09 d’abr 2020

Anar al contingut

IMPAGAMENTS DE FINS A MIG 2019

La Generalitat oblida serveis bàsics del Barcelonès després de dissoldre's el Consell Comarcal

La comissió liquidadora de l'extint ens deu més de 200.000 euros a empreses de transport de discapacitats i cura d'animals

Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs buscaran que el Consorci del Besòs assumeixi la gestió mancomunada d'aquestes tasques

Manuel Arenas

La Generalitat oblida serveis bàsics del Barcelonès després de dissoldre's el Consell Comarcal

Manu Mitru

El desembre passat, associacions de persones amb discapacitat del Barcelonès –entre les quals hi ha la plataforma Deixem de Ser Invisibles i Temyque– es van passar 24 hores cridant d’urgència els ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. ¿El motiu? L’empresa Taxi Amic SL, que presta en aquests municipis el servei de transport esporàdic adaptat (amb taxi) a uns 4.300 usuaris, havia tallat el seu servei després que se’ls notifiqués que «no hi havia diners per cobrar», recorden fonts de la companyia.

«Trucàvem i no contestaven; ningú ens va avisar i eren dies pròxims a festes en què fins i tot usuaris no habituals requerien trasllats», afirma Carmen Arana, presidenta de Temyque, que assegura que a finals de desembre hi va tornar a haver una altra aturada més breu del servei.

El servei de transport esporàdic adaptat s’emmarca entre els bàsics del Barcelonès que la comissió liquidadora de l’extint Consell Comarcal del Barcelonès, dependent de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, no paga a les empreses prestadores dels serveis des de fa diversos mesos, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO.

Un impagament total de més de 200.000 euros

En el cas de la companyia Taxi Amic SL, prestadora del servei de transport adaptat, el deute de la comissió liquidadora fa referència a les factures corresponents a «la meitat de l’exercici del 2019», apunta la companyia, cosa que equival, segons les dades de contractació pública, a un deute de més de 100.000 euros. «Donem el servei com si no passés res, però no el cobrem; seguim per les connotacions socials que té», admeten fonts de Taxi Amic SL.

«Necessitem cobrar per mantenir els animals», diu la directora financera de la Fundació Daina, afectada pels impagaments

L’altra entitat que està patint els impagaments de la Generalitat al prestar un servei bàsic al Barcelonès és la Fundació per a la Defensa dels Animals i la Natura (DAINA)organització sense ànim de lucre de la Protectora d’Animals de Mataró, que gestiona el Centre Comarcal d’Atenció d’Animals de Companyia del Barcelonès (CCAAC), i el 50% de la seva facturació anual de serveis públics també prové de la Generalitat.

Aquesta fundació, que cuida un centenar de gossos i una trentena de gats del CCAAC, té pendents de cobrament factures per valor de 110.190,76 euros (de setembre a desembre del 2019), certifica Marta Masmitjà, directora financera de DAINA. «La situació és molt crítica, necessitem cobrar per mantenir el benestar dels animals», reclama Masmitjà, que titlla als impagaments de «malson». La Direcció General d’Administració Local de la Generalitat no ha contestat a les preguntes d’aquest diari sobre el perquè dels impagaments.

Animals entrant al CCAAC, gestionat per la Fundació DAINA, afectada pels impagaments de la comissió liquidadora del Consell Comarcal del Barcelonès. / ROBERT RAMOS

Els ajuntaments parlen de «negligència»

L’obligació de la comissió liquidadora del Consell Comarcal de pagar les factures pendents emana del Decret 193/2019, d’aprovació del traspàs de competències del Consell, que encarrega a l’esmentada comissió «fer seguiment i vetllar pel procés de traspassos i de liquidació» del Consell, a més de facultar-la per a «aquelles actuacions que siguin necessàries per a l’administració ordinària» i «garantir la gestió i prestació dels serveis» fins a l’acabament del traspàsAquesta obligació, com corroboren ajuntaments i empreses, no s’ha complert.

Els ajuntaments parlen directament de «negligència». Fonts municipals de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià expliquen que els consistoris han pagat la seva part de quota –la competència, tot i que delegada a l’extint Consell, és municipal– per executar els pagaments: «De tresoreria n’hi ha, però algú no ha fet la seva feina per nomenar un interventor que fiscalitzi les factures», assenyalen des de les administracions.

Marta Masmitjà, directora financera de DAINA, emfatitza que «si no fos perquè els ajuntaments s’han compromès a pagar al comptat a partir de l’1 de gener [data des de la qual opera la nova gestió post Consell], ho hauríem d’haver deixat», reconeix Masmitjà, crítica amb què no «ens han donat justificació de l’impagament: mai han donat la cara». «A la Generalitat no li importen els animals», conclou.

«No sabem quan cobrarem: va per a llarg»

Després de la dissolució del Consell Comarcal, aquestes dues competències municipals –transport adaptat esporàdic i gestió del CCAAC– que li havien sigut delegades han tornat als consistoris, que han arribat a acords transitoris sobre la seva gestió.

En el cas del CCAAC, serà de moment l’Ajuntament de Badalona –municipi on està ubicat– qui ho gestionarà, assumint respecte a Sant Adrià i Santa Coloma una mena de funció supramunicipal, en tant que aquests dos consistoris pagaran a Badalona la seva part del servei. «No sabem quan cobrarem: va per a llarg», afegeix Masmitjà.

Quant al transport adaptat, és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la que s’ha subrogat en la posició del Consell Comarcal al contracte de gestió mancomunada del servei per a Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. En aquest cas, postil·len fonts municipals, computa com a termini màxim de cobrament de les factures la liquidació del pressupost de l’AMB, quan els interventors donaran el vistiplau al pagament de factures pendents.

Una cuidadora de la Fundació DAINA dona menjar a gossos al CCAAC. / ROBERT RAMOS

El Consorci del Besòs com a ‘nou Consell Comarcal’

Una vegada dissolt el Consell Comarcal, els ajuntaments del Barcelonès concorren a reivindicar una necessitat: continuen requerint que un ens supramunicipal deixi serveis mancomunats. És a dir, que de facto es produeixi una herència universal de gestió de competències des del Consell a un altre organisme, no que cada administració local es plantegi individualitzar-la, com hauria ocorregut en cas de no entrar en joc la subrogació de l’AMB i la funció supramunicipal de l’Ajuntament de Badalona.

Els ajuntaments del Barcelonès reivindiquen un ens supramunicipal que presti serveis mancomunats

«Alguna cosa feia bé el Consell quan es posava de manifest la necessitat que un ens supramunicipal prestés serveis mancomunats, a causa del cost i recursos que suposaria per als consistoris individualitzar-los», valora Esteve Serrano (PSC), primer tinent d’alcalde de Santa Coloma de Gramenet.

Filo Cañete (PSC), primera tinenta d’alcalde de Sant Adrià del Besòs, expressa una altra cosa en comú entre els consistoris: el recel que, en cas de treure licitacions municipi per municipi, les adjudicacions de contractes poguessin quedar desertes pel fet que a cap empresa –al contrari del que propicia la fórmula mancomunada, que economitza recursos– li podria ser rendible. L’exemple més clar de servei amb aquest risc és el del transport esporàdic adaptat.

Aquestes pors són les que han portat els consistoris a buscar la complicitat del Consorci del Besòs, ens supramunicipal amb què ja treballen en temes d’urbanisme, perquè a mitjà termini assumeixi funcions de l’extint Consell Comarcal. De fet, a l’última reunió executiva del Consorci ja es va encarregar la creació d’una comissió per estudiar de quina manera aquest ens pot prestar mancomunadament els serveis del Consell, i el seu gerent ja ha tingut converses amb els responsables dels consistoris.

Els maldecaps dels consistoris

La primera tinenta d’alcalde de Sant Adrià, Filo Cañete, cataloga d’«horroroses» les conseqüències de la dissolució del Consell per als consistoris. «Ens hem sentit molt sols; dissoldre’l va ser una decisió legítima [impulsada per tots els grups el 2017], però no es va fer una reflexió profunda sobre el que patiríem els ajuntaments, a més del greuge de ser l’únic Consell Comarcal dissolt.»

Cañete explica que, després de la dissolució, el seu ajuntament «ja està utilitzant recursos propis per pagar factures [relatives al transport adaptat fix], una cosa que abans feia el Consell Comarcal». Sant Adrià concretament, com que té menys de 50.000 habitants, no té competència pròpia sobre el transport esporàdic adaptat, de manera que el que ha delegat l’AMB no és la competència en si d’aquest servei –com sí que han fet Badalona o Santa Coloma–, sinó la seva prestació.

No tenir-ne la competència, destaca Cañete, «és un altre argument per reivindicar el servei mancomunat; a nivell individual podríem deixar-lo voluntàriament, però al no haver-hi competència no tindríem accés a subvencions ni ajuts». Fonts municipals de Santa Coloma i Badalona també parlen de les dificultats de l’encaix de competències en la nova subrogació de l’AMB, que gestionarà transitòriament serveis durant aquest curs fins trobar una solució de delegació definitiva.

¿I ara qui gestiona què?

Entre altres de menys rellevància, el Consell Comarcal del Barcelonès exercia, delegades pels ajuntaments de la comarca –en la majoria de casos, tots excepte Barcelona i l’Hospitalet, que utilitzen mecanismes propis–, tres competències bàsiques: el transport esporàdic adaptat, la gestió del CCAAC i les beques menjador complementàries. Ara, després de la dissolució de l’ens supramunicipal, aquestes competències han tornat als ajuntaments, que han buscat fórmules mancomunades per tornar a delegar-les. ¿Quins són?


1. Transport esporàdic adaptat. Fins ara, el Consell exercia la competència delegada pels ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià (que delega la prestació del servei, no la competència, ja que no la té perquè té menys de 50.000 habitants). A partir d’ara i de manera transitòria, serà l’AMB qui, de manera transitòria (fins al setembre del 2020), se subrogui en la posició del Consell al contracte amb l’empresa adjudicatària, Taxi Amic SL. Els ajuntaments diuen que estan «en converses» per estudiar com es resoldrà la delegació després del règim transitori.


2. Gestió del CCAAC. Fins ara, el Consell exercia la competència delegada pels ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. A partir d’ara, els ajuntaments han firmat un conveni a través del qual prestarà el servei l’Ajuntament de Badalona –mitjançant una mena de funció supramunicipal–, al qual Santa Coloma i Sant Adrià pagaran la seva part alíquota del servei. Fonts municipals de Badalona consideren que aquest servei és susceptible que el Consorci del Besòs deixi d’oferir-lo.


3. Beques menjador complementàries. Fins ara, el Consell exercia la competència a través d’un conveni amb els ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. A partir d’ara, com en el cas del transport esporàdic adaptat, serà l’AMB l’ens supramunicipal que gestionarà el servei durant aquest curs de manera transitòria. Totes les fonts municipals consultades concorren que aquest servei el prestava el Consell «a través de tres persones dedicades exclusivament a això», i que els ajuntaments tindrien grans dificultats per gestionar-lo individualment.

Temes: Ajuntaments