Els Tres Turons es repleguen contra un nou 'barricidi'

Joan Escayuelas viu en una de les casetes autoconstruïdes del carrer de Labèrnia, als peus dels búnquers, des de 1950. "Cada vegada que hi ha un govern nou algú obre un calaix i diu, 'ostres, el Carmel'", assenyala. La seva casa, com 294 més, han estat tota la democràcia afectades –condemnades a la demolició– per aquesta entelèquia anomenada parc dels Tres Turons. Tot i que en aquests quatre anys no els han anat a dir res, a les seves façanes segueixen penjades les pancartes de "Parc, sí; cases, també".

L’últim que va pujar aquí, recorda l’home, tranquil, malgrat tot, va ser Xavier Trias. "Jo estava arreglant la terrassa i em va dir, 'sí, sí, deixa’t la casa ben maca, que això ho deixarem molt xulo", explica imitant amb gràcia l’exalcalde des del seu privilegiat mirador sobre la ciutat.

Això de deixar allò "molt xulo" no ho deia per dir. La "descentralització del turisme" va ser una de les apostes del govern de Trias, que va treballar per situar Horta-Guinardó en l’imaginari turístic de la ciutatHorta-Guinardó. A més de facilitar els accessos als búnquers, la mesura estrella, el 2012 es van editar guies plànol del districte que, sota el nom de La ciutat de l’aigua, es van distribuir pels hotels de la ciutat. La iniciativa es va presentar com una mesura per "intentar sortir de la crisi" –érem al dur 2012– i "redistribuir la riquesa que el turisme deixa a la ciutat". L’any següent, en la mateixa direcció, van llançar Horta-Guinardó, de cinema,Horta-Guinardó, de cinema projecte que pretenia mostrar les potencialitats del territori com a plató de rodatge i la creació d’itineraris cinematogràfics.

De llevataps i ‘mariachis’

Si el que buscava era atraure turistes, que sí, era el que buscava, la iniciativa no va poder tenir més èxit. Els búnquers del Carmel són des d’aleshores un lloc de visita obligada per a qualsevol turista de la ciutat amb ganes de viure una cosa autèntica. Escayuelas és testimoni de luxe d’aquesta peregrinació diària. Passen per la porta de casa seva. Al pujar, que a ell no l’amoïna, i, això és el que porta pitjor, al baixar. Moltes vegades borratxos, trucant als timbres. "Ahir a la nit vam tenir uns ‘mariachis’ fins a les dues del matí", explica a tall d’últim exemple. "Aquí m’han trucat al timbre de matinada per demanar-me un llevataps i fins i tot aigua calenta per al mate", narra. Encara que la pitjor part la va viure fa uns set mesos. Una nit va veure dos homes orinant a la seva façana, se’ls va acostar a preguntar-los que què feien i amb un "fuck you!" acompanyat d’un cop de puny el van enviar a l’hospital. 11 punts. Ho explica sense dramatismes, mostrant a la mandíbula la marca de guerra. 

Enmig d’aquest clima, l’entrada de màquines al turó de la Rovira per reprendre les obres de pavimentació dels camins que creuen el parc del Guinardó fins als búnquers va fer saltar totes les alarmes en un grup de veïns dels barris afectats, que es van organitzar creant la plataforma Salvem els Tres Turons. "Som davant una agressió a la naturalesa en forma de pavimentació de camins, que no farà més que facilitar encara més l’arribada dels turistes als búnquers", denuncia Fran Bernal, portaveu de la plataforma. "Van vendre el museu amb el mem de la cultura,mem  però és un mem fals. L’estratègia que han seguit amb els búnquers té poc de cultural i molt de turística. Això és estendre el problema en lloc de solucionar-lo", afegeix Sergi González, membre de la plataforma i de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).

Des del 29 de gener passat, quan van veure les màquines entrar-hi, han organitzat cinc assemblees i una concentració, convençuts que la pavimentació dels camins no farà més que agreujar el problema. "És un pas més en el camí cap a la gentrificació del barri. Ja s’hi veuen pisos turístics. I no és culpa dels turistes, es tracta d’un problema de model, i actuacions com l’asfaltatge encaixen a la perfecció en aquest model, que és contra el que lluitem," indica González. 

Adriana Gerique és veïna del parc des de fa 30 anys, per on cada dia passeja el gos. "Em vaig assabentar de les obres per les màquines, no em van informar de res, no entenc per què han d’asfaltar això", exposa, enfadada.

Pla de rehabilitació integral

El discurs de Pau González, conseller tècnic del districte d’Horta-Guinardó,  coincideix en molts punts amb el dels membres de la plataforma contrària a l’asfaltatge. "Vam treure la publicitat de les webs municipals, no vam donar permisos per rodar als búnquers i vam prohibir que pugessin els taxis", enumera el representant municipal algunes de les mesures preses pel seu govern per intentar pal·liar el boom del lloc (mesures que, sobra dir, als membres de la plataforma els semblen insuficients). Malgrat estar prohibit, els taxis continuen pujant al barri.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Sobre l’actuació urbanística, el detonador de les actuals protestes, el conseller assegura que consisteixen principalment en una millora del drenatge als camins. "Les obres s’emmarquen en un pla de rehabilitació integral (PRI) que l’ajuntament impulsa en diferents espais verds de tota ciutat", contextualitza, i també assenyala que estan cobrint els camins fins ara de terra no de ciment, sinó de sauló,"amb un impacte ecològic molt més petit". L’impacte visual és el mateix. A ulls del passejant, la diferència entre el ciment i el sauló utilitzat és mínima. Es veu exactament igual de dur i gris. "Hem de trobar la manera que la necessària millora de la qualitat de l’espai públic per als veïns no acabi expulsant els veïns", reflexiona el portaveu municipal, apuntant que la millora dels camins del parc havia sorgit de la demanda veïnal que a la plataforma neguen. 

Roser Bofill, portaveu de l’associació de veïns del turó de la Rovira, assegura que els camins estaven molt malament i calia arreglar-los, encara que la lluita no és aquesta sinó la desafectació de les cases. "La nostra batalla és contra l’expropiació. El nostre lema ha sigut sempre Parc, sí; cases, també", conclou Bofill.