Conviure amb els mals fums

Un forat negre a l'Eixample

La desconeguda plaça d'Enriqueta Gallinat, a Urgell amb avinguda de Roma, registra la pitjor qualitat de l'aire

Veïns de la zona es queixen del soroll del trànsit, sirenes incloses, però celebren la seva cèntrica ubicació

zentauroepp51242864 roma191208191106

zentauroepp51242864 roma191208191106 / JOAN CORTADELLAS

1
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

En el punt de més contaminació de l’aire de Barcelona hi ha una petita i estranya plaça que molt poca gent coneix pel seu nom. Es diu Enriqueta Gallinat, en homenatge a aquesta política republicana. Allà s’ubica l’estació de la Xarxa de Vigilacia i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de l’Eixample, en un contenidor blanc i blau del qual sobresurten antenes i equips de mesurament i on es registren els índexs més alts de partícules i d’òxid de nitrógemo (NO2 Però si en lloc de referir-se a la plaça s’indica la confluència de l’avinguda de Roma amb Comte d’Urgell i València, qualsevol barceloní la ubica a l’instant. Sobretot si se li recorda que està en aquell tram de l’avinguda de Roma en el qual aquesta es talla al trànsit per obligar els conductors a pujar per Urgell.

¿I com ho porten els vianants de la zona? Albert Cuetos viu des de fa tres anys a l’edifici de l’avinguda de Roma que fa cantonada amb Urgell al costat mar-Llobregat. «Tot i que el tall del trànsit a l’avinguda va ser positiu, jo quan surto a passejar evito a fer-ho per Urgell, per on pugen tots els cotxes, i me’n vaig per Comte Borrell per respirar millor», explica, alhora que afirma estar encantat de viure allà, «tot i que hi ha molt soroll».

Acostumar-se al soroll

Notícies relacionades

A tan sols uns metres del seu portal hi ha la botiga d’audiòfons Auditus. «Sempre he viscut en aquest barri i estic acostumat al soroll, tot i que no entenc perquè no van tancar tota l’avinguda», explica el propietari, Sergi Locatelli. A tot just 20 metres de la seva porta, es creuen Urgell i un saturat Aragó. L’israelià Jack Cohen entra a la seva escala. «Porto tres anys aquí. Em va agradar molt l’apartament i em vaig quedar perquè a més soc a prop del centre, però sense ser a la Rambla. Si tanco les finestres estic bé, tot i que busco alguna cosa en una zona amb menys trànsit», explica mentre espera l’ascensor al costat del seu gos.

Més indignat està Esteban Luque, conserge d’un bloc de l’avinguda de Roma, davant la plaça d’Enriqueta Gallinat. «Aquí tenim un puticlub, patinets i skates, bicicletes que van molt de pressa i fins a rates, que de vegades es posen a la porteria», denuncia. «Dos veïns ja se n’han anat i una que acaba d’arribar m’ha dit que no aguanta el soroll», lamenta.