Les entitats demanen més formació a la policia sobre com tractar els 'sensesostre'

L’home ferit de bala dissabte a la tarda per la Guàrdia Urbana es diu Marjan, té 43 anys i és d’origen hongarès. Dorm al carrer, a la zona del passeig de Sant Joan, a l’altura del Fort Pienc, i els veïns habituats a veure’l per la zona el descriuen com un «home tranquil», «entretingut sempre amb els seus gorros i els seus gots». Els equips de carrer de la Fundació Arrels estan en contacte amb ell des de juny, i en totes les trobades que havien tingut amb ell s’havia mostrat com el defineixen els veïns. «És un home silenciós i solitari, sempre molt amable. Agraïa compartir una estona amb nosaltres i prendre un cafè i acumulava els gots de cada ocasió», reivindicava a les seves xarxes socials poques hores després del succés un educador de la fundació, afegint que «costa imaginar-lo agressiu». 

El director d’Arrels, Ferran Busquets, es mostra prudent a l’hora de valorar els fets, però assegura que, amb la informació de què disposa, li sorprèn moltíssim que l’home es mostrés tan agressiu amb els agents, tot i que defensa que les persones que viuen al carrer passen molta por, i aquesta por de vegades provoca reaccions d’enuig. Segons un informe recent de la fundació, el 40% de les persones sense llar han sigut víctimes d’agressions al carrer, situació que «afecta la salut física i emocional», contextualitza Busquets, que recorda també, per entendre en què es basa aquesta por, que durant el confinament tres persones sense sostre van ser assassinades a Barcelona.

L’origen de les «molèsties»

Sobre el ganivet que portava Marjan, un dels elements dels que més s’ha parlat des d’ahir a la nit, Busquets fa un símil esclaridor. «Tothom té un ganivet a casa seva. Tenir un ganivet al carrer no vol dir que el tinguis per fer mal a algú. Jo no porto un ganivet pel carrer perquè tinc una casa on guardar-los; els ganivets moltes vegades generen una criminalització de la gent que viu al carrer totalment injustificada», exposa.

Malgrat que estan pendents de les diligències dels Mossos d’Esquadra i de la voluntat de l’home, que continua estable dins de la gravetat, per decidir com actuar, Busquets planteja l’assumpte. «Ens preocupa, també, quin va ser el motiu de la primera trucada. En què consistien les molèsties a què es referia el regidor Albert Batlle. En ocasions a la gent li molesta la mera presència d’una persona sense sostre en un banc», reflexiona. «Fa falta canviar la mirada cap a les persones que viuen al carrer», conclou. 

Roger Fe, cap de l’àrea social del centre d’acolliment Assís, coincideix amb Busquets en la importància de canviar aquesta mirada tant de la societat en general com dels cossos de seguretat. I posa més números sobre la taula. Un estudi de l’Observatori Hatento, observatori espanyol de delictes d’odi contra les persones sense llar, revelava que una de cada dues persones sense llar han patit un delicte d’odi.

El mateix estudi, publicat el 2025 i elaborat a partir de 261 entrevistes, desgrana que els agressors més habituals són les persones joves sortint de festa (en un 30% de les ocasions), però en un 10% es tracta de membres dels cossos policials. «Si a aquesta situació de violència estructural hi sumes la pandèmia i l’estat de nervis general, podem arribar a situacions com l’ocorreguda ahir», lamenta Fe, qui té clar que la clau per evitar-les del tot és la prevenció. 

«Cal saber llegir-les»

«La Guàrdia Urbana rep una formació de l’Ajuntament de Barcelona sobre la realitat de les persones sense llar i com tractar-les, i està molt bé, però a aquesta formació no hi va tothom, no és obligatòria. Hi van només els agents que decideixen anar-hi. Una de les claus perquè no tornin a succeir episodis com el d’ahir seria que aquesta formació social fos obligatòria per a tot el cos. Existeixen mil maneres de reduir algú. Als centres ho sabem bé. Ens trobem amb aquest tipus de situacions sovint, però cal saber llegir aquestes persones i saber tractar-les, entendre d’on venen, empatitzar», assegura l’educador, que també insisteix a descriminalitzar la mera presència d’un ganivet. «No només és que el necessitin per fer-se un entrepà quan compren pa i mortadel·la, és que a més són persones que viuen amb por. En moltes ocasions el tenen a prop per sentir-se segures», conclou el responsable d’Assís, com Arrels, entitats de referència en l’ajuda a persones sense llar a la capital catalana.