29 set 2020

Anar al contingut

obres amb demora

La urbanització del tram final de l'avinguda de Roma es comença, per fi, a gestar

L'ajuntament afirma que durant aquest mandat es farà el projecte executiu i en el pròxim, els treballs

Aquest estiu s'han dut a terme els sondatges a la llosa que cobreix les vies del tren que discorren sota l'artèria

Natàlia Farré

La urbanització del tram final de l'avinguda de Roma es comença, per fi, a gestar

JORDI COTRINA

L’avinguda de Roma, una artèria diagonal a la quadrícula de l’Esquerra de l’Eixample que més que carrer és cicatriu, compta les seves demandes de millora per dècades. Gairebé dues en van passar des que es va cobrir el tren al carrer d’Aragó, el 1957, fins que es va fer el mateix a l’esmentada via, on fins a 1976 la rasa del ferrocarril encara mirava cap al cel. La qüestió no és fútil, ja que la línia ferroviària és la mateixa en els dos carrers, la que va a Martorell. Va ser el primer pedaç d’aquesta artèria històricament maltractada. Cobertura i autopista ciutadana. 

Però, llavors, al viacrucis urbanístic de l’avinguda encara li quedaven estacions per transitar. En dècades es poden comptar, també, les peticions d’una reurbanització de la zona més amable per als veïns. I més d’una dècada de debats portava quan, el 2005, es va decidir arreglar l’inici de l’avinguda, el tros que va de Casanova a Urgell; i una dècada es compleix, ara, des que es va acabar de redissenyar el segon tram, fins a Viladomat, el 2009. I es va tallar una gran part del trànsit a l’avinguda de Roma. 

Des d’aleshores, el no-res; sis carrers per ordenar (fins a arribar a l’estació de Sants), i una via amb dues cares: el tram inicial pacificat, ordenat i apte per al passeig; i la degradada i buida part final que transcorre entre Calàbria i l’estació de Sants. Els pares de tanta atzagaiada són molts, però destaca per sobre de tots el que porta per nom crisi financera del 2008. Va acabar amb els pressupostos. Tampoc van ajudar els canvis en el govern del consistori. No en va un dels principals enemics de les grans transformacions urbanístiques és el traspàs de la vara de comandament municipal, preguntin si no, als veïns de la Via Laietana i la Rambla, les reformes de les quals sumen dècades, projectes, arquitectes, alcaldes i consultes. 

Canviar el gris pel verd

Tot i que l’estocada, o gran excusa, per no afrontar la part pendent de l’avinguda de Roma han sigut les interminables obres de reurbanització d’Adif a la cantonada de la via amb Provença i Josep Tarradellas. Allà es va fer un dels pous necessaris per executar les obres del túnel de l’AVE; el túnel porta sis anys en marxa, el pou s’ha tot just tancat. 

Però en aquest mandat la sort del tram més hostil de la Diagonal del Ferrocarril, tal era el nom del carrer fins a 1940, podria canviar. Així ho senten i desitgen els veïns. I així ho afirmen des del consistori: «La voluntat és tenir a punt durant aquest mandat el projecte executiu» de la part que queda per pacificar. Potser, fins i tot més: «L’inici de les obres serà a finals d’aquest mandat o a inicis del següent». Com sempre, els pressupostos decidiran. De moment, des del districte de l’Eixample asseguren que és una de les seves 10 obres prioritàries i que figurarà al PAD (Pla d’Actuació del Districte) i al PAM (Pla d’Actuació Municipal). El que no queda tan clar és que tingui pressupost, o sigui, que aparegui al PIM (Pla d’Inversions Municipal) d’aquests quatre anys.

Que la cosa aquesta vegada podria anar seriosament ho demostren els treballs previs i imprescindibles realitzats aquest estiu: els tastos sobre l’estat de la llosa que cobreix l’avinguda. Se sap que, per l’amplada de l’artèria, la coberta no pot suportar un pes excessiu, de manera que omplir-la de terra per a plantar és complicat. D’allà, la plaça dura i inhòspita dels Països Catalans, i d’allà, també, la poc verda reurbanització dels dos primers trams. Però veïns i ajuntament estan disposats a canviar el gris i marrons actuals pel verd. 

L’avinguda de Roma a la dècada dels 70 amb les vies del tren encara per cobrir.

Un parc lineal 

De moment, una consultora està estudiant els reforços necessaris que s’haurien de realitzar a la llosa i pensant una proposta de disseny. Des de l’ajuntament parlen d’un «parc lineal» l’aspecte del qual es decidirà a partir d’un «procés participatiu»; i d’un parc lineal que encaixarà dins d’un pla de pacificació molt més ampli de tot el barri. No en va l’Esquerra de l’Eixample és una de les zones més densament poblades de Barcelona (100.000 habitants en dos quilòmetres quadrats), és un punt negre de contaminació de la ciutat i és de les parts del municipi amb menys zones verdes (2,23 metres quadrats per habitant). 

El programa de pacificació en marxa a l’Esquerra de l’Eixample inclou l’àrea limitada per l’avinguda de Roma, Vilamarí, Borrell i Consell de Cent. D’entrada, els projectes més avançats són fer pujar la superilla de Sant Antoni per Borrell i atacar des d’allà el carrer de Consell de Cent fins al parc de Joan Miró. Aquesta serà la primera vegada que es pacificarà una via transversal. Després vindran l’avinguda de Roma, Rocafort i Llançà. Però si s’obre el focus, es veu que la malla d’eixos cívics del districte preveu un de cada tres carrers, tant perpendiculars com transversals, per al vianant.

Els veïns hi estan a favor, per descomptat, l’únic que demanen és que el projecte no suposi més dècades a sumar a la cauterització de la cicatriu de l’Esquerra de l’Eixample. 

Temes: Urbanisme