Un barri en desconstrucció

LaMaría explica que va créixer veient aquestes casetes des de la finestra de la seva. Es va criar en un dels blocs alts de l’altre costat delcarrer del Santuari. «Mudar-nos aquí va ser complir un somni», explica asseguda al porxo de l’entrada mentre subjecta la carta que va rebre fa uns dies, en la qual l’ajuntament li dona 23 dies per abandonar-la o iniciarà accions legals. El 80 del carrer del Santuari, on la María i el Javi es van instal·lar el 2015, és una de les finques del paquet la «desconstrucció» del qual –així l’anomenen– ha sigut licitada pel consistori en el marc del pla dels Tres Turons,pla dels Tres Turons on encara s’aixeca, amb l’objectiu de convertir aquests terrenys que uneixen els districtesd’Horta-Guinardó i Gràcia al «gran pulmó verd la ciutat».

La parella explica que hi va entrar a viure de lloguer«amb un contracte informal, de paraula» acordat amb els que creien que eren els propietaris, però en realitat, no. Ja no. La casa havia sigut expropiada per l’ajuntament cinc anys abans, el2010, cosa que no sabien, remarquen. «Sí que sabia –continua la María–, que tard o d’hora aquesta casa aniria a terra perquè estava afectada, com tantes altres, però no que ja hagués sigut expropiada». 

Al juliol, el dia en què els veïns de lacasa adossada a la seva, que sí que tenien dret a reallotjament, van entregar les claus, els tècnics municipals els van dir que havien de fer el mateix però s’hi van negar. Els treballadors municipals van tapiar llavors la casa que s’acaba de quedar buida i van marxar. «Ens van dir que tornarien al setembre, però no ho van fer. I a fa unes setmanes en un concert aquí al barri que organitzem amb l’associació Carmel a la vista, de la que formem part, uns amics ens diuen que a la pàgina de Facebook del Carmel han penjat que ja estan licitades les ordres de demolició d’algunes direccions», relata. L’endemà ho va mirar per curiositat i va veure que la seva n’era una, prossegueix. Dies després va rebre la carta en què els deien que tenien23 dies per marxar. «Ens fan fora sense cap alternativa habitacional en l’època més freda de l’any i a les portes de Nadal», acaba la dona, que recorda el més obvi: «La situació de la vivenda és molt forta; és impossible trobar res per menys de800 euros».

Fonts municipals asseguren que aquesta construcció va ser adquirida pel consistori l’11 de febrer del 2010, «moment en què la finca tenia dos llogaters». «El 28 d’octubre del 2014 es van iniciar els expedients per extingir els contractes d’arrendament per fer caure la construcció. Amb una de les llogateres es va arribar a un acord econòmic i se la va reallotjar», assenyala la mateixa que subratlla que totes les vivendes per desconstruir –a més de la delSantuari, Mühlberg, 5-15, la carretera del Carmel, 108 i el carrer de Marsans i Rof, 8-10– són depropietat municipalque tenien ocupants que «o bé han sigut reallotjats en altres vivendes municipals del barri deLa Clotao bé han sigut indemnitzades». «Posteriorment, algunes vivendes han sigut ocupades sense dret i, per tant, farà falta gestionar el desallotjament previ a la demolició», conclouen. En aquesta gestió s’emmarca la carta que ha rebut aquesta parella.

La coneguda com aVila Claraés una altra de les finques en aquest paquet de cases a punt de ser «desconstruïdes». Els seus jardins, amb entrada pelcarrer de Mühlberg, la fan digna de ser anomenada «vila», sens dubte. El mosaic casolà del terra indica que, malgrat les vistes de luxe, aquesta ésuna de les casetes dels Tres Turons. Hi viuen l’Aleix i l’Aisha;ell, des del 2009. El desembre del 2012, quan va pagar el lloguer, el van informar que la seva vivenda ara pertanyia a l’ajuntament i que el seu contracte havia caducat. L’ajuntament havia fet allò tan contemporani i barceloní de comprar una finca amb veïns. 

En un altre món

Al contrari que en el cas de laMaría i el Javier, l’Aleix sí que té dret a reallotjament, en un pis al’avinguda de l’Estatut, al barri, però en un entorn molt diferent, molt més gris. L’home es resisteix a deixar la casa on ha viscut els últims 10 anys i, sobretot, que l’esfondrin. «Sabem que faran caure les cases i no faran absolutament res. Hem vist què ha passat amb els terrenys que han quedat de les primeres demolicions. Si no faràs res aquí, no em tiris la casa», reflexional’Aisha, que insisteix que «aquí hi ha molta història i molta memòria i ho estan escombrant tot. Tot. Això és un espoli de la memòria de la ciutat», continua la jove al de casa seva (encara).

Notícies relacionades

Un segle a l'ombra dels canons

Els Tres Turons es repleguen contra un nou 'barricidi'

LaDolores i la Conchil’escolten i assenteixen. Viuen alpassatge de Morató,també afectat pel pla. «Tota la vida vivint aquí i mai havia pujat a les bateries», assenyala laDoloresa qui ha portat a casa de l’Aleix la lluita veïnal. Tot i que en el seu cas no ha rebut encara notícies sobre quan l’expropiaran, s’ha sumat a la jovePlataforma d’Habitatges Afectats pels Tres Turons (PHATT). «Són molts anys vivint amb l’ai al cor. Et vas assabentant que aquesta casa està afectada i aquesta altra no. I resulta que els que quedem afectats som els de les casetes més humils. Que en el seu moment, no, però ara podríem arreglar-la una mica, però ens condemna l’afectació», resumeix la dona. 

Gir de guió 

Des de la PHATT insisteix que les vivendes ja construïdes són compatibles amb el parc i no entenen que el consistori «gasti diners públics en demolicions en plena emergència habitacional». Tenien concertada una reunió per al8 de generaUrbanisme, però després d’anunciar aquest cap de setmana que han «reobert» quatre vivendes ja tapiades per reallotjar-hi famílies vulnerables procedents de laXarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardói delSindicat de barri de Vallcarca, han acordat una altra trobada per a aquest divendres a la seu del districte.