La Guàrdia Urbana de Barcelona es reformula per guanyar presència al carrer i eficiència

La perspectiva d’arribar a tenir la plantilla de Guàrdia Urbana més àmplia de la història de Barcelona, més de 3.600 agents quan finalitzi aquest mandat municipal, ha portat l’Ajuntament de Barcelona a abordar una transformació radical de l’organització del cos de policia local, així com adaptar-lo a les noves necessitats de la ciutat del segle XXI i amb més eficiència. La nova «prioritat de prevenció i seguretat» a la capital catalana ha derivat en un replantejament de la seva estructura, en què l’atenció ciutadana i la convivència seran clau.

Després d’un primer mandat d’Ada Colau en què les polítiques de seguretat van ser molt qüestionades, l’entrada en joc dels socialistes com a socis de govern ha derivat en un reposicionament sobre el tema, després de la constatació que en els últims anys havia augmentat la conflictivitat al carrer.

Les bases d’aquesta transformació es presentaran com a mesura de govern la setmana que ve, però el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni (PSC); el cinquè tinent de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, i l’intendent major Pedro Velázquez han presentat aquest dissabte les principals novetats. Collboni ha instat a «agafar el toro per les banyes», en al·lusió clara no només als problemes d’inseguretat que van fer eclosió sobretot en la primera meitat de l’any passat a la ciutat, sinó també a les noves necessitats de Barcelona, que inclouen des dels canvis en la mobilitat fins a l’envelliment de la població, les polítiques amb els visitants i la revolució tecnològica digital, ha precisat l’edil.

Proximitat i globalitat

El primer tinent d’alcalde ha recordat els dos passos que l’ajuntament ha fet en el present mandat, amb la creació de 264 noves places de Guàrdia Urbana (al final n’han sigut 282), i la designació del nou intendent major. Però sota el lema «una policia de proximitat per a una ciutat global», arriben ara els canvis més substancials, on per fi s’integren també iniciatives per promoure la paritat. L’objectiu a curt termini és tenir un 30% de plantilla femenina (en l’última promoció es va arribar al 27% de fitxatges). Més endavant, s’espera arribar a un 50%.

Amb aquesta nova mirada de gènere, entre les bases per optar a les noves places (aquest mandat se’n sumaran un total de 1.000), es redueix l’altura mínima. Altres canvis en els requisits afecten la prova de cultura, la flexibilització dels tatuatges corporals i la introducció d’una prova voluntària d’anglès (que sumarà fins a cinc punts més), tot i que amb el temps es promouran altres idiomes, atenent que en alguns barris hi ha fins a un 50% d’estrangers, recorda Collboni.

Per Batlle, l’entrada del qual a l’àrea de Seguretat ha marcat en l’últim semestre un punt d’inflexió en les dades de criminalitat de la ciutat (els furts van caure un 7,74%, després d’arribar a un nivell «preocupant»), és essencial formar la policia local «en noves competències i habilitats». També millorar la coordinació amb altres cossos policials i desenvolupar nous sistemes professionalitzats d’emergències per a tots els cossos.

Menys tasques d’administració

Un dels punts importants és la vella promesa d’un nou model de gestió administrativa que permeti que «la policia faci de policia» i no tanta tasca d’oficina, que desenvoluparà personal no policial. D’aquesta manera, sortiran uns 100 agents més al carrer, cosa que equival pràcticament a un torn d’una unitat territorial.

Notícies relacionades

La nova ordenança de civisme supera el primer tràmit

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

Batlle ha detallat que es recupera la figura dels subcaps, i que es reforça l’estructura de comandament de les quatre divisions de trànsit, recursos operatius i suport, territori i coordinació. 

L’intendent Velázquez ha detallat el nou organigrama del cos. Una organització que implica també la recuperació del torn de nit als districtes.