Dels dissenys de Santos López a les nominacions dels Gaudí

És veritat que, a un, els vestits li van semblar més espectaculars a l’estudi que vistos per televisió, però a Santos ningú li va dir que bufaria un vendaval d’upa o que l’aire de les estufes seria ciclònic i de baix a dalt. «Ens va faltar fer una prova ‘in situ’, potser, llavors, hauríem corregit o canviat algunes coses», afirma Santos. De qualsevol manera, dic jo, que tenim el que ens mereixem. Un paio que triomfa a les passarel·les de tot el món, que als Goya va vestir Clara Lago, Natalia Sánchez o Cayetana Guillén Cuervo, que té botiga a Nova York i que es deixa la pell en cada una de les seves confeccions i aquí, l’escorxem. En fi... Li pregunto què farà si TV-3 li proposa repetir i em diu que li encantaria. ‘He patit molt, però ja està, soc positiu, així que si els faig la faré grossa de veritat’. Mirin, Santos Costura va fer 150 vestits de casament el 2019 i 150 més per a festes. El 2020 només vuit de casaments. No n’hi ha més. El seu sector, sense casaments ni festes, està per terra, però el seu talent i les seves ganes de treballar segueixen intactes. Això sí, sobre gustos no hi ha res escrit.

Auditori buit a la Pedrera

I si tenim talent al món de la moda, ja no els dic al del cine. És cert que aquests últims estan tan o més fumuts que els primers. Dijous, a la Pedrera, vaig presenciar l’acte de nominació dels Premis Gaudí. En ocasions anteriors l’auditori era una festa. Actors, productors, directors, músics, tècnics o maquilladors es reunien allà per veure en directe si eren els escollits. Aquest any no hi havia ningú. Sort d’Isona Passola. La presidenta de l’Acadèmia del cine català desprèn tanta fortalesa, alegria i passió que ella sola és capaç d’omplir una sala amb totes les butaques buides. Va aplaudir i va cridar quan els presentadors de l’acte, Aina Clotet i Sergi López, van citar els principals nominats i es va posar en mode reivindicatiu quan li van acostar els micròfons: «Tenim molt talent, però sense pressupost és impossible continuar produint pel·lícules de nivell. O normalitzem i recolzem la cultura audiovisual catalana o els nostres se n’aniran. Mira, actualment totes les sèries es fan a Madrid».

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

Bé, a Madrid i a l’illa de Hierro. Perquè allà va estar Aina Clotet rodant la segona temporada de la sèrie que porta el nom d’aquesta illa canària. Va anar-hi per unes setmanes, però entre el rodatge i la primera onada de la Covid, s’hi va passar cinc mesos. La podrem veure a partir del 19 de febrer que ve a Movistar+. ‘Hierro’ és un ‘thriller’ d’investigació que va tenir molt èxit en la seva primera temporada. En la segona, l’Aina interpreta una advocada de Madrid. Vist el panorama audiovisual català no descartin que a partir d’ara també intentin emportar-se la Clotet a la capital... el talent va buscat.

I més cine. Aquest dijous es va estrenar el documental ‘Maragall i la Lluna’. La cinta és un retrat molt emotiu de la trajectòria personal i política de Pascual Maragall des que fa 14 anys li van diagnosticar la malaltia d’Alzhéimer. Un documental que tots els polítics actuals haurien de veure. De moment, s’exhibeix als cines Girona de Barcelona. Una de les poques sales que encara resisteix. Vagin al cine que la cultura és segura.