EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

La quarantena per la Covid-19 va permetre que Barcelona respirés millor

El confinament i la desaparició del turisme va retallar la quantitat de gasos que persegueix el govern municipal

undefined51126671 graf8487  una boina de contaminaci n cubre la ciudad de barc191203165107

undefined51126671 graf8487 una boina de contaminaci n cubre la ciudad de barc191203165107 / Alejandro Garcia

2
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

La crisi de la Covid-19 va causar una reducció del 9% anual d’emissions de gasos amb efecte hivernacle a Barcelona. Durant el confinament i el desconfinament, la ciutat va deixar de llançar a l’atmosfera l’equivalent de 300.000 tones de CO2. Això correspon aproximadament a l’objectiu anual que el govern municipal es va posar en la Declaració d’Emergència Climàtica que va aprovar al gener, amb l’objectiu d’arribar el 2030 a la meitat de les emissions de 1992

Aquest és el resultat més destacat del primer informe de seguiment d’aquesta declaració, que s’ha presentat aquesta tarda. Els comptes climàtics, que l’ajuntament ha promès retre cada sis mesos, s’han centrat en l’impacte de la crisi pandèmica que hi ha hagut pel mig. 

Tot i que pugui resultar en una victòria pírrica, la reducció d’emissions és espectacular. Per exemple, les operacions terrestres del port i l’aeroport van deixar d’emetre un volum de gasos que l’ajuntament tenia previst retallar en cinc anys. Els cotxes van retallar el que estava previst en dos anys i mig

Durant la quarantena, la ciutat va passar de ser trepitjada per 2,7 milions de persones cada dia, a 1.7 milions, al desaparèixer el turisme i la població flotant que no viu a la ciutat. 

«Aquest any complirem la declaració», va afirmar el regidor d’emergència climàtica Eloi Badia, que no obstant va reconèixer la naturalesa conjuntural de les dades. 

Repunt dels cotxes

De fet, la ciutat està recuperant la seva mobilitat sobretot a base de vehicles privats, mentre que el transport públic segueix sota mínims. Això podria fer que a la tardor hi hagués un repunt de les emissions dels cotxes, fins i tot per sobre dels nivells precrisi. 

Badia confia que les sancions de la Zona de Baixes Emissions, que s’activaran el 15 de setembre, contribuiran a reanimar l’ús de vehicles públics, juntament amb «campanyes reputacionals».

Tot això no deixa de ser un aspecte menor, si es compara amb les emissions dels vols i els barcos que arriben al port i a l’aeroport de Barcelona, que tenen més impacte que el conjunt de la ciutat. Durant la quarantena, aquests trajectes van deixar d’abocar a l’atmosfera 700.000 i 1,4 milions de tones de gasos, respectivament

L’informe actualitza també les previsions sobre els efectes del canvi climàtic a la ciutat. En aquest segle, la durada de les onades de calor podria passar de cinc dies de mitjana a 42, en el pitjor escenari. El nivell del mar podria pujar fins als 1,38 metres, i fins i tot amb les mesures compromeses augmentaria en 25 centímetres. 

«Valoro molt positivament aquest informe de seguiment: no hi ha cap administració que estigui fent aquesta tasca en la situació en què estem», afirma Javier Martín Vide, climatòleg de la Universitat de Barcelona. «És veritat que la reducció d’emissions [per la Covid-19] és conjuntural, però seria interessant mirar si continuarà un component estructural, associat per exemple a la consolidació del teletreball», observa l’investigador. 

L’informe detalla també les actuacions de mitigació de l’ajuntament: nous carrers per als vianants, superilles, nous espais verds, clavegueram resistent a les inundacions etcètera. 

Notícies relacionades

«Barcelona s’està implicant, però hi ha actuacions pendents. Per exemple, la planta de revalorització del Besós continua activa i emetent», observa Víctor Luna, vicepresident del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). 

Javier Martín Vide, per la seva banda, troba a faltar més insistència a naturalitzar el terra. «Ja no tenen sentit les places dures com les que envolten l’estació de Sants, que ni es poden utilitzar a l’estiu», afirma l’investigador.