96 dels 710 pisos adquirits per Colau són buits i pendents de reforma

En la seva croada per augmentar el pírric parc públic de vivenda que es va trobar, en el seu primer mandat, Colau va comprar molt. I en moltes ocasions, pisos que no eren precisament una ganga. Una inversió d’uns 75,5 milions gastats en comprar i rehabilitar (en aquest segon apartat les xifres són una estimació, com sempre que es parla d’obres) 710 vivendes, 179 de les quals requerien ser íntegrament remodelades. Finques d’aquelles que es defineixen com d’alta complexitat (tant des del punt de vista arquitectònic com des del social). El grup de Junts per Catalunya feia temps que demanava a l’equip de govern municipal comptes sobre l’estat d’aquestes finques, després de diverses queixes de veïns d’algunes d’elles, que criticaven que la seva nova propietària no fos tan diligent com esperaven, després d’anys vivint en finques molt degradades. Per donar-los resposta, l’equip de govern ha elaborat un informe en què s’indica que de les 179 finques adquirides amb necessitat de ser rehabilitades de dalt a baix, n’hi ha 96 actualment de tancades, buides, en procés de rehabilitació, una cosa que en ocasions s’allargarà encara mesos o fins i tot anys (algunes estan encara per licitar).

Aquestes 96 vivendes –xifres a juny del 2019– suposen un 13,53% del total i estan agrupades en 12 finques (tot i que una de les quals va ser entregada, amb molt retard, el setembre del 2019). De la resta, tres es troben en obres,  set s’estan encara redactant el projecte i una d’última està encara en licitació. L’informe no dona direccions concretes, però la gran majoria d’aquests edificis van ser notícia al ser comprats. Molts d’ells es concentren a Ciutat Vella, on, segons han defensat sempre els comuns, era pràcticament impossible obtenir terra d’una altra manera. Va ser especialment mediàtic el cas dels números 7, 9 i 11 de Lancaster, blocs els residents dels quals portaven mesos advertint que les seves llars corrien perill perquè la propietat volia vendre’ls a algun fons d’inversió. Una propietat que, com en altres finques del barri, les havia deixat degradar sobre manera.

Ball de xifres

La realització de l’informe ha sigut complexa, gairebé com la mateixa realitat (mai tant). Hi havia edificis, per exemple en els quals es comprava un nombre de pisos ics que, després d’adaptar-se a la normativa, es reduïa bastant. Per citar una de les moltes problemàtiques trobades. En l’equació han jugat a més un paper important els serveis socials. Més enllà del totxo, en l’operació hi havia en joc moltes persones. Moltes de les operacions s’han allargat també perquè s’ha hagut d’analitzar els pisos un per un, per veure qui vivia en ells i quins drets tenien.

L’informe destaca a més que l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) gestiona 9.559 vivendes, de les quals un 97% (9.277) «estan en ús» davant un 3% que són buides, una xifra que la regidora de Vivienda, Lucía Martín, considera fins i tot necessària («no tenir cap pis buit seria el que ens hauria de preocupar, hem de disposar d’una flexibilitat», assenyala).

Renúncies, litigis o altres incidències

Notícies relacionades

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

Veïns del Fòrum demanen restriccions a més festivals

El temps que transcorre entre que una família –o unitat de convivència, que les anomena l’informe– deixa un pis i una altra «unitat de convivència» entra a viure-hi se situa entre els tres i els quatre mesos, segons s’indica al mateix document, tot i que «hi ha importants diferències en funció de si sorgeixen incidències durant l’adequació de la vivenda o en el cas de renúncies, litigis o altres incidències que facin necessari un nou procés d’adjudicació», conclouen els papers. Coses que passen.

Més enllà dels comptes sobre què ha passat amb el fet fins ara, Martín analitza la política de present i futur per continuar ampliant aquest parc. «S’ha parlat molt del 30%, que si no està a ple rendiment encara és perquè durant els mesos de moratòria es van sol·licitar moltes més llicències de l’habitual per poder construir esquivant la mesura, anomalia que acabarà normalitzant-se amb el temps– relata; però en aquesta mateixa modificació de Pla General Metropolitano s’introduïa també l’obligació d’oferir la possibilitat de comprar de forma preferent a l’ajuntament qualsevol finca que es vengui a la ciutat».