Versos per telèfon contra la Covid

La història va arrencar cinc dies després que comencés el confinament del març, quan el món es va aturar, i Agustí va començar a percebre que a certes persones del seu entorn els tremolaven les cames. Gent robusta, gens fràgil, que, no obstant, suportava amb dificultat la tancada, la incertesa, la solitud, la por... ¿I qui no? Ell mateix va perdre una tieta anciana en aquells dies fatídics. Acostumat a treballar d’allò més des dels 14 anys, l’aturada forçosa li va donar temps per pensar. ¿Què podia fer per mitigar el neguit?

Anunci a Twitter

Com aquell qui res, se li va ocórrer penjar el següent anunci en el seu perfil de Twitter (@LluisAgusti): «M’ofereixo a llegir per telèfon novel·les, contes i poesia, de manera gratuïta, a aquelles persones que ho necessitin, en català o en castellà». També podria haver-se ofert a fer-ho en francès, anglès i portuguès, ja que va treballar com a bibliotecari a París, Brussel·les, Nova York i Lisboa. Doncs bé, la bústia se li va omplir a vessar de peticions, de vegades per a tercers. Va llegir tots i cadascun dels dies del confinament, de tres a nou vegades, a persones en una forquilla entre els 30 i els 90 anys, dones sobretot. Les que més llegeixen.

Notícies relacionades

Barcelona deixarà de multar les prostitutes i castigarà més els clients i publicitar sexe de pagament

Caballé i Mercury es retroben a les Glòries

Per regla general, escull tres textos –continua fent-ho: la iniciativa té gran predicament– amb la idea que la lectura no s’allargui més de 15 minuts, «per no posar a prova la paciència de l’oient». Fragments divertits, gairebé còmics, alguns d’extrets, per exemple, de les magnífiques ‘Memòries’, de Josep Maria de Sagarra, o bé transcendents, sobre la felicitat enyorada, com el poema ‘Amistad a lo largo’, de Jaime Gil de Biedma: «[...] y en el recuerdo/ el júbilo es igual a la tristeza./ Para nosotros el dolor es tierno./ ¡Ay, el tiempo! Ya todo se comprende». I també Carner, Andrés Estellés, García Márquez, Montserrat Roig i la Rodoreda. No sabem si el bibliotecari freqüenta el karaoke, però a fe que llegeix amb una dicció perfecta i una veu com d’audiollibre, modulada a la ràdio durant la seva ‘tranche de vie’ parisenca.

L’invent li ha ofert sorpreses, com el dia en què un destinatari li va girar la truita: «¿T’importa si et llegeixo jo?», i li va descobrir així el poeta i novel·lista asturià Xuan Bello. «He donat gratitud i l’he rebuda». Altres vegades va llegir textos propis sense dir-ho. Tot en ell és tan llibresc que va conèixer la seva companya, l’Agnès, en una biblioteca de Lisboa.