FINS A FINALS DEL 2020

Les molèsties per les obres del col·lector del Poble-sec s'eternitzen

L'obertura d'una cambra que recull aigües fecals inunda amb la seva fetor el carrer de Vila i Vilà

L'ampliació de la infraestructura persegueix donar resposta a les cada vegada més freqüents pluges extremes

zentauroepp50785503 bcn191107175936

zentauroepp50785503 bcn191107175936 / JOAN MATEU PARRA

5
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

La construcció del nou col·lector d’aigües del carrer de Vila i Vilà, al Poble-sec de Barcelona, porta de cap veïns i comerciants de la zona des de finals del 2018. Al soroll i pols habituals –i d’altra banda lògics– en aquest tipus de grans obres s’ha afegit una molèstia molt més desagradable: la fetor que desprèn una cambra del vell col·lector, ara oberta de bat a bat a l’altura del carrer de Palaudàries. Els veïns del Paral·lel, a pocs metres, no perden detall de les actuacions en aquest carrer secundari: mentre durin, els seus negocis i aparcaments corren risc d’inundar-se novament en cas de precipitació intensa.

Les pudors a Vila i Vilà van i venen. Quan s’acumulen les aigües fecals en el vell col·lector de Vila i Vilà, d’uns quatre metres de profunditat, és necessari extreure-les amb cubells. «Cada dos o tres dies van traient i llavors fa molta pudor, suposo que és perquè es remou la porqueria», explica el propietari del restaurant Mombiela, José Vallverdú. Des que té aquesta espècie de pou just davant del seu establiment, ha baixat la seva facturació gairebé un 40%. «És un negoci familiar i tenim clients que són veïns, però la clientela de pas l’hem perdut amb aquestes obres», assegura Vallverdú, molest especialment per les demores. «Haurien d’haver acabat el mes de juliol del 2019 –continua el propietari–, però ara als cartells posa que serà el febrer del 2020. Tal com avancen les obres no arribaran a temps».

El director de projectes i obres de Barcelona Cicle de l’Aigua SA (Bcasa), l’Alejandro Ortiz, explica a aquest diari que la cambra oberta a Vila i Vilà té una doble funció: reparteix el cabal cap a col·lectors laterals i permet als operaris de l’obra treballar en sec entre Palaudàries i el carrer de Carreras. L’acumulació de fangs procedents d’aigües fecals continuarà, afegeix, mentre continuïn treballant en aquesta segona fase.  

Impacte econòmic

En aquest tram alguns negocis han tancat, com la papereria de la cantonada, i altres, com el supermercat, han hagut de lluitar perquè posessin unes passarel·les i retiressin els sacs de runa que entorpien el pas dels seus clients. LaMireia Ballesté treballa en la Fundació Hospital Sant Pere Claver, situada en el tram en obres, i també pateix les molèsties.  «Ara per accedir a la fundació has de donar molta volta i els usuaris se’ns queixen; arriben bastant molestos», assegura Ballesté.

Les actuacions en aquest tram de Vila i Vilà corresponen a la segona de les tres que té un projecte que persegueix doblar la capacitat del col·lector actual. El govern municipal del llavors alcalde Xavier Trias va projectar aquesta nova instal·lació el 2013. Aquell mateix any es va construir la primera part, aprofitant la reforma integral del Paral·lel, i a finals del 2018 van començar els treballs de la segona fase (si bé les tasques de reconeixement van començar uns mesos abans).  «Les obres haurien d’haver-se executat en menys temps, però les dificultats constructives que han anat apareixent ho han impedit», admet Ortiz, que posa com a exemple la col·locació d’unes pantalles de contenció molt més consistents.

Obres al carrer de Vila i Vilà per l’ampliació del col·lector d’aigües / joan mateu parra

Millores invisibles

L’any passat una desena d’establiments i aparcaments van patir quatre inundacions i dues més el 2019. «Les inundacions sempre han sigut habituals aquí, però abans en podies tenir tres en 10 anys. Ara són molt més freqüents», explica el Mario Masero, copropietari del Bar Borrell, un establiment emblemàtic fundat el 1909. «El parquet del bar té tres anys i sembla històric. No el canviarem fins que no acabin les obres del col·lector», apunta Masero. El seu local està catalogat, per la qual cosa qualsevol reforma s’encareix considerablement. La propietària del veí Bar Pàdoc, laLidia Miranda, també ha patit els estralls de la pluja extrema. «Es cola als establiments i aparcaments i per molt que ho pugui cobrir l’assegurança no és mai suficient. Per començar, no et cobreix el que deixes de guanyar perquè no pots treballar», explica Miranda.

Un dels negocis més afectats per la falta d’un col·lector amb alta capacitat al Paral·lel va ser l’empresa de caixes de seguretat Soler, situat al carrer d’Aldana. «Va ser un sinistre total i vam estar a punt de perdre les nostres feines», recorda la Carolina Martínez, una de les set persones que treballa en aquest negoci regentat per la tercera generació. Va passar l’agost del 2017. Gairebé dos metres d’aigua fecal va negar totalment la planta subterrània, on té peces i maquinària.  «Ens sentim totalment abandonats. L’administració deia que ja teníem assegurança i la companyia, després d’un any reclamant, amb prou feines ens va pagar la meitat dels desperfectes, amb un peritatge totalment a la baixa», assegura Martínez.  

Fins que no finalitzin les actuacions de la tercera i última fase, la més complexa, les obres realitzades durant la primera fase a l’avinguda del Paral·lel serveixen més aviat de poc. O més ben dit, suposen una «millora inapreciable» a ulls del veïnat, en paraules del director de projectes i obres de Bcasa: «La millora s’apreciarà quan estigui acabat el projecte de manera integral.

Canvi de tendència

Notícies relacionades

El Paral·lel, ara mateix, es pot transformar en qualsevol moment en un riu per la falta d’un col·lector amb més capacitat per absorbir l’aigua que baixa des de la muntanya de Montjuïc i des de l’Eixample. «És un dels punts més vulnerables de la ciutat, i en els últims anys les precipitacions s’han encebat en aquesta part de la ciutat», explica Ortiz, que relaciona els últims «episodis extraordinaris» amb un canvi de tendència, conseqüència al seu torn del canvi climàtic amb gairebé tota probabilitat.

El nou col·lector no està dissenyat pensant en el pitjor dels escenaris perquè, en paraules del director de projectes i obres del cicle de l’aigua de l’ajuntament, aquest cas no existeix o tendeix a l’infinit. «El criteri és trobar un punt d’equilibri entre el cost de l’obra i el benefici que reporta». Amb tot, el pla director que recull l’ampliació del col·lector concebuda com a «mesura mitigadora» a nivell de ciutat també inclou altres mesures com l’ampliació dels col·lectors de Riera Blanca, de la Diagonal –entre Francesc Macià i el passeig de Sant Joan– i del dipòsit de Rambla Prim. Ortiz confia que el segon pugui ser projectat en aquest mateix mandat.