balanç
Els joves que dormen al ras a Barcelona es dupliquen en quatre anys
Es tripliquen els menors de 25 anys als albergs de primera acollida
El consistori demana ajuts per als extutelats fins que puguin trobar una feina
zentauroepp48946439 barcelona 05 07 2019 reportaje para ilustrar tema sobre men191114203822 /
Augmenta de forma dramàtica el nombre de joves, nois d’entre 18 a 25 anys, que viuen al carrer de Barcelona. En els últims quatre anys s’han duplicat els percentatges d’aquells que dormen al ras i utilitzen els menjadors socials. I l’augment és tres vegades més gran si ens fixem en els que dormen en albergs municipals. Són moltes les causes, però n’hi ha una molt evident: cada vegada són més els menors migrants que, al complir els 18 anys als centres de protecció, són abandonats a la seva sort. L’Ajuntament de Barcelona es prepara per atendre’ls millor, i demana a l’Estat i la Generalitat que donin oportunitats a tots els nois que tutelen.
Tal com explicava aquest dimecres El Periódico, el nombre de joves sense llar a la ciutat de Barcelona no ha fet més que créixer. Segons els càlculs que fa el consistori, representen un de cada 10 –el 9,22%– de les persones que dormen al carrer, i un de cada cinc –el 22,5%– dels que dormen a centres de primera acollida. «El preu del lloguer i la mobilitat de les persones de l’Europa de l’est són alguns dels motius, però la desinternalització de les institucions també ho és», va explicar ahir en roda de premsa la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, que va afegir que les places d’autonomia que ofereix el Govern català als tutelats ja adults són «insuficients».
Notícies relacionadesPerò aquestes dades podrien sobrepassar la ja col·lapsada xarxa d’assistència social municipal. Segons dades de la mateixa Generalitat, el 51,4% dels menors migrants que ara tutela compliran 18 anys el 2020. Són 1.742 persones que podrien acabar picant a la porta de Barcelona, més els que arriben a la ciutat després de ser tutelats per altres comunitats. L’ajuntament ha anat preparant els seus professionals, i adequant les seves instal·lacions, però demana ajuda i implicació a la resta d’administracions.
«L’Estat hauria d’aportar recursos per aconseguir la transició a la vida autònoma, tot i que la Generalitat ha de desenvolupar-ho», ha assenyalat Fuertes, que també ha insistit en la llei d’estrangeria com una de les lloses que dificulten el desenvolupament dels nois. I és que molts d’ells, una gran majoria, acaben sent sensepapers que no poden treballar de forma legal.
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- TENNIS Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid
- Copa Amèrica de vela Una regatista d’estirp a l’equip espanyol
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Apunt Queden cinc finals