El Macba per als de casa

Sí, el Macba ha fet ple. Ho necessitava. Els estralls de la Covid-19 es noten igual al comerç que als centres d’art. Ningú se’n deslliura. Els museus tampoc. Les xifres són desoladores: la caiguda de públic va arribar al 80% en els pitjors moments de la crisi sanitària. A la plaça dels Àngels afirmen que ara estan una mica millor, no gaire. Excepte aquest cap de setmana: 1.700 visitants dissabte i mil el matí d’aquest diumenge. La gràcia de la història és que tots eren locals, fins i tot els que s’expressaven en anglès, italià i alemany. Que de tot se sentia avui al Macba. Estrangers residents a la ciutat n’hi ha uns quants. Com la Chiara i l’Stefano. Italians amb domicili a l’Eixample i amants de l’art, no tant del contemporani com del clàssic. Però hi havia jornada de portes obertes i calia aprofitar-ho. El museu està d’aniversari: 25 anys de vida.

Fidels a la fira de Santa Llúcia

L’efemèride ha quedat en poca cosa per culpa de la Covid-19. Ni dansa de Cesc Gelabert ni concert en el marc de l’exposició Acció. Tots dos previstos en temps pre-Covid. Portes obertes i regal d’Ignasi Aballí: una megainstal·lació que llueix a l’atri. Punt. Però el millor de l’entrada gratuïta és que descobreix als més reticents a creuar els temples de l’art, que existeixen i estan bé. La Patricia i la Cristina han debutat a l’edifici de Richard Meier. Ho han fet amb ‘selfie’ davant una escultura de neó de Keith Sonnier i amb emoció desbordada al topar amb tres peces de Basquiat. Segueixen l’art però a través de les xarxes socials. Coses dels mil·lennistes. El compte del Macba a Instagram els va despertar l’interès per deixar l’àmbit virtual i passar-se al físic.

El museu estava ple, i amb cua a l’hora de l’àngelus. És una qüestió de seguretat: cal mantenir un aforament controlat que permeti el distanciament social imposat. I en això estaven també a la fira de Santa Llúcia. La meitat de parades que l’any passat, 121, i un recinte perimetrat amb control d’accés i dispensador d’hidroalcohol. Hi havia gent. I cua. «Cal apostar per aquesta fira que té tants anys d’història i més en una època com l’actual». Paraula de la Marta. La Marta acudeix cada any amb els seus fills i cada any compren una nova figura del pessebre. Ja ho feia amb els seus pares i espera que els seus fills segueixin la tradició. No en té ni idea de la campanya de Nadal municipal que convida els barcelonins a ocupar el centre, molt perjudicat per la crisi. Tampoc necessita que l’hi demanin, afirma que cada any per aquestes festes baixa (viu a Sarrià) a Ciutat Vella.

Aficionats amb càmera a la mà 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Impossible saber el barri d’origen de tothom qui aquest diumenge pul·lulava pel centre. Han sigut molts. La Rambla ha lluït més barcelonina que mai. Famílies passejant i turistes autòctons amb la càmera a la mà. La ciutat alleujada de forans convida a retratar-la. Això feia el Paco davant la façana de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, exemple de l’arquitectura de Josep Domènech i Estapà. El frontal està més net que mai des que el Poliorama, als baixos de l’edifici, anuncia una obra amb cartells minimalistes.

«Amb la ciutat buida de turistes i sense la possibilitat de poder sortir de cap de setmana, he recuperat l’afició per la fotografia». Paraula del Paco. S’intueix que una cosa semblant passava amb els aficionats que buscaven el millor angle per disparar a la plaça de Sant Felip Neri, paradís dels creueristes abans de la pandèmia i ahir ocupada clarament (n’hi havia prou amb afinar l’oïda) pels veïns. Igual de preses han lluït les terrasses. Totes. Ni una cadira buida. Hi havia ganes de sol, vermut i socialitzar, ni quee fos amb distància de seguretat per imperatiu del coronavirus.