Sabadell busca encaixar el lleure nocturn a l'era post Zona Hermètica

Estimada per uns i odiada per altres. Aquesta va ser la relació que va tenir la Zona Hermètica amb Sabadell durant dues dècades. L’última discoteca que quedava oberta, Drinkking, va baixar la persiana el 10 de desembre, donant per finalitzada la trajectòria del que va ser l’espai de lleure nocturn referent a Sabadell i a bona part de la província de Barcelona, que en la seva època de màxim apogeu va tenir més de 30 locals oberts i una afluència de més de 10.000 persones en una sola nit. El final de l’era de Zona Hermètica planteja un dubte: ¿quin serà el futur del lleure nocturn a la ciutat?

La resposta és complicada i es busca des de fa temps. Després d’anys de reivindicacions i queixes dels veïns de la zona, el 2011 es va aprovar el Pla Especial d’Usos Recreatius del Barri de Gràcia, amb què es va segellar el primer pas per al tancament definitiu de la Zona Hermètica l’any 2016.

El govern municipal de Manuel Bustos, que ostentava l’alcaldia en el moment de l’aprovació, va proposar una alternativa: traslladar l’activitat a la zona de Sant Pau de Riu Sec. Tot i així, aquesta solució no va convèncer els propietaris dels locals. «Allò era inviable, els preus eren impossibles», explica Joan Cosp, president de l’associació de locals de lleure nocturn de la Zona Hermètica, que afegeix que «la prova és que no hi va anar ningú».

Després de l’aprovació definitiva, els propietaris dels locals van intentar frenar el tancament presentant un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’any 2014, però aquest va ser desestimat. Posteriorment, es va presentar un recurs de cassació davant el Suprem, però aquest va acabar donant la raó al consistori el 2016. Tot i que els locals havien de tancar aquell mateix any, la clausura ha sigut progressiva fins a aquest últim. I en la majoria de casos, ha arribat per obligació judicial.

¿I ara què?

El 2017, un any després de l’entrada en vigor del pla especial, el govern quadripartit d’ERC, Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem va anunciar la redacció d’un pla director per redefinir els espais de lleure a la ciutat. Dos anys més tard, i ja amb el PSC una altra vegada a l’alcaldia, aquest pla encara no està definit. «Vam ser enganyats durant tres anys per l’anterior govern. Pensàvem que l’actual prendria mesures urgents, però en les reunions que hem mantingut, ja hem vist que la solució trigarà dos anys», afirma Cosp.

Tant l’anterior govern com l’actual coincideixen en un punt: evitar que el lleure nocturn torni a concentrar-se en una sola zona. «Volem que no es reprodueixi un model de lleure d’alta concentració com el de la Zona Hermètica», diu Pol Gibert, primer tinent d’alcaldia. L’objectiu és distribuir l’oferta de lleure per la ciutat i alhora rebaixar la pressió que està rebent el centre, on es concentra l’oferta actualment. «No volem tornar al model dels anys 90 i la primera dècada dels 2000, amb milers de persones concentrades en un únic punt», puntualitza Gibert.

Suspensió de llicències

A principis d’any, el govern municipal aprovarà la suspensió durant un any de la concessió de noves llicències de lleure. Aquesta mesura s’ha pres per buscar una solució definitiva per encaixar aquest tipus d’activitats i aprovar el pla d’usos. Aquesta iniciativa no només afectarà discoteques i bars musicals; també tindrà efecte sobre els lloguers turístics, els clubs cannàbics o les sales d’apostes. «Aquesta moratòria és per posar una mica d’ordre en els diferents tipus d’oci que hi ha a la ciutat», afirma el primer tinent d’alcaldia.

En el procés es constituiran taules de treball sectorials entre l’administració local i els diferents operadors afectats. El resultat final de tot aquest treball serà una nova normativa que reguli el lleure a la ciutat. Tot i així, els empresaris temen que l’assumpte pugui allargar-se fins a 18 mesos. «S’ha de redactar un nou pla i, tal com funciona l’Administració, trigarem dos anys com a mínim», diu Cosp.

Una qüestió polèmica

El lleure nocturn cou, sobretot quan es tracta d’escollir una localització. En el cas de la Zona Hermètica, els veïns de Gràcia van tenir durant anys les molèsties que va ocasionar l’alta concentració de locals de lleure en aquest mateix punt. Actualment, amb l’oferta de lleure concentrada al centre de la ciutat, els veïns de la zona també es queixen.

«És una activitat que es fa en un horari que molta gent no comparteix. La convivència amb el veïnat sempre és una complicació», afirma Gibert. Cosp és més taxatiu: «És un tipus d’activitat que la posis on la posis, molesta». En aquest sentit, el president de l’Associació de Locals de Lleure de la Zona Hermètica considera que aquella ubicació era ideal. «Estava situada en un polígon industrial i estava ben comunicada», diu Cosp.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Tot i així, l’empresari reconeix que l’alta concentració va ser un problema. «La cosa es va sortir de mare perquè allà hi havia massa gent. Nosaltres n’érem conscients i ho vam advertir en múltiples ocasions tant a l’ajuntament com a la policia municipal. Es van donar massa llicències», afirma Cosp.

En plenes festes nadalenques, l’última discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell ha tancat les portes. Encara queda tot un any per debatre el nou model de lleure de la ciutat i aconseguir l’encaix que la Zona Hermètica no va tenir al seu dia.