AL RAVAL

Colau porta un fons inversor a visitar la seva narcofinca de Barcelona

Al bloc de Príncep de Viana hi ha hagut abusos sexuals, un homicidi i sobredosis mortals en els últims tres anys

L'ajuntament demana a Cerberus, la propietat, que es responsabilitzi del seu patrimoni i repari el mal causat cedint pisos a la borsa municipal

narcofinca raval / periodico

7
Es llegeix en minuts
Helena López / Guillem Sànchez

Els baixos estan tapiats, les parets pintades, els vidres de la majoria de les finestres trencats i la porta principal de la finca, rebentada. Malgrat la tovallola de Mickey Mouse que penja d’un dels balcons d’aquesta senyorial finca, el 14 del carrer del Príncep de Viana, l’hostilitat del lloc resulta evident. És només la part visible de l’última narcofinca del Raval, un edifici governat per traficants que fa tres anys que acovardeixen els veïns del carrer i degraden la convivència. Una narcosala clandestina en què hi ha hagut homicidis, abusos sexuals i sobredosis; una bombolla de misèria a dos passos del mercat de Sant Antoni que ha sobreviscut a diverses operacions policials per a desesperació del barri. Aquest divendres, l’ajuntament ha intentat una cosa nova per intentar resoldre la situació: presentar a l’amo del bloc, el fons d’inversió nord-americà Cerberus, el que passa a l’interior del que per ell és només un ‘actiu immobiliari’, amb l’objectiu que es responsabilitzi del mal causat i s’avingui a reparar-lo, cedint almenys part de les vivendes a la borsa municipal de lloguer social. Dos regidors, la de Vivenda, Lucía Martín, i el de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, han acompanyat un representant de la propietat –un dels fons més grans del món–, en el viatge a l’última gran narcofinca del Raval. 

A l’entrar, la delegació (de la qual també formen part diversos operaris de Cerberus per confirmar les condicions arquitectòniques de l’edifici) es troba amb un vestíbul totalment a les fosques amb el terra moll, pudor d’orina i racons que acumulen escombraries. L’escala és estreta i els esglaons tenen relleu. A l’il·luminar-los amb la llanterna del mòbil –l’única llum possible– es comprova que es deu a una capa de greixum que s’enganxa a les sabates. La comitiva arriba al primer replà i comencen els problemes. Treu el nas un dels suposats traficants. Reacciona com una vespa que veu atacat el seu rusc: «¡Marxeu, no podeu entrar aquí!», crida als agents de la Guàrdia Urbana que protegeixen l’equip. «Tranquil, som a l’escala, no entrarem al teu pis», li respon un policia. L’home protesta i insisteix que no tenen permís per entrar. Els seus crits atrauen a l’escala comunitària altres persones, que guarden silenci. Algunes visiblement espantades. Per darrere l’home enfadat es percep la realitat d’un narcopís, un espai al que acudeixen a comprar i consumir heroïna les persones en una situació més extrema i els llocs en què és més perillós fer-ho (les pedres llançades des de les finestres van impedir en una ocasió que entressin els sanitaris a salvar un home d’una sobredosi).  

Operacions policials ineficaces

Les portes de l’ascensor –un model de disseny– estan bloquejades i l’elevador, inutilitzat i brut, com cada racó de la fosca escala. Hi ha pisos amb la porta tapiada, el rastre de les diverses intervencions policials que han intentat sense èxit acabar amb el tràfic de drogues al bloc. Durant els últims anys, la desena de vivendes de l’immoble han funcionat de forma intermitent com a narcopisos. Darrere cada operació policial hi havia una nova distribució dels pisos, per a horror d’un veïnat atemorit. Veïnat del carrer i els pisos limítrofs, dins la finca ja no queden famílies.   

La comitiva surt de la narcofinca de Príncep de Viana, 14 / ELISENDA PONS

La denúncia veïnal, organitzada en combatives plataformes, com Acció Raval, ha assenyalat sempre a l’arrel del problema: «la deixadesa de les propietats, a qui els interessa que els pisos es degradin per vendre’ls a millor preu i treure el profit més gran possible, sense importar-los en absolut el que patim els veïns diàriament», no s’han cansat de repetir en els últims anys, des que els pisos en què es venia i consumia heroïna sense cap mesura sanitària es van estendre pel barri. Una degradació portada a l’extrem en aquest enclavament, «avui el principal punt negre de la venda de droga al barri», assenyala Rabassa. «Ja no serveix l’excusa que desconeixien el que passava en aquesta finca. Els hem portat perquè ho vegin i actuïn. Cada vegada que hi ha hagut una operació policial aquí se n’han desentès i ha sigut l’ajuntament el que ha hagut de venir a tapiar i a netejar. S’han de responsabilitzar de les seves propietats», prossegueix le regidor després de la visita. Martín insisteix en la idea de la reparació. «Els ajudem a agilitar el desallotjament, però ells han d’arribar a un acord amb nosaltres perquè, després de rehabilitar les vivendes, en destini almenys una part a lloguer social. Un acord com el que ja hem arribat amb altres fons, com Blackstone a Hospital, 99», assenyala.

El representant de la propietat en la comitiva ha assegurat a aquest diari que el seu paper al lloc era elaborar un informe tècnic de l’estat de la finca –que defineix com a dolent, ja que hi ha bigues a les quals els han arrencat parts– i ha defensat que Cerberus és «el principal interessat a resoldre el problema». «Per això hem accedit a fer aquesta visita junts, per arribar a un acord», assegura sense entrar a valorar la proposta del consistori, ja que, insisteix, la seva responsabilitat és tècnica. Consultat sobre un altre interlocutor del fons, el representant ha negat disposar de cap contacte. Tampoc ha sabut aclarir quantes de les ocupacions que persisteixen a la finca han sigut denunciades i quantes encara no consten al sistema judicial.

Malgrat la pandèmia, el barri va sortir al carrer per última vegada (una vegada més) el 24 d’octubre per exigir a l’ajuntament precisament «mesures per acabar amb l’especulació», que consideren «l’origen d’aquesta xacra».

Una finestra tapida a l’interior de l’escala de la narcofinca. / ELISENDA PONS

Des del 2017 

Notícies relacionades

El fenomen dels narcopisos al Raval va fer eclosió el 2017. En el seu punt àlgid van arribar a estar operatius un centenar de domicilis que venien heroïna i cedien un espai als consumidors perquè s’injectessin a l’interior. La fórmula va ser devastadora per al veïnat. Molts eren pisos ocupats que pertanyien a bancs o a fons d’inversió que s’havien desentès de la seva propietat. Sense la implicació dels amos per tapiar les portes o pressionar la justícia perquè donés ordres de desallotjament, el calvari dels veïns s’eternitzava. 

Actualment, gràcies a la pressió social, a les investigacions policials i a la tasca de les administracions, els traficants han tornat al model de fa anys, el de pisos on només es trafica, però no es pot consumir. Segons fonts policials, la xifra de narcopisos que continuen actius s’ha reduït per sota de la desena, entre els que es compten els del número 14 de Príncep de Viana. 

Història de l’edifici

L’edifici del número 14 de Príncep de Viana fa tres anys que funciona com una narcofinca. Un bloc d’una desena de vivendes ocupades en què impera la llei que imposen els traficants i de què van fugir les famílies. Durant aquest temps, la rotació d’habitants ha sigut constant. També hi ha hagut joves sense cap altra alternativa que es guanyaven la vida amb la ferralla o la venda ambulant.
L’edifici ha sigut objecte de diverses operacions policials que han tancat domicilis on es traficava. Mai ha sigut completament desallotjat i l’activitat delictiva s’ha regenerat al cap de pocs dies ja que, malgrat que alguns dels domicilis havien sigut tapiats, d’altres seguien oberts. Els traficants actualment ocupen els de la planta inferior. El terrat, que antigament havia sigut també un espai ocupat per un campament, ja està tancat. Ningú sap amb exactitud què ha passat en aquests tres anys entre els seus murs. Sí que es coneixen els casos més greus que han aflorat a l’exterior: un homicidi, abusos sexuals reiterats i una sobredosi mortal. 
El novembre del 2017 un home de 34 anys va morir apunyalat en un dels domicilis. Va ser apunyalat durant una baralla que es va desencadenar de matinada entre alguns dels ocupants d’un dels narcopisos. Va ser el cas més greu dels que han tingut lloc en una finca en la què també s’han denunciat abusos sexuals comesos per part dels traficants. Segons els veïns, no han sigut poques les consumidores que anaven a buscar dosis que també es prostituïen per poder comprar-les i vèncer la síndrome d’abstinència. Dones violades, ja que no estaven en condicions de negociar res.
Fa un mes, un ciutadà de 34 anys va morir víctima d’una sobredosi. Els equips d’emergència que van acudir a reanimar-lo no hi van poder accedir de seguida perquè alguns dels habitants els ho van impedir i fins i tot els van llançar pedres per mantenir-los lluny. Quan els sanitaris van arribar fins al consumidor ja era massa tard.

Temes:

Narcopisos