Alcaraz alça el títol a Cincinnati gràcies a la retirada de Sinner en el primer set

"Sorry, Jannik". Carlos Alcaraz deixava gravat amb el seu retolador a la càmera de televisió el que el cos li demanava en aquell moment. Un no és campió de res si no se sent interiorment com a tal. I el murcià no podia celebrar en aquell moment el seu títol al Masters 1000 de Cincinnati, no pas després de només cinc jocs disputats. Després, guanyats tots per l’encara número dos del món, Jannik Sinner va aixecar el braç i no va trobar millor sortida que retirar-se de l’esperadíssim final entre els dos indiscutibles reis del circuit.

5-0 i retirada després de només 23 minuts de joc, figurarà en el resultat de la sisena final entre els dos millors tennistes del moment. El 5-0 era tan eloqüent com estrany i va trobar explicació en l’avaria física del número u del món, que no havia cedit un sol set a Ohio. No era normal tal superioritat d’Alcaraz davant la seva gran nèmesi. No era normal que deixés escapar les sis primeres sacades, que perdés els tres primers serveis. Menys encara sense que el murcià oferís un nivell descomunal, que tot just entrava en calor.

L’abandonament de l’italià

La raresa va trobar explicació quan, abans d’arrencar el sisè joc, Sinner, aparentment marejat, es va asseure a la cadira, va requerir atenció mèdica i li va comunicar a l’àrbitre que abandonava el partit. Alcaraz, que intuïa que alguna cosa estranya li passava al seu oponent, de seguida s’hi va acostar per consolar-lo. L’hi va dir l’italià i ho va ratificar després l’espanyol: a ningú li agrada guanyar d’aquesta manera.

"Sento molt decebre-us...", lamentava davant el frustrat públic de Cincinnati el defensor del títol, que no va ser capaç d’exercir aquest rol a la final. "Des d’ahir no em trobava bé, vaig pensar que em recuperaria durant la nit, però vaig empitjorar. Havia de sortir i intentar-ho, però no he pogut aguantar més. Em sap molt de greu, sé que havíeu de treballar o fer altres coses i heu vingut a veure la final, però no he pogut", s’enfonsava Sinner, molt tocat per la situació. Tot i que això encara rai; enrere deixava la seva prodigiosa ratxa de 26 victòries seguides en pista dura.

"No m’has pas de demanar perdó, em faig càrrec de com et sents. Sé que en tornaràs millor i més fort, d’aquesta, és el que fan els veritables campions com tu", li va dedicar Alcaraz, en el que ben segur és el títol que més mal gust li ha deixat sobre la pista dels 22 que ja figuren en el seu palmarès: "Aquesta no és pas la manera com vull guanyar un partit i un trofeu".

En la ment d’Alcaraz també hi havia, sens dubte, el partit de semifinals. En aquest partit Sascha Zverev va tenir el coratge d’aguantar fins al final, malgrat la precarietat física que va evidenciar en el segon set. La realitat, sense restar cap mèrit al prodigi espanyol, és que ha jugat els dos últims partits de Cincinnati davant dos rivals minvats físicament.

Un final anticlimàtic que no ha d’amagar el gran torneig que ha signat Alcaraz, que afegeix Cincinnati al seu palmarès ja gros, després d’haver perdut la final del 2023 contra Novak Djokovic, i allarga el seu prodigiós estat de forma en un 2025 en què ja ha igualat el rècord de sis títols que va fixar fa dos anys. I encara queda molta temporada al davant.

El més immediat és un Open dels EUA en què té un doble repte que va alhora: guanyar el torneig i enfilar-se al número u del món. El seu segon títol a Flushing Meadows, després de l’iniciàtic del 2022, li garantiria superar Sinner en el rànquing, faci el que faci l’italià, si és que els problemes físics que el van fer retirar de Cincinnati li permeten presentar-se a Nova York en tot just una setmana.

El millor Alcaraz de sempre

Notícies relacionades

Marcus Rashford: "La meva raó principal és guanyar. I per jugar millor necessito ser feliç"

Dr. Jekyll & Mr. Flick

Tot i que el prematur abandonament de Sinner condiciona l’anàlisi, la realitat és que Alcaraz llueix el millor estat de forma de tota la seva carrera. Des que va perdre la final de Barcelona, en què no va poder competir al màxim nivell contra el guanyador, Holger Rune, per problemes físics, el tennista d’El Palmar ha guanyat tots els partits tret de la final de Wimbledon, en què va sucumbir davant Sinner.

Roland Garros, els Masters 1000 de Roma, Montecarlo i Cincinnati i els ATP 500 de Rotterdam i Queen’s figuren en el palmarès de la seva extraordinària temporada. Títols a totes les superfícies, en totes les èpoques de l’any, des del febrer fins a l’agost, que consoliden el pas endavant fet per Alcaraz en aquest 2025 al qual encara queden molts capítols per escriure.