Dr. Jekyll & Mr. Flick

No només és el més llest, també és el més astut. En l’ordenada Heidelberg va néixer un cavaller del futbol, meticulós, educat, gairebé britànic en les seves maneres: el Dr. Jekyll Flick. Un home de pissarra neta, obsessionat amb el pressing asfixiant, l’ordre tàctic i unes transicions llampegants que farien plorar d’emoció un enginyer alemany. Un paio perfecte que està acabant una obra: "Així es construeix un campió de Champions, des de zero".

Flick és en realitat l’entrenador ideal: educat, somrient i capaç de recitar el discurs complet de l’harmonia futbolística sense un indici de dubte. Una espècie de doctor en ciències de la pissarra que et parla de mossegar, controlar i ordenar un futbol ofensiu com si estigués llegint un fullet turístic del seu Baden-Württemberg: pulcre, bonic, harmoniós i amb cervesa gelada al final del camí.

Notícies relacionades

Marcus Rashford: "La meva raó principal és guanyar. I per jugar millor necessito ser feliç"

Alcaraz alça el títol a Cincinnati gràcies a la retirada de Sinner en el primer set

Però no ens enganyem, darrere d’aquest vestit ben planxat apareix l’altre Flick, el que vol que sentim el que en realitat no pensa. Aquest Mr. Hyde Flick que pensa una cosa en privat i després, quan encenen els focus, explica el contrari. Perquè quan dissabte, públicament, es va queixar de no haver anat al cent per cent els 90 minuts, en realitat sabia que havien fet el que era correcte, ja que si hagués forçat, podríem estar lamentant algun disgust gegant. El Mallorca, ofès per la seva pròpia malaptesa, buscava perillosament la bronca: Darder jugava sobreexcitat; Dani Rodríguez, amb una violència inquietant; Muriqi emulava Bruce Lee... No. El Barça va fer bé de fer un pas enrere davant tanta tensió i un resultat ja garantit, tot i que Mr. Hyde-Flick digués (de cara a l’afició) el contrari. Entenguem-ho, una cosa és el que vol, una altra el que necessita i, finalment, el que ha de traslladar als mitjans. No pateixin: tot en ordre.

Al final, el Barça no té només un entrenador, té un equilibrista. Un paio que esmorza convicció germànica i sopa màrqueting barcelonista. Robert Louis Stevenson ja ho va predir en la seva obra. Willcommen, Dr. Jekill. Benvingut, Mr. Hyde...