Anar al contingut

EQUIPAMENT POLÈMIC

Desacord veïnal per l'Hermitage

Una part de les associacions de la Barceloneta rebutgen contundentment el projecte que qualifiquen d'"especulatiu" mentre altres entitats consideren que "dignificaria el turisme" del barri

Natàlia Farré

Desacord veïnal per l'Hermitage

JOAN CORTADELLAS

Un nom: Hermitage. Un projecte que ja fa set anys que és sobre la taula: crear una sucursal del prestigiós museu de Sant Petersburg a Barcelona. I situacions enfrontades: entre els veïns de la Barceloneta (on es preveu ubicar el centre) que hi estan a favor i els que hi estan en contra; a més de les actituds oposades que mantenen l’Autoritat Portuària de Barcelona (seus són els terrenys on s’aixecaria el potencial museu) i l’ajuntament, que defensa o ataca el projecte (privat) segons el color polític de qui ocupa la cadira d’alcalde, però la predisposició del qual (o no) no és vital ja que del consistori en depèn el vistiplau final. 

Així les coses, aquest dijous les associacions veïnals que s’oposen "contundentment" a l’Hermitage (l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Òstia, La Barceloneta Diu Prou i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible)  han presentat la Plataforma per un Port Ciutadà i el manifest L’art de l’especulació. Mentre els favorables a la pinacoteca, l’Associació de Veïns de la Barceloneta, han recordat el seu manifest de l’any passat en què destacaven "l’aportació cultural i econòmica per al barri" que suposaria el museu, a més de "la dignificació del turisme" que reben, actualment bolcat exclusivament en el lleure. El desacord és total i les actituds completament enfrontades. 

La data escollida per fer públics manifest i plataforma contraris al museu no és gratuïta. Avui comença la campanya electoral, així que l’ideal és deixar clar a tots els alcaldables que part dels veïns no vol l’Hermitage i forçar-los que es posicionin clarament "amb els interessos veïnals, i no amb els privats", han afirmat des de la plaça de la Rosa dels Vents, just a sobre del solar on està previst que s’aixequi l’edifici que acollirà el museu i portarà la firma del 'pritzker' Toyo Ito. La seva posició és clara: "és una basta pantalla per a l’enèsima operació especulativa". És més: “seria l’autèntic cavall de Troia d’aquest urbanisme banalitzador”, argument que remet al que afirmen que és un fet: l’última modificació del pla especial de la Nova Bocana “consolida usos comercials, de lleure nocturn i de restauració transformant la zona en un autèntic resort a base de restaurants, botigues i discoteques”. Segons els presents: el museu només ocuparia un 25% de l’espai i representaria “un afegit de turistificació en un barri ja molt maltractat per aquesta indústria. 

 Camí per recórrer 

Lluny, just en l’angle oposat, hi ha els veïns favorables a l’Hermitage. Defensen que els impulsors del museu han recollit totes les al·legacions que els residents del barri van presentar al projecte inicial i les han plasmat i firmat a l’últim document de treball: això significa “accessibilitat i mobilitat per al barri, volença pels artistes emergents i prioritat laboral per als aturats de la Barceloneta”. A més treuen múscul i asseguren que no parlen només en nom propi sinó en nom de totes les entitats, comerços i escoles del barri que van firmar el manifest (el mateix diuen els que s’hi oposen). I acusen els contraris de recolzar l’actual alcaldessa Ada Colau, i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, incondicionalment. “No veiem cap altre motiu que aquest, ja que la seva actitud no és de crítica constructiva ni presenten propostes alternatives”. 

El cert és que l’actual consistori no és fan del projecte, però tampoc deixa anar un no rotund. Més aviat hi mostra reserves i afirma que no volen haver de rescatar en el futur amb diners públics una empresa privada: “Les iniciatives culturals són benvingudes però han de tenir un finançament garantit”. Per això insisteixen que el projecte que es presenti “haurà d’anar acompanyat d’un rigorós estudi de viabilitat i amb garanties per assegurar l’esmentada viabilitat”. Mentrestant, els promotors de l’Hermitage callen i esperen. De moment, s’ha requalificat la peça central de la Nova Bocana per a usos culturals. I el 17 d’abril, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar que el Port de Barcelona havia admès a tràmit la sol·licitud de l’empresa Museu Hermitage Barcelona per construir la pinacoteca amb una inversió de 50 milions d’euros. 

Avui, encara no ha acabat el període d’exposició pública ni s’han presentat altres projectes. I per arribar a veure l’Hermitage en marxa (el 2016 es va afirmar que l’obertura seria abans d’aquest estiu), encara queden capítols per recórrer, entre els quals que l’Autoritat Portuària de Barcelona demani la conformitat expressa de l’ajuntament per desenvolupar el projecte i que aquesta quedi reflectida en un conveni entre les dues institucions. 

Nou anys de trobades i desacords

L’anunci de l’obertura d’una sucursal de l’Hermitage a Barcelona porta data del 2012 i va ser realitzada pel llavors president Artur Mas. Mas va firmar un acord d’intencions amb la viceministra de Cultura de Rússia, Alla Manílova, pel qual la gran pinacoteca de Sant Petersburg es comprometia a cedir obres dels seus immensos fons per fer possible el centre barceloní. Llavors, es va afirmar també que el 2013 el museu tindria ja un espai provisional obert al públic.  Sis anys després la seu provisional no s’ha posat en marxa i la definitiva (en cas que arribi a ser-ho) ha variat nombroses vegades d’ubicació i projecte, des d’ocupar construccions ja existents, com la Facultat de Nàutica i la Duana, fins a l’actual proposta d’aixecar un edifici de nova planta i amb voluntat de ser icònic. Aquest portaria la firma de Toyo Ito i ocuparia el solar central de la Nova Bocana. L’aposta arquitectònica, de formigó blanc i vidrada, dona més possibilitats al projecte a l’hora de licitar per la parcel·la del port.  Definit el continent s’ha de veure què passa amb el contingut, actualment sense director museogràfic després de la mort del físic i divulgador científic Jorge Wagensberg, que va ser qui va definir el projecte que es va presentar el 2016. 
La iniciativa mai ha comptat amb el consens ciutadà ni del sector cultural. I l’ajuntament  sempre se l’ha mirat amb reserva (tant Xavier Trias com Ada Colau) i ha advertit permanentment que no posarien diners públics al projecte liderat per l’arquitecte Ujo Pallarés i l’empresari rus Valery Yarovslaski.