Les terrasses anuncien preus més cars si Colau apuja les taxes

Els restauradors amb terrassa i l’ajuntament són un binomi mal avingut. Llarg va ser el part de la normativa sobre el tema aprovada el 2018, que no es va fer sense abans viure una forta tensió entre tots dos. L’actual anunci d’una pujada de les taxes contemplada en les noves ordenances fiscals ha tornat a enfrontar posicions. El consistori argumenta que ocupar l’espai públic té un preu i que aquest, a Barcelona, és baix comparat amb altres municipis, a més que fa anys que la taxa està congelada. El gremi de restauradors qualifica la mesura d’»elitista». «¿Qui es pot permetre pagar 4 euros pel cafè de mig matí? La restauració de barri perdrà el client de tota la vida», es pregunta el seu director, Roger Pallarols. I els professionals del sector afirmen no estar en contra de pagar per ocupar la via, al contrari, però se senten especialment castigats per l’ajuntament  que, asseguren, no els ajuda en res. «Només ens posa pals a les rodes». Paraula de Mireia Torralba, de l’històric Amaya.

«Per a aquest consistori si ets empresari, ets un monstre; si ets empresari restaurador, ets un monstre molt dolent; si ets empresari restaurador amb terrassa, ets el pitjor, i si ets empresari restaurador amb terrassa a la Rambla, ets el mateix dimoni», es queixa Torralba. Motius en té, la part baixa de la Rambla hauria de multiplicar per 4,76 el que paga en l’actualitat, si les noves ordenances són aprovades provisionalment en el ple de divendres i validades al desembre. «¿Ens hem tornat bojos? ¿Com poden plantejar-s’ho amb la crisi actual i la reforma del passeig que mai arriba, però quan arribi ens farà patir per les obres?», es lamenta abans d’enumerar els problemes que viu aquesta zona, molt més solitària que la part superior del bulevard i amb una «sensació d’inseguretat important». Reclama més policia per erradicar la por que allunya a les nits el públic i sentencia: «Si volen que tota la Rambla pagui el mateix, com a mínim haurien de posar-nos els mateixos serveis a la part de baix». Amb les noves taxes, emplaçaments com el de l’Amaya o els de la plaça Reial s’assimilen al tribut que paga passeig de Gràcia o la part de la Rambla més pròxima a plaça de Catalunya, el més alt. 

A l’avinguda de Mestral ja han passat pel calvari de la renovació amb la superilla de Sant Antoni: «Pagar sí, ¿però quatre vegades més després de 10 mesos d’obres?», qüestiona Cristina Rosich, segona generació de la pastisseria i gelateria Bonastre. En el seu cas, la taxa es multiplica per 3,13, la qual cosa suposa molts diners per a un negoci amb 12 taules a l’hivern i 24 a l’estiu, i per a un establiment que no viu del turisme, sinó del barri. «M’afecta i molt». ¿Inassumible? «D’alguna manera repercutirà en el client». Opció que contemplen tots. No així l’alternativa de rebaixar la qualitat de la matèria, descartada a l’uníson també per tots.

Retallades de personal

Notícies relacionades

L'ajuntament pretén que les terrasses paguin fins a quatre vegades més

Colau vol dissuadir d'aparcar al carrer elevant el cost de l'àrea blava i de la verda

«Si es torna insostenible, hauré d’acomiadar algú», lamenta Dani Gil, propietari de Rekons, un dels locals més populars de Sant Antoni. «Rebem per tot arreu, quan no és una cosa és una altra, l’ajuntament sempre troba una excusa per multar-nos, són d’un afany recaptatori imparable», explica després de dir que va ser amonestat per una estufa que depassava pocs centímetres el perímetre. Les crítiques contra les multes també creixen al passeig de Joan de Borbó. Albert Enrich, un dels propietaris de La Mar Salada, deplora les sancions rebudes a la zona ja sigui per tenir glaçoneres a les terrasses o per respectar l’aforament i l’espai però no el tipus de taula, tot i que entén la taxa: «Ocupar la via pública implica un preu però aquest no hauria d’impedir l’activitat, hauria de ser coherent i sostenible». 

A la plaça Iberia de Sants, a Can Violí, Pep Bielsa és més que comprensible amb el tribut: «L’ocupació de l’espai públic a Barcelona era molt barata, jo soc dels que pensen que el carrer és per als veïns i dels que veuen massa prohibit jugar a la pilota», apunta, però no per això està content: «Entre les càrregues fiscals i la seguretat social anem molt collats, però criticar la taxa em sembla massa fàcil, el que hauria de fer l’administració és regular els traspassos i els lloguers», conclou.