Un estudi de la UB avala que les terrasses ‘extra’ de Barcelona salven llocs de treball

Les terrasses extra es van començar a implantar l’estiu passat després del confinament per compensar la restauració de la seva falta d’ingressos per les restriccions i també com a mesura sanitària, ja que els contagis a l’aire lliure són més improbables, segons va establir l’OMS. Va ser una demanda del Gremi de Restauració de Barcelona, a la qual l’Ajuntament d’Ada Colau (qui va mantenir una dura pugna amb el sector el mandat passat per retallar terrasses) hi va donar aquesta vegada llum verda.

Ningú dubta que ha suposat oxigenar part de la restauració, tot i que el seu impacte visual com a mesura d’emergència fos polèmic, fins a decretar que la majoria d’ampliacions seran definitives però amb un muntatge i mobiliari homologats que es pactaran i implantaran en els pròxims mesos. Una clau per a l’ajuntament era saber si aquesta aposta era viable econòmicament per a les arques municipals i revertia realment en la supervivència dels negocis.

L’informe encarregat pel consistori a la càtedra en Economia Urbana Ciutat de Barcelona de l’Institut d’Economia de la UB parteix d’analitzar les xifres del sector des de finals del 2019 fins a un any després. Quan a la tardor passada va finalitzar el treball de camp, es va constatar que de les 3.000 llicències extraordinàries aprovades fins al moment, més de 1.200 s’havien guanyat a costa de carrils de servei i aparcament.

El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jaume Collboni, creu que aquesta revisió «científica» a l’estratègia de la ciutat avala la seva continuïtat com a pal·liatiu a la crisi.

Un de cada set llocs de treball perduts

L’informe de la UB comptabilitza des dels aparcaments perduts fins als metres quadrats útils guanyats (més de 18.000) per implantar 8.241 taules i gairebé 32.000 cadires, i l’evolució de l’ocupació. Establint uns algoritmes entre terrasses, treballadors i valor afegit, se sentencia que l’ampliació dels vetlladors va suposar salvar un de cada set llocs de treball condemnats als ertos. 

En concret, la caiguda de l’ocupació en els tres primers trimestres del 2020 va ser d’11.184 llocs, davant els 13.059 que s’haurien produït sense augmentar l’espai de ‘terrassa’ urbà. Cada 10 metres quadrats de terrassa afegits suposen un lloc de treball i 19.630 euros de valor afegit brut a la restauració.

A la coctelera s’han ficat altres elements importants, com els costos. Així, Barcelona ha pagat 1,16 milions d’euros per implementar vetlladors a la calçada (65 euros per metre quadrat), mentre que ha deixat de recaptar 1,9 milions en concepte de l’aparcament de pagament a la via pública. A més, al bonificar al 75% les taxes de terrasses, només ha generat per aquest concepte 640.000 euros. L’operació no se salda, doncs, amb números vermells, i la pèrdua de recaptació es compensa amb escreix amb els efectes en l’ocupació i l’activitat econòmica, conclou el recent informe, ja que el cost efectivitat és bo: generar una ocupació li costa al consistori 956 euros, i generar 100 euros de valor afegit surt per 5,06.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Collboni es reafirma en el fet que la implicació municipal val la pena, reforça el sector i consolida treball, perquè les polítiques respecte a això es mantindran, amb un millor urbanisme però sense arribar a deixar a zero les taxes, com pretén el sector durant aquest dur 2022. El regidor lamenta que l’esforç no tingui un rendiment més gran a causa de les restriccions del Govern, que «semblen no tenir en compte» aquesta política d’activitat econòmica oxigenada impulsada a Barcelona.

La patronal està convençuda de la importància de la mesura, però en la mateixa línia critica que la política de la Generalitat amb l’hostaleria hagi debilitat l’efecte de les terrasses extra. Reclamen una ampliació horària per fer valer aquesta eina.