El lladre torna les lletres de la Granja Vendrell de Barcelona

Crim sense càstig. El robatori de les lletres de la Granja Vendrell, entranyable establiment centenari del carrer de Girona de Barcelona, s’ha resolt en un no res perquè el lladre, sembla que avergonyit, ha sortit de l’ombra, no de l’anonimat, i ha decidit tornar al seu legítim amo les 14 peces d’art déco que donaven la benvinguda als clients i que diumenge al matí van ser sostretes a plena llum del dia. Només ha posat dues condicions per concloure el cas, que es preservi ocult el seu nom, perquè pel que sembla és del barri, i que la seva acció delictiva no tingui conseqüències.

L’amo de la Granja Vendrell, Demetri, estava ja a la comissaria dels Mossos d’Esquadra per presentar la denúncia quan va rebre el missatge que el lladre havia tret una poteta, metafòricament, és clar. El que va fer en realitat va ser enviar un correu electrònic a una emissora de ràdio, RAC-1, amb ganes de desfer la seva breu però cridanera carrera delictiva.

Això de cridaner no és exagerat. Dilluns passat, quan els amos de l’antiga Granja Vendrell van confirmar que les lletres havien sigut robades, la notícia no va passar inadvertida. Abans, la indignació corria com la pólvora, cosa que en realitat no és una gran velocitat. Avui corre al pas de les xarxes socials, capaces de guanyar al llamp mateix. Potser el lladregot pensava que ningú pararia atenció a un succés d’aquest tipus. Això seria perquè no està atent de com irrita als barcelonins la desbarcelonització de Barcelona, és a dir, la pèrdua constant de les seves senyes d’identitat. No és per presumir, però la notícia que va penjar a la seva web EL PERIÓDICO va tenir més popularitat en alguns moments que la crisi del coronavirus. Ja es deia allà que el botí sostret diumenge, amb una granota i una escala, seria impossible de vendre i, fins i tot, de lluir a casa davant dels amics.

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

La versió que el lladre va donar en el seu missatge de penediment pot ser que no sigui creïble, però, per singular, val la pena deixar-ne constància. El que diu és que es desviu per les tipografies i que, al veure el local en obres, perquè el Demetri, després d’un calvari d’amargors, va aconseguir per fi traspassar-lo, va pensar que anaven a tirar-les. En realitat, va haver de dedicar una bona estona de bricolatge per arrencar-les de la paret on han estat durant gairebé 100 anys, cosa que el contradiu, però què hi farem, és la versió del tipògraf emmascarat.

Al final, les condicions que va posar ahir per no entrar a la llista dels criminals del patrimoni més buscats de Barcelona van ser acceptades pel Demetri i, sense que s’hagin donat molts més detalls de com han arribat a casa seva, les lletres eren a primera hora de la tarda de nou a la Granja Vendrell. No a la façana, sinó en una habitació. Ara, s’esperarà que acabin els treballs per modernitzar el local i, poc abans d’obrir de nou al públic, es col·locaran al seu lloc. Serà llavors una oportunitat de brindar amb nata, especialitat de la casa, si és que aquest txin-txin es considera vàlid.