UBICACIÓ POLÈMICA

Barcelona descarta per «responsabilitat» l'Hermitage al port

Els quatre informes presentats per l'ajuntament desaconsellen el projecte actual i la seva ubicació

El consistori planteja alternatives per al seu emplaçament, com la rambla de Prim, les tres xemeneies o el Paral·lel

zentauroepp51860718 barcelona render del futuro museo hermitage en barcelona200121212430

zentauroepp51860718 barcelona render del futuro museo hermitage en barcelona200121212430

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré

L’Ajuntament de Barcelona descarta l’obertura d’una sucursal del museu Hermitage a la nova bocana del port. Punt. Després d’anys de negociacions, canvis de projecte, reubicacions de seu i manifestacions veïnals a favor i en contra, aquest dilluns al matí el consistori ha presentat els informes que desestimen la seva instal·lació. Quatre estudis: cultural, econòmic, urbanístic i de mobilitat, i quatre opinions negatives. Així ho han expressat els tinents d’alcalde Janet Sanz i Joan Subirats.

«Des de l’ajuntament, vistos els informes, per responsabilitat ara mateix no podem autoritzar ni donar el vistiplau al projecte de l’Hermitage a la bocana del port». Paraula de Sanz. Ara bé, el consistori no tanca la porta que el projecte arregli els punts que «plantegen riscos i dubtes» per tornar a valorar-lo. Entre aquests punts, i principalment, la seva ubicació. Els experts plantegen altres emplaçaments com el final de la rambla de Prim, tocant al 22@ les tres xemeneies del Besòs, el Paral·lel i el parc de la Barceloneta.

Suspens per complet

El fet és que cap dels quatre informes dona per bo el projecte. Urbanísticament no és acceptable per la seva situació: «Una zona molt fràgil de la ciutat veient el que va passar la setmana passada amb el temporal», que podria generar problemes de seguretat. A més, queda molt allunyat de les constel·lacions culturals de Barcelona i proposa la construcció d’un edifici singular però que és un bolet que no s’articula amb el teixit urbà pròxim. Amb referència a aquest últim aspecte, Sanz ha recordat que hi ha molts edificis amb valor patrimonial a la ciutat que esperen una rehabilitació i nous usos, de manera que la seva recuperació seria una bona opció «en el context actual d’aposta per la sostenibilitat».   

La mobilitat, amb un passeig de Joan de Borbó saturat i la parada de metro més pròxima a dos quilòmetres, tampoc agrada a l’ajuntament. Ni la viabilitat econòmica, que peca d’«optimista» segons el parer de Subirats i l’informe presentat. El projecte parla d’assolir 850.000 visitants l’any, i 1,5 milions en poc temps. Xifres que el consistori qüestiona tenint en compte el nivell de visitants que sumen la resta de centres de la ciutat. Un altre problema que planteja l’ajuntament és l’estructura organitzativa dels promotors del projecte, amb una empresa immobiliària al capdavant, que xoca amb la llei de museus de Catalunya que defineix els esmentats centres com a entitats sense ànim de lucre, i col·lideix amb el mateix Hermitage, que només deixa obres si no hi ha negoci pel mig. L’informe cultural no és gaire més encoratjador: qüestiona que hi hagi projecte després de la mort Jorge Wagensberg. L’estudi parla de «franquícia» i que «no reforça el patrimoni ni la identitat cultural de la ciutat». 

Notícies relacionades

Amb tot això, segons Sanz i Subirats, «no es donen les condicions necessàries» per aixecar el polze davant d’un projecte que va arrencar el novembre del 2012 quan Ferran Mascarell, en aquell moment conseller de Cultura, va firmar un acord amb la pinacoteca russa per tenir presència a Barcelona. Des d’aleshores, hi ha hagut nombrosos canvis de projecte, diferents propostes de seu, i manifestacions veïnals a favor i en contra. A més de la mort del que havia de ser el seu responsable de curadoria, Jorge Wagensberg. I hi ha hagut, també, molts dubtes sobre la seva viabilitat per part del consistori des que Ada Colau va prendre la vara de comandament, que mai ha vist clar el model cultural: un centre privat que funcionarà a cop de talonari; ni l’econòmic: l’equip municipal no vol que el museu necessiti el rescat de les arques públiques en un futur. La seva ubicació, a Ciutat Vella, un emplaçament ja molt massificat turísticament, tampoc ha agradat a l’ajuntament.

Els promotors d’aquesta nova seu s’estructuren com una societat formada en un 80% per Varia, una plataforma d’inversió suïssoluxemburguesa creada per exdirectius de banca privada, entre ells Jaume Sabater, vicepresident, i amb Xavier Pujol com a conseller delegat; i en un 20% per Cultural Development Barcelona, integrada per Valeri Iarolaski, empresari rus, i l’arquitecte Eugeni Pallarès, tots dos impulsors del projecte des del principi.