El monestir de Pedralbes reconstrueix la seva història a través de la realitat virtual

AElisenda de Montcadapocs li plantaven cara. No només era reina, va ser l’última dona de Jaume II, sinó que també era membre de la família més noble de les famílies més nobles de Catalunya. Per les venes li corria sang delsMontcadai dels Pinós. Déu-n’hi-do. Va fundar elmonestir de Pedralbesper guanyar-se el cel. S’hi va traslladar al quedar-se viuda i allà està enterrada. AViolant de Montcada,parent seva, tampoc li faltaven ni determinació ni llinatge. Va ser abadessa del cenobi dues vegades, tantes com en va ser destituïda per Ferran el Catòlic. El monarca, després de la unió amb la corona castellana, volia canviar les normes de Pedralbes i, sobretot, minvar el poder dels Montcada i altres llinatges poc afins a la seva causa. Però el que dèiem, Violant era poderosa i no es va acovardir davant del rei; al contrari, se’n va anar a Roma per defensar els seus drets davant del Papa i així es va saltar totes les normes. 

Totes dues, Elisenda i Violant, expliquen històries diferents. La primera narra la fundació del monestir el 1325. I la seva visió de posar-losota protecció reial i del Consell de Cent. Acte que ha permès al cenobi sobreviure set segles i convertir-se en «el monestir urbà femení en ús més important d’Europa, que, a més, està íntimament relacionat amb la història de la seva ciutat i el seu Govern». Paraula de l’historiador Reinald González.

La segona, Violant de Montcada, exemplificael poder que tenia el cenobi, tant polític com econòmic i social, i les lluites intestines que hi va haver a finals del segle XV per ostentar el ceptre. I totes dues són dues de les protagonistes de la història que explica‘Rere els murs del monestir’, el recurs digital estrenat fa poc per Pedralbes.No és una web qualsevol, és una pàgina interactiva en la qual «el100% de la informacióque facilita ésfruit de la investigació física, fins i tot dels espais de clausura, i documental que s’està fent des del 1998».I una web que permet recórrer la història i l’arquitectura del cenobi des de la seva fundació fins a l’actualitat, i permet fer-ho ambrestitucions virtuals en 3D dels espais i les arquitectures.

‘Celiandrat de pollastre’

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

«Des dels llums a les bastides, passant per les taules, les vaixelles, els aliments... tot està documentat», assegura la directora del centre,Anna Castellano. Així, un pot passejar pel claustre en època medieval i disfrutar de les plantes que lluïa, totes amb el seu simbolismes: roses vermelles per la passió de Crist i lliris blancs per la puresa de Maria. O sentir-se com Francesca Saportella (una altra Montcada amb poder a Pedralbes) extasiada a lacapella de Sant Miquel, la joia del ‘trecento’ catalàsortida del pinzell de Ferrer Bassa.

El projecte, a més, inclou un joc en el qual es poden aprendre receptes (documentades, per descomptat) de l’època, com el celiandrat de pollastre, i una exposició en la qual submergir-se en l’entorn medieval a través, també, de la realitat virtual.