Llarga vida a les terrasses, però amb preus congelats

Asseure’s en una terrassa a fer un cafè, prendre’s una cervesa o endrapar-se unes braves, amb el solet i els amics, és una cosa tan barcelonina com els panots de la flor modernista, els taxis negres i grocs i les obres perpètues. Els ciutadans en fan gala, però afronten el 2020 amb un recel renovat. Després de l’aprovació de les ordenances fiscals el 20 de desembre en el ple de l’ajuntament, amb una pujada de les taxes que pagaran els amos de bars i restaurants per instal·lar una taula al carrer, els clients sospiten que no tardaran a patir, també ells, un increment de preus per consumir fora de l’establiment.

El sector de la restauració ja va avisar fa dies, amb l’amenaça que molts establiments es veurien obligats a aplicar mesures com suplements de terrassa que poden arribar al 20%, ajustaments en plantilla o prescindir de taules exteriors. Només queda saber quan estan disposats a començar a apujar els preus.

«Sempre solem anar a terrasses i ens sembla malament que pugin les taxes als restaurants i que en conseqüència hàgim de pagar més nosaltres», comenten la Martina i la Bet, dos joves que prenen juntes un aperitiu al barri de Gràcia.Tot i així, totes dues creuen que hauria de ser cada empresa la que se n’hauria de fer càrrec. Igual que elles, Jordi Fonts comparteix la idea que el local sigui el que assumeixi la totalitat de la taxa. A més, afegeix aquest ciutadà, és necessari que, d’una vegada, a les zones més perjudicades per la falta de mobilitat o soroll, es reguli millor la presència de les terrasses.

També Roger Amorín, un altre client de les terrasses barcelonines, argumenta que «si ajuda l’administració a recaptar ingressos, la pujada de taxes és raonable, sempre que hi hagi una transparència, però si això ho acaba pagant el consumidor és injust». El fet que la pujada de taxes arribi a afectar directament els consumidors pot provocar que les terrasses comencin a buidar-se. En la mateixa línia, un altre jove del barri de Gràcia comenta que s’ho pensaria molt s’hi hagués de consumir fora o dins: «Si el preu puja, per exemple, 15 cèntims, continuaria anant a les terrasses, però si la diferència és de mig euro segurament comsumiria dins».

La cultura de les terrasses

Molt diferent és l’opinió de Roser Nieto i Núria Ferrer, que, mentre esmorzen en una terrassa de la plaça Rovira i Trias, afirmen rotundes que no hauria de ser el local el que assumís la totalitat de la taxa. «Els primers dies es notarà en els preus, però s’acabaran normalitzant perquè estem acostumats a la cultura de les terrasses i a la vida que generen», argumenten les dues amigues. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Jaime Robarte també defensa que les terrasses donen vida a la ciutat. Reconeix que no n’és usuari, però a la seva zona solen ser punts de trobada i no molesten els veïns. «Pobres d’ells que ens treguin les terrasses», clamen Montse i Alicia, fidels a aquestes taules col·locades a l’aire lliure (o sota un tendal). Totes dues tenen clar que continuaran consumint-hi ja que, en cas contrari, els establiments podrien suprimir-les si no surt rendibles mantenir-les.«És vergonyós, les taxes són desorbitades i ja són excessives»,afegeixen.

En molts punts de la ciutat, la presència de les terrasses ocupa part de l’espai públic; hi ha locals, però, que s’adapten a la zona en la qual estan ubicats i per oferir un servei a l’exterior busquen alternatives com barres altes amb tamborets a l’entrada o seients que no sobresurten cap a la vorera, entre d’altres.