La mort de dos sensesostre despulla les carències socials de Barcelona

No només eren persones sensesostre, també era gent considerablement jove: 38 anys en el cas del mort a la Barceloneta i 27 (32, segons altres versions) en el de la Ciutadella. A Barcelona, 4.200 persones més no tenen llar. 1.200 dormen al carrer, on de novembre del 2019 a novembre del 2020, en van morir 18. En el cas que morissin de fred, ¿eren morts evitables? És un debat complex, en el qual podrien participar diverses parts, des de les entitats socials a l’administració competent en aquesta qüestió: l’Ajuntament de Barcelona.

«Veig el succeït amb dolor, és la mort de dues persones joves. És l’expressió d’un fracàs. I ho veig amb preocupació, per la pandèmia, per la crisi econòmica que anirà a més», declara a EL PERIÓDICO l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que afegeix: «Els ajuntaments ens sentim molt sols. Atenem emergències, aquesta és la idea del servei social. No podem pretendre que els ajuntaments, que tenim menys pressupost que les comunitats autònomes i l’Estat, hàgim d’assumir els fracassos de les polítiques que han fet o han deixat de fer la Generalitat i el Govern central». Colau es refereix als problemes que considera que són la base del sensellarisme: la falta d’una política de vivenda i la impossibilitat que molts sense llar puguin treballar perquè la llei d’estrangeria no l’hi permet, cosa que els aboca al carrer. «Nosaltres estem fent un esforç molt gran. Estic d’acord que no és suficient», afegeix l’alcaldessa.

Però abans de prosseguir amb els arguments de Colau, es pot ressenyar les declaracions de la que va ser l’encarregada de donar les explicacions del consistori, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, qui va comparèixer aquest dimarts per lamentar el succeït i repassar les mesures que el govern de Colau ha pres. Va recordar que Barcelona inverteix 45 milions d’euros anuals en aquest tema, quan el 2015 el pressupost era pràcticament el doble, de 26,5 milions.

Fuertes també va declarar que l’ajuntament està obert «a replantejar-se el que sigui necessari quant als equipaments, als quals molts sensesostre no volen anar». La comissionada va destacar que s’han obert espais especialitzats, com els de joves, dones i persones amb addiccions. El cas que segons la mateixa Fuertes un dels dos sensesostre, el mort a la Barceloneta, era conegut pels serveis socials i es negava a acudir a un equipament municipal. La comissionada va remarcar que no hi ha manera d’obligar qui «estigui en ús de les seves facultats» a deixar el carrer.

100 places, 60 de buides

Per a Ferran Busquets, director d’Arrels, entitat especialitzada en l’atenció al sensellarisme, no és una sorpresa que alguns sensesostre rebutgin acudir als equipaments. «La gent no hi vol anar i és raonable que no hi vulgui anar. De vegades és més un problema que un benefici per a ells. Si un sensesostre ha d’anar tres dies a un alberg per després tornar al carrer i haver de començar de nou». Perquè relata Busquets que per a algú que té muntat el seu espai al carrer, i que a l’anar a un dispositiu ha de renunciar al seu matalàs, als seus cartrons, en alguns casos fins i tot al seu gos, no li surt a compte.

El problema, prossegueix, és que hi hagi espais disponibles massa grans. Està especialment en contra dels temporals. «Hi hauria d’haver pisos, espais més petits», diu Busquets, que creu que si hi ha una prova que alguna cosa no s’està fent bé és la dada que Fuertes ha aportat sobre les 100 places per a sensesostre habilitades dissabte per les baixes temperatures: «De 100 places només 34 estan ocupades». El director d’Arrels explica que el mort a la Barceloneta era conegut per l’entitat: havia visitat el seu centre de dia. El preocupa que molts municipis defugin el sensellarisme: «Alguns ni empadronen la gent».

La meitat, de fora de la ciutat

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

«No pot ser que els ajuntaments estiguem sols», reitera Colau, que destaca que a Barcelona hi ha 2.700 places estables per a persones sense llar i, ara, 200 de provisionals. «La Generalitat en té 180 a tot Catalunya», denuncia. També nega que no hi hagi espais petits i específics, com denuncia Busquets, qui, al seu torn, precisa que de les 2.700 places que cita l’alcaldessa, algunes són d’entitats i no reben ajuts: «Nosaltres en tenim 207 i només rebem ajuda per 20».

«No ens hem de resignar, s’han de buscar-ne les causes. Fer política de vivenda, canviar la llei d’estrangeria. És un tema d’humanisme bàsic», afirma Colau, que insisteix a denunciar que els municipis, i Barcelona de forma especial («Empadronem la gent tot i que no tingui domicili fix», recorda), suporten massa pes en aquesta qüestió: «La meitat d’aquestes persones venen d’altres municipis on, en alguns casos, els compren un entrepà i un bitllet per a Barcelona perquè no tenen recursos».