Barcelona preveu crear un fons Covid de 90 milions d'euros

L’escenari de la ciutat al gener, quan Barcelona va aconseguir, per primera vegada en cinc anys, aprovar els seus pressupostos era radicalment diferent de l’actual. Pel mig hi ha hagut (i hi ha) la pandèmia provocada per la Covid-19 i les crisis econòmica i social que se’n deriven. La ciutat té l’activitat aturada i les xifres macroeconòmiques no donen per a gaires alegries: previsions de fins a un 20% d’atur i d’una baixada d’entre el 7 i el 9% del PIB a Catalunya. Així que l’ajuntament, davant de la forta caiguda d’ingressos prevista (243 milions d’euros) més les despeses imprevistes (67 milions), però amb la necessitat de continuar governant per fer front a l’emergència social i a la reactivació econòmica i cultural de la ciutat, s’ha vist obligat a adaptar les finances municipals a la nova situació. Vaja, a realitzar una modificació  pressupostària. 

Aquest divendres ha presentat la primera proposta de replantejament dels seus comptes. Ho ha fet seguint la premissa de «mantenir al màxim la capacitat econòmica de l’ajuntament amb l’acord més gran possible», segons el parer de Jordi Martí, regidor d’Economia i Pressupostos. El primer és factible, en part, per la solvència econòmica i financera del consistori que li permet lluir un romanent de 160 milions d’euros fruit d’anys de superàvit. El segon forma part del ‘pacte de ciutat’ impulsat per fer front a la situació generada per la Covid-19 amb el consens i la participació de tots els grups municipals. De manera que el presentat ahir no és encara el que s’aprovarà en el ple, sinó un primer plantejament de treball que ha d’acabar convergint en un punt en el qual tots els partits municipals se sentin còmodes.

Dèficit de 310 milions

El resum dels nous comptes presentats són un dèficit de 310 milions d’euros (hipòtesi fonamentada) i 400 milions guanyats i generats a partir de rascar partides en diversos costats (també del fons de romanent). El resultat, resoldre la caiguda d’ingressos i despeses sobtades, i, a més, aconseguir 90 milions per a un fons Covid «per dedicar a l’emergència social, a la reactivació econòmica, a la reactivació del sector de la cultura i a la transformació de la ciutat per adaptar-la a la nova mobilitat», en paraules de Martí. 

El capítol de dèficit, els 243 milions de menys d’ingressos previstos en comparació als anotats en els pressupostos aprovats per al 2020, surten, entre altres conceptes, de la baixada de la recaptació de taxes (destaquen els 66,8 milions que no s’ingressaran pel tribut sobre el turisme), de la previsió a la baixa de la transferència de l’Estat (39 milions menys) ja que, segons Martí, no hi haurà pressupostos, i de la menor capacitat recaptatòria i inspectora de l’ajuntament (114 milions que deixaran d’entrar a les arques municipals). Les despeses imprevistes (67 milions) se centren sobretot en el dèficit de les entitats associades que consoliden amb l’ajuntament i dels serveis concessionats (des del Macba a Mercabarna), que exigiran aportacions extraordinàries per part de consistori, i tenen en compte també els previsibles 20 milions de forat vinculats a l’ATM (transport públic). En total 310 milions. 

Romanent i fons de contingència

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Els 400 milions que permetran reparar el dèficit i crear el fons Covid tenen diferents orígens. L’import més voluminós (160 milions) provindria del romanent del consistori (la guardiola), quantitat que la llei d’estabilitat pressupostària no permet tocar però que tots els ajuntaments d’Espanya reclamen utilitzar al Govern. «¿Quin sentit té estalviar, si després no pots gastar-ho en un moment d’emergència com l’actual?», es pregunta Martí. 60 milions més sortirien del fons de contingència, encara no assignat. Mentre que 90 milions serien resultat de retardar inversions pendents d’aprovació que es posposaran per al 2021. Les inversions en curs frenades pel confinament, com les obres de la plaça de les Glòries, han estalviat una bona xifra de despeses mensuals. Tot el conjunt suma 65 milions. La parada d’emergència també ha suposat salvar 11 milions, que l’ajuntament creu que ascendirà a 25, de la despesa corrent. D’aquí els 400 milions generats per pal·liar el dèficit .  

La intenció és tancar un acord amb els grups municipals per modificar el pressupost abans de les vacances, per després atacar els comptes del 2021.