RECOLZAMENT A UN COL·LECTIU VULNERABLE

Una llar per als nois del carrer

Barcelona busca famílies d'acollida per a una trentena de joves migrants i refugiats sense llar

El consistori forma i acompanya els nois, que també exerceixen activitats de voluntariat

Una llar per als nois del carrer
4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell

«En tan sols un mes, els ha canviat la cara. Ara somriuen», explica Laia Serrano, fundadora i directora de l’entitat BarcelonActua. Es refereix als 30 joves que ara viuen en un hostal de l’Eixample barceloní, en una innovadora iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per a una trentena de joves migrants i refugiats que abans de la pandèmia estaven vivint al carrer. El projecte, que els dona formació i una llar, busca famílies d’acollida perquè puguin recolzar la integració d’aquests nois en els pròxims mesos.

«Estar amb ella em recorda a quan vivia amb la meva àvia al Marroc. Li rego les plantes, netejo, faig el menjar i, sobretot, li dono companyia perquè ella està molt soleta», explica Brahim Menzou, un jove magribí que avui viu amb la Victòria, una dona catalana de 79 anys que va acceptar el repte de donar un sostre a aquest jove després de mesos de malviure al carrer. 

En diversos centres de menors

Brahim va fugir del Marroc el juny de l’any passat. «Després de la mort del meu pare, a casa necessitàvem diners, i vaig pensar que si venia a Espanya podria ajudar més que quedant-me al Marroc», explica el jove, la família del qual resideix al poble de Tinghir. El pare va morir quan el noi tenia 16 anys. Va deixar els estudis i es va posar a treballar de paleta a Nador. «Quan havia estalviat prou, vaig pagar 4.000 euros per pujar en una pastera. Encara tinc malsons amb aquell viatge, però almenys vaig sobreviure», assenyala. 

«Mai havia imaginat que em quedaria sense res i estaria al carrer. No l’hi desitjo a ningú»

Brahim Menzou

Jove magribí extutelado per la Generalitat

A Espanya la vida d’èxit que li havien relatat es va esvair ben aviat. Va passar per diversos centres de menors, primer a Sevilla i després a Barcelona. Es va veure obligat a abandonar-los el 14 de febrer després d’haver complert els 18 anys. «Vaig estar en un alberg a la Zona Franca, on vaig passar el confinament, però després em vaig escapar perquè necessitava continuar assistint al curs de català, i al tancar el centre no podia continuar estudiant», recorda. Els últims quatre mesos els ha passat vivint entre cartrons a Nou Barris, i en algun pis amb amics quan els llits quedaven buits. «Mai havia imaginat que em quedaria res i estaria al carrer, és una cosa que no l’hi desitjo a ningú», assevera.

Brahim, junt amb altres companys de l’hostal, participa en les tasques per al repartiment d’aliments al Raval / elisenda pons

La història de Brahim es repeteix en els 30 joves que resideixen a l’espai, que fa tot just un mes va impulsar l’ajuntament. «Un 20% dels nois van venir directament del carrer, i altres vivien en equipaments de persones sense llar que van obrir durant la pandèmia i hi ha altres joves que han demanat asil a Espanya, però no tenen places en equipaments per a refugiats», explica Laia Serrano. A diferència de la resta de centres habilitats, en aquest hostal finançat pel consistori tots els nois estan inscrits en algun cicle formatiu i, a més, participen en activitats de voluntariat.

Repartiment d’aliments al Raval

«Jo només puc donar les gràcies», comenta Brahim, que combina els cursos de català i castellà, amb una formació d’administració d’empreses i el repartiment d’aliments al barri del Raval de Barcelona. «M’encanta ser útil, veure que puc ajudar la gent en aquests moments tan durs», afegeix. Per Serrano, la implicació del voluntariat és clau per a la integració dels joves. «Són nois molt capaços en qualsevol àmbit, el que creiem imprescindible és que puguin teixir la seva pròpia xarxa a la ciutat, que coneguin persones que els puguin ajudar», assevera.

Els joves, a més de cursos formatius, fan activitats pedagògiques i emocionals durant la seva estada a l’alberg / elisenda pons

Notícies relacionades

«La realitat que ens trobem és que aquests joves a l’arribar a Barcelona estan completament sols. I la dificultat que aconsegueixin un permís de treball per ser autònoms encara ho fa més difícil», afirma el regidor de drets de ciutadania, Marc Serra, que, a més, reconeix que el consistori no pot fer-se càrrec de tots els casos de joves refugiats. «Haurien d’accedir al pla estatal d’ajuda al refugiat, però no hi ha places per a tothom i s’han d’esperar. L’ajuntament ha d’acollir les famílies amb nens, per això molts d’aquests nois joves en queden fora», assumeix.

Aquest projecte obre una petita esperança per als milers de joves a Catalunya que han sigut foragitats al carrer en els últims anys. «Només si els donem una xarxa, si els brindem aquest recolzament com a societat, aconseguirem que puguin tirar endavant i evitar que acabin entrant en xarxes de delinqüència o d’ocupacions. Mereixen una oportunitat», afirma Serrano.