més de 64 anys

Màxim històric: gairebé 90.000 persones grans viuen soles a Barcelona

L'informe anual de l'Agència de Salut Pública de Barcelona posa el focus en l'envelliment poblacional

Baixen els embarassos i avortaments no desitjats entre adolescents, sobretot a Ciutat Vella i Nou Barris

trabajo hogar

trabajo hogar

6
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha presentat aquest dimecres el seu informe anual ‘La salut a Barcelona’, amb xifres relatives al 2018. Si l’any passat el document va estar centrat en les morts produïdes per la contaminació, el d’aquest any pivota, principalment, sobre les persones grans.

Segons l’ASPB, uns 90.000 barcelonins majors de 64 anys viuen sols a casa seva. Aquesta xifra marca un màxim històric: mai abans a Barcelona hi havia hagut tantes persones grans vivint en solitud. La salut reproductiva i sexual en adolescents o la transmissió d’infeccions de transmissió sexual (ITS) són altres dels punts abordats.

La solitud a la tercera edat

La població major de 64 anys ha crescut progressivament en els últims anys fins a les gairebé 350.000 persones. Representen el 21% de la població total de Barcelona. I prop d’un26% d’aquests 350.000 ciutadans viuen sols a les seves llars. Es tracta, segons l’ASPB, d’una situació que afecta majoritàriament les dones i que augmenta progressivament amb l’edat.

Segons la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, la vellesa «serà una cosa prioritària» en aquest segon mandat del govern municipal d’Ada Colau. «La nostra esperança de vida és de les millors d’Europa, per això insistim molt en l’informe en la qualitat de vida».

Precisament aquest màxim històric (aquestes 90.000 persones que viuen soles) és possible a causa d’una esperança de vida per sobre dels 80 anys en els homes i dels 86 en les dones, però «aquesta situació suposa un repte per a la salut pública», segons l’informe municipal.

Entre les persones més grans de 64 anys, el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben a final de mes amb algun grau de dificultat. Lasolitud, l’aïllamenti lafalta de recolzaments socialsinflueixen de manera negativa en la salut.

A més, la percepció de solitud és superior entre les dones: el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones troben a faltar companyia sovint o de vegades. Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més també presenten un consum alt de fàrmacs.

La salut reproductiva i sexual

‘La salut a Barcelona 2018’ destaca baixada dels embarassos i avortamentsen les dones adolescents de 15 a 19 anys, una tendència que s’observa especialment als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, una cosa que la gerent de l’ASPB, Carme Borrell, ha qualificat com una «bona notícia». 

L’ASPB ha impulsat, des del 2006, el programa SIRIAN a 16 barris prioritzats pel consistori que ara veuen millorar els seus indicadors. Aquesta intervenció es fa en col·laboració amb els agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona. Entre el 2017 i el 2018, el servei va atendre més de 1.900 dones i més de 450 homes.

«La promoció de la salut i la prevenció és important en l’educació primària i secundària. No s’ha d’abaixar la guàrdia. Els programes de salut reproductiva entren, ara mateix, al30% de les escoles de Barcelona. El nostre objectiu és arribar al 40% en els pròxims anys i, després, al 50%», ha assenyalat Tarafa.

Les infeccions de transmissió sexual

Una altra dada encoratjadora presentada a l’informe de l’ASPB és la reducció, a Barcelona, del nombre de casos de VIH/sida, si bé es manté la tendència a l’augment  d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS) com la clamídia, la sífilis i la gonorrea. Com ha destacat Borrell, es tracta d’una tendència que s’observa des del 2015 i que és similar a la registrada en altres ciutatsd’Espanya, Europa i els Estats Units.

Malgrat la «molt bona notícia» que suposa el descens dels contagis del VIH, Tarafa ha insistit que les autoritats sanitàries han «d’estar-hi a sobre». «No podem ser autocomplaents. Hi continua havent noves infeccions i, darrere de les xifres, persones amb nom, cognom i família», ha dit.

El consum de fàrmacs

El consum d’ansiolítics, hipnòtics i sedants continua baixant per arribar a 41,3 dosis per cada mil habitants i per dia en ansiolítics, així com a 23 en hipnòtics i sedants. La disminució es deu, sobretot, a la població més consumidora d’aquests fàrmacs, que és la franja d’edat de persones majors de 44 anys. 

L’ús delsantidepressius  (81,5 dosis per cada mil habitants) i delsantipsicòtics (15,5) ha augmentat en els últims anys i continua creixent, especialment els antidepressius en els majors de 75 anys. Així mateix, s’han observat diferències importants segons el sexe, amb un consum més elevat per part de les dones: elles consumeixen gairebé el doble d’antidepressius i ansiolítics que ells.

La qualitat de l’aire

El 2018, es van continuar superant a Barcelona els nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per aldiòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió. Un 48% dels barcelonins (gairebé la meitat) van estar potencialment exposats a nivells per sobre dels definits per l’OMS en el cas del NO i en un 95% en el de les partícules en suspensió. 

No obstant, Borrell ha destacat que l’ajuntament té constància que les ‘superilles’ estan ja tenint un impacte positiu en la salut de la ciutadania. «La ‘superilla’ de Sant Antoni ha aconseguit descendir un 32% el diòxid de carboni (CO) i un 4% les partícules en suspensió», ha asseverat. Segons ella, aquesta és «l’única dada» que tenen «de moment», a l’espera que s’acabi un informe més complet sobre això.

Contaminació acústica

En aquest sentit, Tarafa ha destacat el «fortíssim impacte sobre la salut» que té el soroll, això és, la contaminació acústica. «Com menys cotxes, menys contaminants i menys soroll. I això no només millora les xifres de mortalitat, sinó també el benestar de les persones, al reduir aspectes com els ingressos hospitalaris», ha dit.

Notícies relacionades

Segons l’informe municipal, a tots els districtes la majoria de la població s’exposa a nivells nocturns de soroll per sobre dels recomanats. El màxim és a l’Eixample (78%) i el mínim, a Ciutat Vella (60%).

Aquestes xifres s’expliquen pel fet que el trànsit és la font principal de soroll a Barcelona tant de dia com nit, molt per sobre d’altres fonts de soroll com el lleure nocturn.

Bienvenida, 84 anys: «No suporto el Nadal»

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">La vida de <strong>Bienvenida Marrase, </strong>’Bienve’ per als amics, va donar un tomb fa vuit anys, quan va morir el seu marit, Manel. «No tinc fills ni germans, només alguns nebots del meu marit, però no ens veiem», explica. Es va quedar sola al seu pis de Camp de l’Arpa, a Barcelona. <strong>«És molt dur no tenir ningú amb qui parlar», </strong>explica. «Per matar les hores un fa el que pot». <strong>Dormir fins a les 14 hores,</strong> mirar pel·lícules repetides, escriure poesia, pintar mandales o teixir bufandes. La resta d’hores l’envaeixen els pensaments. «Remordiments, coses que podria haver fet...». ¿Per exemple? «Li podria haver dit més vegades al Manel que l’estimava». Cada nit es retroba amb ell en els seus somnis.</span><br/><br/><span style="font-size: 1.6rem;">Fa quatre anys la Bienvenida necessitava un <strong>acompanyant </strong>per anar al metge. Va trucar al servei de teleassistència i així va ser com va topar amb la <strong>Fundació Avismón.</strong> Ella ho defineix com </span><span style="font-size: 1.6rem;">«</span><span style="font-size: 1.6rem;">un miracle</span><span style="font-size: 1.6rem;">»</span><span style="font-size: 1.6rem;">. Cada setmana una voluntària la ve a veure. S’apunta a les activitats que organitzen, que diuen que li duren <strong>fins a cinc dies: </strong></span><span style="font-size: 1.6rem;">«</span><span style="font-size: 1.6rem;">Els dies abans penso què em posaré i després penso en com m’ho vaig passar de bé</span><span style="font-size: 1.6rem;">»</span><span style="font-size: 1.6rem;">. També escriu poemes per a la fundació i fa un any que <strong>es carteja amb uns nens</strong> d’una escola del barri. </span><span style="font-size: 1.6rem;">«</span><span style="font-size: 1.6rem;">Ells em fan preguntas, i jo els dono consells. Em donen molta vida, la veritat</span><span style="font-size: 1.6rem;">»</span><span style="font-size: 1.6rem;">, admet. Un altre tomb inesperat. </span><br/><br/><span style="font-size: 1.6rem;">El que la Bienvenida no suporta és el Nadal. </span><span style="font-size: 1.6rem;">«</span><span style="font-size: 1.6rem;">Ja no m’agradava abans, però ara no ho suporto. És un horror, em tanco al llit</span><span style="font-size: 1.6rem;">»</span><span style="font-size: 1.6rem;">, relata. Perquè, diu, una recorda els temps passats. I li fa molta tristesa. </span><strong><span style="font-size: 1.6rem;">«</span><span style="font-size: 1.6rem;">Mai vaig pensar en la meva vellesa</span><span style="font-size: 1.6rem;">»</span></strong><span style="font-size: 1.6rem;"><strong>, </strong>comenta. Optimista de soca-rel, als seus 84 anys dona un consell a principiants: </span><strong><span style="font-size: 1.6rem;">«</span><span style="font-size: 1.6rem;">Viu el teu dia a dia amb paciència i il·lusió</span><span style="font-size: 1.6rem;">»</span></strong><span style="font-size: 1.6rem;"><strong>. </strong>És un dels versos que acaba d’escriure. <strong>ELISENDA COLELL / BARCELONA</strong></span>

Temes:

Envelliment