Herència per conservar

Barcelona blinda la singularitat de Gràcia

  • Després de la revisió del catàleg, l’Ajuntament comença els tràmits per modificar el planejament i protegir el patrimoni

  • El canvi pretén mantenir el paisatge tangible i intangible de la zona i fomentar la creació de 2.000 vivendes de protecció

Es llegeix en minuts

Patrimoni hi posa les obligacions i el planejament en dona els drets. Vaja, que per molta intenció que tingui el nou catàleg patrimonial de Gràcia a l’hora de protegir la singularitat, la memòria històrica, el paisatge i la identitat dels barris històrics del districte, res és possible si la norma no canvia. El desembre del 2020, el ple municipal va aprovar-ne les intencions, és a dir, el catàleg. Aquest dimarts, la comissió de govern de l’Ajuntament ha donat el vistiplau per iniciar els tràmits per modificar el PGM, la norma. La proposta es presentarà a la comissió d’urbanisme de dimarts que ve i abans de l’estiu s’hauria de portar al ple perquè s’aprovi definitivament. L’objectiu és fer confluir intenció i norma i dibuixar la Gràcia dels pròxims anys: més verd i sostenible, però sense perdre el teixit urbà tradicional i històric. I possibilitar, a més, la creació de 2.000 vivendes de protecció oficial.

La qüestió va començar amb la revisió del catàleg dels barris històrics del districte (Vila de Gràcia, part de la Salut, Vallcarca, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova) després de l’episodi de les cases del carrer de l’Encarnació, que va agafar l’Ajuntament amb un inventari obsolet. Fa anys que està en revisió la idea de què és i què no és patrimoni. Abans prevalia la monumentalitat, però ara es valoren per igual, o fins i tot més, espais intangibles com la memòria històrica o els vincles sentimentals dels veïns amb els espais. Òbviament, el monumental i artístic continua sent un element que cal protegir, però no més que el verd o el teixit urbà que dona personalitat a una zona. Així, va caldre fer l’impossible per evitar la desaparició de les cases del carrer d’Encarnació (memòria històrica, paisatge i vincle amb el barri), ja que no estaven protegides pel catàleg. Al desembre es va crear un nou inventari amb més sensibilitat per l’àmbit social, ambiental, comercial i intangible.

Un abans i un després

Ara cal modificar la norma per poder protegir legalment l’esmentat patrimoni. De la proposta de modificació del PGM s’ha ocupat el despatx Jornet Llop Pastor, la consultoria tècnica que va guanyar el concurs públic convocat per a això. Les seves mesures suposen «un abans i un després en com protegir a partir d’ara el patrimoni de la ciutat», segons el parer de Janet Sanz, segona tinenta alcalde i responsable d’urbanisme del consistori. I posen el focus en el paisatge urbà i en com crear vivenda assequible, tot i que tampoc descuiden la reducció de les afectacions plantejades. Així doncs, per exemple, desapareix la idea d’ampliar calçada alineant les voreres en carrers com Gran de Gràcia i Torrent de l’Olla perquè el cotxe no és prioritari, tot i que sí ho era el 1976, data de l’actual PGM. No en va, l’objectiu actual és reduir la mobilitat rodada a l’interior de Gràcia i apostar pel desplaçament sostenible. El nou aparcament i els punts logístics de repartiment de mercaderia es concentraran en la perifèria, els carrers que dibuixen el contorn de la zona, com Riera de Cassoles, Travessera de Dalt, l’Escorial i Còrsega.

Pel que fa als paràmetres urbanístics, el planejament es modifica per adaptar-se a les condicions del teixit urbà tradicional de Gràcia i preservar el patrimoni construït existent i no incentivar-ne la substitució. Vaja, que es juga pel manteniment, la rehabilitació i la revitalització en detriment de la demolició i la nova construcció. De fet, es reconeix que tota la Vila de Gràcia és un front consolidat que no es pot corrompre, ja que és el principal tret paisatgístic que configura la seva identitat. La proposta de canvi contempla també la creació de vivenda protegida: potencialment unes 2.000. I ho fa rebaixant de 600 metres quadrats de sostre a 400 les parcel·les de nova construcció que han de reservar un 30% a vivenda assequible, i amb altres mesures noves, com les remuntes pendents, que només es podran portar a terme si es destinen a vivenda protegida, igual que la subdivisió de vivendes ja existents. També es crearà vivenda assequible a les plantes baixes de les vies que el projecte de modificació considera residencials. Les que es qualifiquen com a eixos d’activitat no tindran aquesta possibilitat, ja que s’hi potenciarà el comerç i les activitats terciàries. Entre les primeres, figuren carrers com Joan Blanques, Martínez de la Rosa, Sant Agustí i Santa Teresa. Entre les segones, Astúries, Puigmartí, Verdi i Milà i Fontanals.

Verd públic i privat

Et pot interesar

A més, el nou planejament contempla millores ambientals incentivant que tots els racons possibles, encara que siguin petits, puguin contenir verd. El problema en aquest apartat és la densitat del centre històric de Gràcia i l’absència de grans parcs, de manera que la modificació del PGM protegirà no només el verd consolidat a l’àrea pública, sinó també el que es troba en l’àmbit privat, com patis i interiors d’illa. Introduirà estàndards ambientals, de manera que els edificis i carrers que es transformin introdueixin determinats arbres, aixequin parts mitgeres d’edificis i cobertes verdes i introdueixin energies renovables, entre d’altres.

En definitiva, «defensant i protegint el patrimoni, s’està fent un exercici d’escut cultural i social contra el risc de despersonalització de la ciutat amb la garantia del manteniment d’aquesta identitat». Paraula de Janet Sanz.