Els restauradors adverteixen que la pujada de taxes encarirà les consumicions a les terrasses

Ni els mateixos empresaris de la restauració afectats (del més petit al més poderós de Barcelona) posen en dubte que després de 10 anys de taxes de terrasses congelades tocava una actualització. Però no entenen que si la resta d’impostos s’han apujat del 3 al 20%, a l’hostaleria li toqui encaixar increments que xifren en el 863% en punts cèntrics com la plaça Reial i la Boqueria, o més del 500% en enclavaments del Born i el Raval, addueixen. Diversos representants de grups de restauració de la ciutat han explicat a aquest diari que després d’una etapa de contínua caiguda de la facturació,aquesta nova mesura escanya els seus marges i els obligarà a establir suplements de terrassa en molts casos entorn del 20%, així com ajustaments de plantilla, possibles tancaments i, per descomptat –emfatitzen– la suspensió de tota intenció d’invertir en la ciutat, prioritzant l’obertura de negocis en ciutats com Madrid.

La mateixa tesi va subscriure ahir en un comunicatBarcelona Comerç, que aglutina als eixos comercials de barri, i vaticina un «encariment» que deixarà les terrasses «fora de l’abast de molts barcelonins.

Casuística

Els restauradors, que reclamen diàleg amb el consistori i es queixen que no han mantingut ni una trobada amb Colau o Collboni des que es va anunciar la pujada, posen casos concrets sobre la taula. Des del grupLombardo, amb 10 locals al centre de Barcelona (nou amb terrassa) apunten a un increment total de 17.000 euros en les seves taxes (gairebé es triplicaran), mentre que la sevaplantillaha passat de 350 persones fa tres anys a menys de la meitat en l’actualitat.

A la pèrdua de negoci per l’efecte acumulat de l’atemptat, la turismofòbia, la intestabilitat política i d’altres, se suma ara un impost que veuen excessiu. Un altre grup arrelat, AN Grup, tenia 30 establiments, però al novembre en va tancar dos, fins i tot a la Barceloneta, amb la pèrdua de més de 40 llocs de treball. «La pujada arriba en molt mal moment, no es pot assumir i repercutirà en el preu de les consumicions», avancen. Els preocupa com aquest increment pot repercutir en la pèrdua de fidelitat del client, i Roger Pallarols, director delGremi de Restauració, agrega que al pretendre ingressar més, el consistori pot acabar «tenint menys per gravar».

Joan Escribà, amb quatre establiments, busca les seves pròximes inversions a la Costa Brava i, en gran, al Japó, on rep facilitats. Aquesta fugida d’inversions (o desinversions) a la qual al·ludeixen mitja dotzena d’empresaris entrevistats, la comparteixen aAlsur Café, un grup de veneçolans assentats a Barcelona, per la qual van apostar fa 15 anys amb vuit negocis. «En aquestes circumstàncies hem decidit no obrir res més aquí, busquem a Madrid –per les seves «facilitats»–, on hem perdut ja dos locals que s’han quedat altres grups catalans». I no hi ha inversions en sentit contrari.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Des del grupGAFT, amb 11 restaurants a la Rambla, asseguren que si als astronòmics lloguers se’ls sumen aquestes taxes (augments del 429% allà, calcula la patronal) en plena caiguda del turisme de millor poder adquisitiu, els números són impossibles. Tenen 190 treballadors, davant els 280 del 2016.   

IJavier de las Muelasposa el dit a la nafra sobre el risc de la «pèrdua d’identitat» local del sector –al capdavant del PIB–, l’«alegria» que injecten les terrasses a la ciutat, i la «desil·lusió» que fueteja l’hostaleria.