Els caps de la màfia desarticulada al Raval manaven des de la presó

Més de mil agents dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia han desplegat aquest dimecres a les 8.00 hores una nova macrooperació contra una organització que controla pisos de la droga al centre de Barcelona. Han arrestat 61 persones, registrat 37 domicilis i intervingut més de 6 quilos d’heroïna. Alguns dels pisos eren cases de caps de la màfia, d’altres eren ‘escoles bressol’ de la droga i un tercer grup més reduït funcionava encara com a narcopisos –llocs en els quals els compradors es podien injectar l’heroïna. 

És la tercera gran batuda en dos anys que es desplega al Raval. La primera tromba policial –operació Bacar– es va llançar el 29 d’octubre del 2018 contra la màfia dominicana que dominava 26 narcopisos. Es va saldar amb la detenció de 70 persones. La segona –operació Suricat– va recaure sobre la màfia pakistanesa el 20 de juny del 2019, un entramat que havia omplert el buit dels traficants dominicans. Es van practicar 35 registres amb 50 persones detingudes.

La d’aquest dimecres, l’operació Colosseu, s’ha fet de nou contra els mateixos narcos d’origen pakistanès que ara s’havien aliat amb un grup de ciutadans d’origen romanès que assumia tasques subsidiàries de repartiment a la via pública i un altre de ciutadans d’origen nigerià que va subministrar la droga durant el confinament a través de ‘mules’ –viatgers que l’amaguen al seu equipatge o al seu cos– procedents del Pakistan i Anglaterra. Els principals caps pakistanesos arrestats en la Suricat continuaven donant les ordres des de la presó. 

Investigadors de l’UI dels Mossos i del GDU de la Urbana van detectar a finals de l’estiu del 2019 als voltants de la narcosala de Baulard la presència de ‘passadors’ que venien dosis d’heroïna adulterada. Això va tenir dues conseqüències devastadores: va dificultar l’objectiu d’aquests centres sociosanitaris –aconseguir que els consumidors s’acostin a la metadona per desenganxar-se– i va omplir places pròximes de xeringues, orina o excrements fecals. L’Eduardo, president del Grup d’Amics d’Arc del Teatre, explica que va denunciar la situació «centenars de vegades» i fins i tot va reunir 300 firmes per entregar a l’Ajuntament. La situació es va agreujar amb la pandèmia ja que la convivència a la via pública amb consumidors degradats per l’addicció va augmentar la por del contagi entre el veïnat. El coronavirus també ha retardat molt una operació dirigida pel jutjat d’instrucció número 7 que hauria arribat abans sense unes restriccions que van reduir les possibilitats d’intervenir quantitats comprometedores d’estupefaents.

Tracta d’éssers humans

Darrere d’aquests ‘passis’ de droga al carrer hi havia camells de la mateixa organització pakistanesa desarticulada mesos abans, segons els Mossos i la Urbana. La mateixa conclusió a la qual va arribar la Policia Nacional estirant un altre fil: el del tràfic d’éssers humans. En la investigació de Suricat ja es va acreditar que el nucli de l’entramat explotava compatriotes obligant-los a vendre droga en pisos o fent de captadors al carrer, utilitzant la venda de llaunes com una disfressa per oferir marihuana, cocaïna, marihuana o viagra. Aquest funcionament s’ha mantingut i ha permès a la xarxa regenerar-se en poc temps. 

Canvi de model

Notícies relacionades

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El bus esborrat per Google Maps quadruplicava la mitjana de viatgers

Amb el final de la màfia dominicana es va aconseguir frenar la proliferació dels narcopisos i tornar al model anyenc dels pisos de la droga, on es venen dosis, però a diferència dels primers no s’ofereix als clients la possibilitat d’injectar-se-la sense sortir al carrer. La diferència no és menor ja que els primers condemnen les comunitats veïnals a lidiar diàriament amb els toxicòmans al replà, un procés que deteriora els espais comuns fins a límits inimaginals. En la Suricat, la xifra de domicilis considerats narcopisos va ser molt menor. I en la Colosseu aquesta proporció ha descendit de nou, en part perquè els traficants havien optat per traslladar el gruix del mercadeig a la via pública i dificultar així la tasca policial de trobar els domicilis en els quals es guarda la droga. 

Al Raval, la població del Pakistan representa un 20% dels habitants, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, i la immensa majoria no té vincle amb el narcotràfic.