12 jul 2020

Anar al contingut

EL RISC DE CONTAGI

Barcelona desallotjarà les platges si amb el control de l'accés no n'hi ha prou

El consistori ha hagut de fer fora gent de la sorra dues vegades, dissabte i per Sant Joan

Batlle contradiu Collboni i defensa que pot ser regidor i candidat al Parlament

Toni Sust

Barcelona desallotjarà les platges si amb el control de l'accés no n'hi ha prou

Emilio Morenatti

La crisi del coronavirus ha donat peu a imatges inèdites en les últimes dècades de Barcelona: llocs freqüentats pel turisme apareixen ara semibuits, a disposició de la ciutadania, els nens juguen a prop de la catedral sense necessitat d’estar estrets, les fotos semblen d’una altra època. Però a les platges, no. Les platges s’omplen malgrat que els turistes no hagin pogut pujar en massa als avions i als creuers.

En vista de la distància que obliga la prevenció del contagi de la Covid-19, l’ajuntament va instal·lar un sistema per controlar l’aforament de les platges i les va acordonar. Va posar a disposició dels barcelonins una web que informa de com està l’aforament en les diferents parts de la costa de la capital catalana, així com vigilants i informació en plafons i per megafonia. Però la qüestió no s’acabarà aquí.

La Guàrdia Urbana, a la platja

Aquest dilluns, el tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha afirmat que si és necessari perquè l’aforament es desborda, el consistori farà un pas més i desallotjarà les platges. Barcelona ja ha hagut de fer-ho en dues ocasions aquest mes. La primera, el 23 de juny, per evitar que la revetlla de Sant Joan culminés en festa multitudinària amb distàncies mínimes. La segona va ser aquest dissabte 27 de juny, quan la Barceloneta es va omplir en excés durant la celebració del Pride.

Batlle ha presentat la posada en funcionament del grup de platges de la Guàrdia Urbana, que, com cada any, se centrarà a controlar les activitats de la costa i el seu entorn. Es tracta d’un equip que es forma cada any i que està activat des del 22 de juny. L’integren 80 agents i 10 comandaments, que afronten per primera vegada una tasca diferent: «Aquest any tenen un objectiu inimaginable fa uns mesos, la vigilància de la seguretat sanitària».

Els agents seran els encarregats, si arriba el cas, de procedir a tancaments parcials o totals de platges, i també a controlar que l’acumulació de gent a la sorra no es concentri en la franja immediata de terreny en cas de desallotjament. Els integrants del grup de platges patrullen a peu, en escúters, cotxes, bicicletes, quads i en dues embarcacions semirígides. Tot això, per controlar les platges i els espigons.

La seva tasca és variada, i va des de la lògica vigilància dels delictes a proveir d’un kit que consta de roba, xancletes i una targeta de metro als banyistes que els robin a la platja. Però, com remarca Batlle, aquest estiu tindran una tasca inèdita: impedir que la ciutadania s’aproximi massa entre si.

Risc de rebrot

En el context de la crisi sanitària no falten les paradoxes, i una de les més evidents és que gent que fa mesos que està confinada i que utilitza mascareta per a qualsevol sortida s’ajeu a la sorra envoltada per centenars de banyistes i forma una aglomeració que suposa un risc per al que més es tem ara del coronavirus: els rebrots. Del risc que això passi i de la influència que hi poden tenir els banyistes va parlar el 17 de juny Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic.

En declaracions a aquest diari sobre les primeres aglomeracions de la temporada a les platges de Barcelona, Trilla va recriminar l’actitud al que va qualificar com el «percentatge d’inconscients» que estimulen el risc de contagi. «El missatge és senzill i sempre és el mateix: distància, mascareta i rentat de mans. Fa mesos que insistim amb el mateix. Però seguirem igual fins que el missatge no hagi calat», va afegir l’epidemiòleg.

Batlle i el seu futur

Durant la presentació, a Batlle se li ha preguntat per la possibilitat que acabi fent el pas i es presenti com a candidat a la presidència de la Generalitat, en una candidatura encara per definir que resultaria de l’entesa entre el Partit Nacionalista Català de l’exdirigent del PDECat Marta Pascal i Units per Avançar, partit que es va presentar amb el PSC en les últimes autonòmiques, que consta d’exmembres d’Unió i del qual el tinent d’alcalde, que abans va ser militant socialista, és dirigent.

La pregunta venia a tomb perquè després que Batlle es mostrés disponible a encapçalar aquesta candidatura hipotètica, el cap de files dels socialistes en el consistori i primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, el va advertir dies enrere que «no és compatible» que sigui candidat a la presidència de la Generalitat i tingui alhora responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest dilluns, Batlle ha contradit Collboni al considerar que pot tenir un peu en el consistori i un altre a la Cambra catalana i ha defensat que es permeti a la gent «fer més d’una activitat»: «La meva prioritat és la ciutat de Barcelona, però hi ha regidors que tenen més d’una responsabilitat i són, a més, diputats al Parlament. Em sento molt confortable amb la funció que estic fent i no crec que sigui incompatible».