies del pla director. El pla preveu un cinquè forn crematori a Montjuïc que estarà acabat a final d’any, a expenses de rebre la llicència ambiental necessària per operar. És una mesura que va amb l’època, en vista que la sol·licitud d’incineracions s’ha incrementat, en comparació amb les inhumacions.

Cementiri de mascotes

«És un projecte en estudi però és un projecte real, que ens interessa. Hem d’estudiar quina demanda potencial hi ha, on pot estar exactament el cementiri. Ara, són terrenys i entitats privades els que s’encarreguen d’aquestes gestions», ha afirmat Badia sobre el possible cementiri per a animals de companyia. La idea és que, si es confirmar, aquest cementiri animal sigui a Collserola.

Sobre les incineracions, en l’actualitat, hi ha quatre forns crematoris funcionant a Montjuïc, una vegada es va tancar i traslladar el servei de Collserola. Concentrar els cinc a Montjuïc, argumenta Badia, resulta eficient. Durant el 2020 hi va haver a Barcelona més cremacions que inhumacions, ha dit el regidor: 8.728 cremacions i 8.463 inhumacions. En conseqüència, també s’obriran més espais per al repòs de les cendres.

La tendència va viure un canvi significatiu el 2016, quan per primera vegada hi va haver més incineracions que inhumacions. El 2007, hi va haver 6.400 cremacions i 11.000 inhumacions. Ara la proporció està pràcticament al 50%. Badia ha afirmat que s’haurà de veure com evoluciona la situació i si la proporció es manté o es desequilibra. I en funció d’aquesta evolució s’anirà ajustant l’oferta.

Notícies relacionades

Desallotjament d’El Kubo i La Ruïna: La Salle Bonanova tancarà accessos i suspendrà activitats aquest dijous

Un jutge investiga la instal·lació d’un xou de llum en un parc protegit de Barcelona

El pla estratègic discorre paral·lel al pla director 2020-2024, que compta amb una inversió prevista de 24,8 milions, més 10 milions d’inversió ordinària, més 9,3 milions del tractament preventiu i correctiu de les instal·lacions. En funció del pla director s’està actuant per ara als cementiris de Montjuïc, Collserola i Sants. Una altra previsió de futur és ampliar el nombre de sepultures al recinte islàmic de Collserola i al recinte hebreu. S’obrirà una nova oficina d’atenció al Cementiri de Collserola, que s’afegeix a les existents a cinc cementiris i dos tanatoris.

Projecte en pausa

Preguntat per la funerària pública que el govern d’Ada Colau es va proposar crear durant l’anterior mandat, una empresa que va resultar inviable per la falta de recolzaments, Badia ha assegurat que no hi ha cap novetat i en aquests moments cap diàleg amb altres grups sobre aquesta qüestió. «És un element que es podrà desenvolupar quan hi hagi els acords necessaris. Seguim en el punt on érem». És a dir, a la via morta.