El Gòtic de Barcelona, més turistes que veïns

El César no guarda tots els ous al mateix cistell. Alguns els reserva a sobre la nevera, fins que es podreixen. I els fa servir les nits en què el soroll de les festes a les terrasses dels pisos turístics que són prop del seu no el deixen dormir: «Em faig un tip de llançar ous. Vaig jugar a beisbol quatre o cinc anys», explica.

El César és un habitant del Gòtic, un barri ocupat pel turisme en què amb prou feines queden comerços de proximitat, ni nens, i cada vegada menys veïns: molts se n’han anat els últims anys.

Aquí es van assentar els primers barcelonins, o millor, els primers habitants de la colònia romana que va donar origen a Barcino. Van arribar el segle I abans de Crist i es van establir al mont Tàber, que té el cim, 16,9 metres sobre el mar, al carrer del Paradís, al costat de la plaça de Sant Jaume, a uns 100 metres del despatx de Quim Torra i a uns 150 del d’Ada Colau.

Si els romans tornessin a existir i colonitzessin Barcelona, començant una altra vegada pel Gòtic, a hores d’ara es veurien abocats a gestionar pisos turístics, a llogar bicicletes a turistes, o a obrir restaurants pensats exclusivament per als turistes, i mentrestant, provarien d’evitar que els seus clients fossin desvalisats. A causa dels preus elevats a la zona, de nit haurien d’anar-se’n a dormir a un altre lloc, allunyat del centre.

Perquè el Gòtic, seu dels primers barcelonins, acull ara els últims veïns: els que encara no han marxat d’un barri en què dormen gairebé més turistes que veïns. De dia, els visitants són legió, i la imatge de parc temàtic, creixent.

Dels romans a Bonomi

A no gaire distància d’on es van assentar els primers colonitzadors de la ciutat –legionaris que havien combatut a les guerres càntabres i esclaus que van aconseguir la llibertat, entre d’altres– es troba ara l’argentí Javier Bonomi, que dirigeix Fedelatina, la Federació d’Entitats Llatines de Catalunya.

Té el local a Nou de Sant Francesc, a quatre passos de la Rambla, la frontera del Gòtic amb el Raval. La seva seu és un espai per als activistes de tota mena i per gestionar tràmits per als sud-americans que ho necessitin. Porta 12 anys aquí i diu que les coses no han canviat gaire: «Les poques botigues del barri que quedaven han sigut substituïdes per botigues de menjar ràpid, de fer-se les ungles o de lloguer de bicicletes».

Al local de Fedelatina hi eren dilluns  el Jorge i l’Alejandra, voluntaris que coordinen Rumba a tu son, un programa de sensibilització de joves d’origen sud-americà a les portes de les discoteques sobre sexualitat, consum d’alcohol i drogues. També hi havia el Luis Fernando, un colombià que va fugir del seu país perquè l’extorsionaven. Vol aconseguir l’asil. I també hi era la Marianela Peña, cubana i responsable de La huella catalana, que aprofundeix en els vincles entre Catalunya i Sud-amèrica.

Bonomi ens porta fins al carrer d’Escudellers, a la vora, on dos veïns del barri tenen un restaurant. Són els pakistanesos Ahmed, de 42 anys, 15 al Gòtic, i Amjid, 40 anys, la meitat d’ells al barri. Ara ve menys gent, afirma l’Ahmed: «Els robatoris són més violents, els fan menors». Mentre parla, un jove entra al lavabo. «És un d’ells», diu. Un dels que ja ha passat per la presó. «Els catalans que vivien aquí se’n van anar del 2003 al 2007 pels preus», diu l’Amjid. «La gent no se’n va pels robatoris. Se’n va perquè el barri és car. Robatoris n’hi ha hagut sempre», diu. L’Amjid ho diu com si parlés d’una ciutat llunyana: «Per comprar me n’he d’anar al Raval. Això és caríssim».

El César i les bicicletes

El César, el jugador de beisbol dels ous podrits, treballa en una botiga de bicicletes molt a prop de Fedelatina. Malgrat els seus ous, creu que no és coherent culpar els turistes: «La frase no és ‘turistes go home’. Tots som turistes. La causa de tot plegat és el sistema. El sistema m’ha fet fora el barri. M’ha deixat sense comerç de proximitat». El César ha viscut sempre al Gòtic excepte dels 10 als 20 anys, quan va residir a Girona.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Afirma que viu tranquil perquè la seva vivenda dona a l’interior i és capaç de delimitar la diferent tipologia delinqüencial del barri: «Està el que ven llaunes, el que ven droga, menys haixix i maría, que ho venen als clubs cannàbics. Hi ha qui roba mòbils. Hi ha qui roba rellotges de luxe. Hi ha qui roba equipatges. Hi ha qui dona escopolamina a la gent granper robar-los: els anul·la la voluntat». Amb prou feines hi ha una botiga que no estigui enfocada al turisme i el lloc més amable per menjar un menú de migdia és un cafè irlandès. És freqüent veure turistes desorientats esperant a un enllaç que els porta a un pis turístic il·legal.

Contra la situació general del Gòtic, es pot ser optimista o abraçar la coherència resignada del César: «Això no canviarà. No hi haurà més zones verdes. Vindrà més gent. Cadascú ha de decidir on vol viure. El sistema és la causa de tot això».