Els eixos de barri de Barcelona Comerç resisteixen malgrat la competència 'online'

La penosa imatge de Barcelona amb les persianes abaixades (fins i tot les d’aquests bars que no tanquen ni per Any Nou) pel confinament il·lustra a la perfecció la importància vital del comerç urbà. I encara més en una gran ciutat amb un patró comercial gairebé únic, en tant que s’articula com un gran arbre que s’estén pel territori sense deixar districtes orfes de serveis i botigues. Per preservar aquests negocis de proximitat que animen i revitalitzen els barris, les associacions d’uns i altres van sumar forces fa anys entorn de Barcelona Comerç (nascuda com a fundació el 2000), que malgrat la ferotge competència del comerç ‘online’ i les grans cadenes i centres comercials, ha anat guanyant pes territorial des de la unió d’objectius i estratègies. A finals de l’any passat van sumar la seva 24a zona comercial associada, i ara treballen en la incorporació de tres entorns comercials urbans (ECU), amb els grans reptes de la professionalització i la digitalització com motors de futur.

A aquests últims encara no se’ls pot considerar eixos comercials com els 23 que els han precedit, perquè de moment no tenen la capacitat organitzativa i gestió professionalitzada que distingeix la resta. Però és un pas més en la integració de noves zones en aquesta xarxa que treballa conjuntament pel desenvolupament del teixit de proximitat. Salva Vendrell, president de Barcelona Comerç, avança que les primeres ECU estaran al districte de Sarrià-Sant Gervasi. 

L’entitat centra ara la seva energia a perfilar com sortir del túnel que ha suposat la crisi sanitària, però sense perdre de vista que el desafiament del comerç que representa (des del Carrer de Sants fins a Cor d’Horta o Cor Eixample, passant pels eixos de Sant Andreu, Gran de Gràcia, Poblenou, Maragall, Clot, Fort Pienc o Fabra Centre, entre molts altres) és desenvolupar les seves eines tecnològiques, comptar amb plataformes de serveix (com la que aquesta setmana han activat amb un mapa de l’oferta oberta a la ciutat), i anar de la mà amb les administracions per a plans de dinamització i creixement.

Es pot destacar que la xarxa suma fins ara 5.500 establiments associats als seus eixos, dins dels 25.000 comerços que els integren. Vendrell està esperançat que després del confinament s’aprovi la llei estatal que avala la creació per fi dels anomenats APEU, o àrees de promoció econòmica i urbana, de manera que els eixos es poden gestionar i estructurar (en col·laboració publicoprivada) amb alguns criteris professionals com passa als grans centres comercials. El pla és que les proves pilot a Sant Andreu i el Born s’activin al més aviat possible.

A poc a poc, a les botigues de barri s’ha anat introduint el repartiment a domicili des de whatsapp, el pagament per Bizum i les facilitats amb targeta. Però és un camí lent davant de la creixent oferta d’e-commerce que arrossega el comprador més jove. Per això, el líder de la patronal no només remarca la importància de la digitalització o la venda ‘online’ per a la supervivència, sinó el recolzament de les administracions. Més enllà dels ajuts econòmics (que ja perceben), reivindiquen que es doni el timó al sector en les polítiques de dinamització, «com principals coneixedors del territori» que són i de les seves necessitats, insisteix.

El col·lectiu treu pit perquè el comerç suposa el 15% del PIB de Barcelona. Un sector que, a peu de carrer, està representat en el cas dels eixos més cèntrics i turístics per l’altra gran patronal local, Barcelona Oberta. En aquest sentit, i tot i que compten amb diferent perfil comercial i de clients, en l’actualitat recolzen en part la reiterada petició del comerç del centre d’ampliar els seus horaris en dies festius. Això sí, només en períodes de concentració de visitants, com a l’estiu o la campanya nadalenca, per no «confondre» ni desplaçar la demanda que ara es queda als barris, emfatitza Vendrell.

Millor junts i organitzats

Barcelona Comerç constata que entre el 70 i el 80% dels seus associats es concentren en la primera línia de l’eix on s’ubiquen, una tendència cada vegada més clara l’última dècada. A poc a poc les anomenades costelles dels eixos de barri (carrers perpendiculars, sobretot) van perdent força davant la hiperconcentració de l’oferta. Un efecte col·lateral és l’augment dels lloguers en aquestes vies principals, i un creixent tancament de botigues a l’entorn. Per aquest motiu, des d’eixos com Creu Coberta reivindiquen enfocaments com la creació de plataformes de distribució del comerç ‘online’, entre d’altres, per donar vida a locals malaguanyats.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La salut no és uniforme per a tots els fills pròdigs d’aquesta patronal. Així, a l’eix del carrer de Sants o Gran de Gràcia l’ocupació de locals supera el 97% (segons l’últim informe d’Eixos per a l’entitat), davant Creu Coberta o Maragall per sota del 80%.

Un altre dels punts forts d’aquests establiments (a part de l’atenció personal i molt especialitzada) és la singularitat i identitat de la seva oferta. La clonicitat (taxa de franquícies i cadenes tan ominipresents al centre) sol supera el 10% a Gran de Gràcia, i està notablement per sota a la majoria de barris, cosa que redunda en una varietat real més gran.