25 nov 2020

Anar al contingut

A CIUTAT MERIDIANA

La família desnonada pels Mossos d'Esquadra podrà tornar a casa

El BBVA, propietari del pis, assegura ara que desconeixia que a la vivenda hi vivia una família vulnerable i els ofereix tornar-hi amb un lloguer social

La família, amb tres nens petits, havia sigut desnonada enmig d'un gran dispositiu policial dijous a la tarda, quan ja era fosc i sense ordre judicial

Helena López

Una família amb tres nens, el menor, de tot just tres mesos, ha dormit aquesta nit en una pensió a Barcelona, després de ser desallotjada enmig d’un gran dispositiu dels Mossos d’Esquadra quan ja havia caigut la nit del pis en què vivien des de feia dos anys, a Ciutat Meridianapropietat del BBVA. 

La mare de família va arribar a casa seva ahir al migdia i es va trobar el pany canviat sense que ningú li hagués notificat res. Va trucar a l’associació de veïns –institució al barri en la defensa de la vivenda– i Filiberto Bravo, ‘Fili’, sempre de guàrdia, li va dir que truqués al seu advocat d’ofici, a veure què havia passat. L’advocat, explica Fili, li va respondre que ell tampoc tenia cap informació de cap desnonament; així que la dona va reobrir la porta i va entrar, cosa que va fer saltar l’alarma que al matí la propietat havia instal·lat al pis després del llançament judicial, que es va produir sense que ni la família, insisteixen, ni els serveis socials municipals en tinguessin constància.

Al cap de poques hores es van presentar a la vivenda familiar, a l’avinguda Rasos de Peguera –coneguda per ser un dels carrers de la ciutat en la qual s’han viscut més desnonaments en l’última dècada– primer els treballadors de l’empresa d’alarmes i després, nombroses patrulles dels Mossos d’Esquadra. «Jo vaig comptar 20 furgonetes i incomptables cotxes policials», recorda l’activista pel dret a la vivenda, gairebé sense veu.  Malgrat que en pocs minuts es van reunir davant la porta desenes de veïns per intentar parar un desnonament que es produïa quan ja era de nit, en ple estat d’alarma i poques hores abans del toc de queda, no ho van aconseguir, i la policia es va emportar la família fins al centre d’emergència de Llacuna, des d’on els van portar a una pensió.

Situació d’absoluta indefensió

«Com que la mare no els obria, els Mossos es van posar a colpejar la porta, amb les criatures a dins, enmig de l’estat d’alarma. El que ha passat aquest dijous ha sigut vergonyós. Vergonyós. Als veïns que estàvem resistint a la porta ens van treure violentament. A una noia li van trencar la samarreta», prossegueix el relat Fili, que afegeix que aquest divendres han anat als jutjats a denunciar la mala praxi de l’advocat d’ofici de la família, que, segons apunta el líder veïnal, sí que tenia l’ordre judicial, però va oblidar notificar-los-ho. «No ens han acceptat la denúncia», prossegueix enfadat el portaveu veïnal, que insisteix que no entén com en plena pandèmia els jutges continuen fent la gent fora.

La mateixa pregunta li fa la regidora de Vivienda de l’ajuntament, Lucía Martín, que confirma que cap servei municipal havia tingut coneixement previ del desnonament. «En plena pandèmia, amb menors i tractant-se del pis d’un banc. El conseller hauria de donar moltes explicacions», ha apuntat Martín, que ha afegit, assenyalant aquesta vegada el Govern espanyol, que és imprescindible una moratòria de tots els desnonaments de famílies vulnerables. 

«Restituir la propietat»

Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, ha confirmat aquest divendres a la cadena SER que els Mossos van executar el desnonament a la tarda sense ordre judicial. «El desnonament amb ordre es va produir al matí i a la tarda aquestes persones van tornar a ocupar la vivenda, per tant, estàvem davant un delicte flagrant i per això vam actuar, per restituir la propietat», ha afirmat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès aquest divendres un comunicat sobre els fets en el qual indica que l’execució del llançament de dijous al matí va ser «degudament notificat a les parts personades». «Al comprovar que la vivenda era buida es va canviar el pany i es van entregar les claus al legítim propietari [el BBVA]», prossegueix el text oficial. Quant a l’operatiu policial de la tarda, des del TSJC indiquen que «tenen coneixement» que, hores després d’haver-se produït el llançament, la família va entrar a la casa, i «comença llavors un altre procediment, que no té res a veure amb la part civil i que provoca l’actuació dels cossos de seguretat», conclouen.

Aquest era el quart intent de desnonament d’aquesta família amb tres fills pel BBVA. El tercer, previst al març, es va parar pel primer estat d’alarma, en el qual, al tancar-se els jutjats, sí que es van aturar les expulsions.

Després de la polèmica que han aixecat les imatges d’unes criatures expulsades de casa seva per la policia de nit en ple estat d’alarma, una portaveu del BBVA assegura que desconeixien que els ocupants del pis eren una família vulnerable –«si ho haguéssim sabut l’hauríem parat, no desnonem famílies vulnerables», diu– i que estan tramitant que puguin tornar. El consistori, en canvi, afirma haver intentat anteriorment negociar amb l’entitat un lloguer social per a aquesta família. La regidora de Vivenda afirma que el 12 de març des de l’Oficina de Vivenda de Nou Barris es va fer un requeriment per escrit a la propietat perquè apliqués el decret 17/2019 (en el qual s’indica que els grans propietaris han d’oferir un lloguer a les famílies vulnerables abans de desnonar-les). De la mateixa manera, Martín confirma que l’entitat sí que s’ha posat en contacte amb ells aquest divendres al matí per gestionar, ara sí, un lloguer social.

Concentració de repulsa  

Aquesta tarda els moviments pel dret a la vivenda de Nou Barris han convocat una roda de premsa davant la vivenda i una concentració de repulsa. 

Des d’Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, assenyalen el conseller d’Interior. «Davant l’entrada de la família al que havia sigut la seva llar durant els últims dos anys, els Mossos podien haver informat l’autoritat judicial o desallotjar sense ordre judicial, mesura que consideren de dubtosa legalitat davant un domicili estable. Van triar la segona opció i és intolerable. Són necessàries mesures garantistes, d’acord amb un estat democràtic i de dret», assenyalen. Per la seva banda, des de l’Observatori DESC afegeixen que actuacions com la d’aquest dijous dels Mossos d’Esquadra a Ciutat Meridiana són «el paradigma de com no ha d’actuar la policia en un desallotjament d’una família vulnerable». «S’està vulnerant jurisprudència internacional i la llei 23/2015, entre altres drets», denuncien.

Més de 80 desnonaments a la setmana

Tant les entitats socials com el mateix Ajuntament de Barcelona coincideixen en la urgència que el Govern espanyol suspengui de forma definitiva tots els desnonaments de famílies vulnerables durant l’estat d’alarma. L’episodi viscut aquest dijous a Ciutat Meridiana és especialment impactant perquè es va produir de nit, pocs minuts abans del toc de queda i amb nens, però no ha sigut l’únic desnonament que s’ha produït en els últims dies. Aquesta setmana hi havia 81 desnonaments de famílies vulnerables només a Barcelona. Entre aquests, un, fa tres dies, d’una dona amb un nadó de tres dies en un pis propietat d’una socimi (que finalment es va ajornar gràcies a la pressió veïnal). 
L’actual moratòria de desnonaments aprovada pel Govern de Sánchez només para els desnonaments per impagament de lloguer –en deixa fora les ocupacions– derivats de la crisi de la Covid. La immensa majoria de desnonaments programats per als pròxims dies –en ple segon confinament– queden fora d’aquesta moratòria, ja que estan programats des d’abans de la crisi.