El jardí de les protestes

Com que somiar és gratuït –i el primer pas per aconseguir alguna cosa és imaginar-ho–, des de la plataforma no només lluiten per preservar el jardí com està, sinó que en un manifest al que en poques setmanes s’han adherit 1.881 veïns a títol individual i 31 entitats i plataformes demanen al consistori que «estudiï una fórmula que permeti a la propietat permutar l’edificabilitat existent a la finca en un altre espai del districte, de manera que tant l’edifici com el jardí passin a ser d’ús públic». I tenen més idees.

Edifici històric

El seu objectiu és que la bonica finca –construïda el 1848 i recollida en el catàleg d’edificis històrics de Barcelona amb un nivell de protecció C– serveixi per donar resposta a les necessitats del veïnat i el jardí es converteixi en una mena de refugi climàtic, ara que està tan de moda l’expressió. «Podria ser un centre de dia per a persones grans al matí, perquè al barri no en tenim cap de públic, i un espai de cultura popular i per als joves a la tarda. Són dos usos compatibles i complementaris», exposa la Clara Darder, una de les impulsores de la combativa i heterogènia plataforma veïnal.

Perquè tot això arribés a passar farien falta infinits passos previs. El primer i clau, segons Marquès, és la voluntat política per part de l’ajuntament. «Aquí tothom ha fet el seu paper. La plataforma, pressionar per un costat i la propietat per l’altre, com és normal. Qui no ha sabut mediar ha sigut l’ajuntament», critica l’activista veïnal, avesada a guerres similars, com la lluita per evitar la construcció de pisos de luxe al parc de l’Oreneta. En aquella ocasió van guanyar.

Pla aprovat

En l’últim ple municipal, celebrat el passat 23 de setembre, el consistori va aprovar el planejament urbanístic presentat per la propietat –el primer punt de l’esmentat manifest veïnal és revertir aquesta aprovació–, que preveu la construcció de dues edificacions amb una altura màxima de tres plantes i pis. Segons fonts municipals, la superfície que es preveu construir és de 4.854 metres quadrats (3.789 de nova edificació i 1.065 de corresponents a la casa actual), menor que la que permetria el planejament vigent . «El pla s’adequa al que disposa el pla vigent, és a dir, fa compatible la conservació de la Casa Raventós amb la materialització de l’edificabilitat que deriva de la qualificació urbanística de la parcel·la», assenyala el consistori.

Segons defensa el consistori, el pla aprovat inclou la preservació, rehabilitació i «posada en valor de la Casa Raventós» i la definició «d’un espai obert enjardinat que integri els diferents elements del pla i sigui un espai de preservació al voltant de l’edifici catalogat».  El govern municipal argumenta també el seu vot a favor al pla (es va aprovar amb l’únic vot en contra d’ERC) pel fet que aquest ha limitat l’edificació per sota de la rasant per preservar «els arbres que cal conservar». 

Joves expulsats

Segons la plataforma veïnal, aquestes cessions per part de la propietat són clarament insuficients, «a més que ni tan sols hem pogut veure el pla definitiu», denuncia Marquès, que destaca que el barri s’ha bolcat en la defensa del jardí. «Som al segle XXI, no ens podem continuar guiant per un Pla general metropolità dels anys 70. Avui dia que només es parla de guanyar zones verdes i eliminar cotxes de les ciutats. ¿Deixarem perdre un jardí històric per construir-hi pisos de luxe?», insisteix Darder. 

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Tant Darder com Marquès posen sobre la taula un altre assumpte, més enllà del jardí. «La gent jove del barri ha de marxar d’aquí. Si els lloguers a Barcelona són cars, en aquest barri ho són encara més. Operacions com aquesta, que aposten per pisos de luxe, només incrementaran aquesta expulsió», reflexionen totes dues. I no es rendeixen. El 16 d’octubre han convocat una concentració a la plaça de Sarrià.