Els veïns del Raval: «Avui toca celebrar, però no podem baixar la guàrdia»

«Eren els amos del carrer. A mi m’intimidaven dient-me ‘xivato’ quan avisava la policia o els gravava amb el mòbil. Jo patia crits i que em tiressin les ampolles perquè els tenia davant, però els veïns de les finques limítrofes estaven pitjor, perquè compartien el celobert on tiraven totes les escombraries», prossegueix Rojas, que també recorda la impotència de veure com tractaven les dones toxicòmanes que freqüentaven el lloc. «Se n’aprofitaven, de la seva addicció. Vivien allà un temps i després les feien fora, els tiraven les coses per la finestra i elles cridaven en ple carrer: ‘¡a tal pis viu un traficant, a l’altre, un violador’!», rememora el veí qui, malgrat que insisteix que no baixarà la guàrdia, diu que avui toca celebrar. 

«El final d’un episodi molt negre»

Ángel Cordero respon al telèfon (com sempre), però no té massa temps per parlar. En mitjana hora ha de connectar-se –la realitat pandèmica– a una reunió amb Endesa. A més de portaveu d’Acció Raval, aquest any Cordero és president de la Xarxa Veïnal del barri, associació que ha mogut en els últims mesos les denúncies dels talls de llum persistents a diversos punts del barri. La trucada, aquesta vegada, no és per apagades sinó pel desallotjament del 14 de Príncep de Viana. «Avui és un gran dia per al barri sencer. Aquesta clausura posa fi a un episodi molt negre», resumeix Cordero, que destaca que, que hagin tardat tant temps a acabar amb aquest problema, deixa en evidència la falta de coordinació entre les administracions. Un desallotjament finalment realitzat per la Guàrdia Urbana després d’anys de denúncies per part dels tenaços veïns del carrer, malgrat les amenaces i coaccions.

Acció Raval es va crear el 2017, moment àlgid del fenomen batejat per la premsa com dels ‘narcopisos’, en el qual la Guàrdia Urbana en tenia comptabilitzats 60 en actiu, entenent per narcopís un ocupat per màfies per vendre droga on els toxicòmans no només compraven la dosi sinó que la consumien allà mateix, i en ocasions també hi pernoctaven. Sales de venipunció clandestines a l’interior de les quals la policia havia trobat marihuana, haixix, èxtasi, crac, MDMA, cocaïna i heroïna i que havien dinamitat la convivència a infinitat d’escales del barri. Quan la pressió dels traficants era tan gran que els veïns aliens al tràfic es veien obligats a marxar era quan es passava de narcopís a narcofinca, com era el cas de Príncep de Viana, fins aquest dimarts última en actiu.

100 detinguts en dos anys

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’intendent dels Mossos d’Esquadra a Ciutat Vella, Rafael Tello, comparteix l’alegria dels veïns i recorda que fa dos anys que treballen en aquest edifici, el punt més preocupant del Raval Nord, «no només a nivell de seguretat, sinó també de salubritat». Punt on la policia catalana havia realitzat en aquests dos anys 60 investigacions «per agressions sexuals a dones i a homes, robatoris violents, coaccions i consum contrastat a l’interior». «Ha sigut una feina col·lectiva. Hem treballat colze a colze amb la Guàrdia Urbana, l’ajuntament i els veïns. Acció Raval ens ha ajudat moltíssim, alertant-nos cada vegada que veien alguna cosa sospitosa. Estàvem també molt en contacte amb el Taller de Músics, que està just darrere, ja que patien molta inseguretat i furts vinculats a aquest punt,» prossegueix Tello, qui dona per acabat el fenomen dels narcopisos entesos com a tal i recorda que el 2019 es van detenir 41 persones per tràfic de drogues i el 2020, 57. 

«Erradicar la venda de droga és impossible, però el fenomen narcopís ja és residual. Tenim actualment quatre pisos en seguiment», conclou Tello. Des de l’any 2017 els Mossos han clausurat 331 narcopisos a Ciutat Vella.