La cultura cooperativa s'alia per exercir de contrapoder

La intenció és, en paraules d’Irene Jaume, una de les seves impulsores, «crear un espai que els permeti ser un subjecte capaç d’incidir i transformar». I, a més, fer-ho més enllà del discurs teòric, compartint pràctiques. Amb aquest objectiu neix el circuit Cultura Coop, que es presentarà dimarts a la tarda a la Lleialtat Santsenca, en un acte en què es parlarà de com la cultura crítica, cooperativa i comunitària té el poder de fer ciutats «més habitables», amb la intenció de construir-les. O de fer més gran l’esquerda oberta. Socialitzar la transformació que ja és una realitat en petits cercles. «Des de La Ciutat Invisible fa anys que s’està treballant molt el model de ciutat. La cultura té molta influència en el model de ciutat, sobretot en una ciutat com Barcelona, on les anomenades indústries culturals han tingut un gran pes», afirma Jaume des de la nova seu de la llibreria de referència per al Sants dissident, acabada de traslladar a un nou espai, La Comunal, compartit amb altres cooperatives del barri.

Cultura Coop neix com a punt d’unió entre projectes culturals cooperatius –o amb una altra fórmula jurídica, però aquesta mateixa ètica i visió de la ciutat i el món– i espais de gestió comunitària. Unir continent i contingut per crear sinergies, compartir dubtes i fer més lleugeres les pedres al camí, amb l’objectiu de fer de contrapès a les grans indústries culturals, als seus ulls un gran element vertebrador d’aquesta marca Barcelona contra la qual lluiten. «Avui dia la majoria de la cultura que es fa i es promou a Barcelona obeeix a la lògica privada i comercial», diu Jaume. 

Altaveu més enllà del barri

Aquest diagnòstic es fa en paral·lel a un altre fenomen: la creació d’una sèrie de projectes culturals vinculats a l’economia social i solidària o bé sorgides del teixit associatiu o bé vinculats a pràctiques professionals vinculades al cooperativisme. Aquesta eclosió de projectes, sumada a la proliferació d’equipaments públics gestionats pel mateix teixit veïnal, conforma la base del que volen que sigui un «futur sector cultural vinculat a l’economia social i solidària». Formes de cultura que acostumen a quedar limitades al teixit del barri on neixen i que passen desapercebudes a la resta de la ciutat. «Cultura Coop vol fer d’altaveu d’aquestes iniciatives, i per això es programa en diversos punts de la ciutat, i entén la cultura i les comunitats com a reconstructores de ciutat», afirma el cooperativista cultural Xavi Urbano. «Volem demostrar que hi ha una altra manera de gestionar, que el model públicoprivat no és l’únic. És complicat, però som molta gent fent coses amb un esperit similar. Són projectes que neixen en espais més o menys petits, però que poden ser projectes de ciutat. Volem crear estructures paral·leles», afegeix. En això treballen.

Com Jaume, Urbano insisteix en la idea de ser «un interlocutor vàlid, un ‘contralobby’». «Ja no som actors separats, ens agradaria que aquesta altra manera de fer les coses fos més permeable a totes les estructures de ciutat», diu. «Tenim els espais, generem ecosistemes», afirma.

El circuit començarà aquest dimarts a La Lleialtat. Comencen a Sants, territori amb una gran tradició cooperativa, on també acolliran l’acció del mes de març, dedicat a les arts plàstiques –una de les característiques del Cultura Coop és aquesta ambició d’incloure totes les disciplines. El 14 de març, també a la Lleialtat, s’inaugurarà una mostra que es podrà veure durant tot el mes en què es reflexionarà sobre si el món de l’art és masclista i com sensibilitzar i treballar la igualtat a partir de la cultura i la creació en el marc de les jornades La Lleialtat té nom de dona, organitzades per l’espai. 

Llibres, cine i música

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

A l’abril parlaran de llibres. De llibreries. Del repte majúscul de sobreviure en l’era Amazon. En els últims anys les llibreries de barri –o no tan de barri, el centre és la jungla immobiliària– han sigut notícia per la sagnia de tancaments. Els lloguers i Barcelona, una combinació explosiva. Però, en paral·lel, seguint aquesta eclosió de projectes a contracorrent que aglutina el Cultura Coop, han nascut petites llibreries, moltes, amb una fórmula cooperativa o de proximitat. El debat Llibreries de proximitat versus capitalisme de plataforma: reptes i estratègia se celebrarà a La Farinera del Clot (a l’altra punta de la ciutat, amb aquesta idea d’incloure tot el territori) i ho organitza La Ciutat Invisible i Pebre Negre (llibreria del barri).

Els llibres també són els protagonistes al maig, en què han sumat la Fira Literal, a la Fabra i Coats de Sant Andreu. Al juny tornen a Sants per posar el focus en el cine, en un acte a càrrec del primer cine cooperatiu de la ciutat, el Zumzeig. Al juliol es desplacen a Nou Barris, amb el Say it Loudla versió estival del reconegut festival al pati de de la seu del districte de Nou Barris, districte on tancaran el circuit amb la 25a edició del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular, referent absolut per a la cultura cooperativa (i la que no) a la ciutat i més enllà (Premi Nacional de Circ 2019).