El Museu Blau sembrarà de verd el seu terrat blau

De coberta blava a coberta verda. De capa d’aigua a capa vegetal. Passat i futur del Museu Blau; el seu terrat va ser concebut pels seus autors (Herzog & Meuron) amb petites piscines com a al·legoria de la Mediterrània i ara la realitat (i elpla del verd i de la biodiversitat de l’ajuntament) l’està transformant en un petit pulmó de Barcelona. Durant un any, des de l’agost del 2018 fins fa pocs dies, les excavadores han estat preparant el terreny que ara s’abonarà. I la primavera del 2020 s’inaugurarà. No es tracta només d’aportar més vegetació, que també, a la sobreasfaltada Barcelona, sinó que, a més, la nova terrassa del Museu de Ciències Naturals serà part del Jardí Botànic amb projectes d’investigació, recuperació i sostenibilitat. I pretén ser, també, un exemple municipal a l’hora d’impulsar cobertes verdes a la ciutat.

El contingut serà el producte de l’experiència aportada pel museu i  Parcs i Jardins. I el seu resultat, la resposta a dues preguntes: ¿De manera natural, quines plantes hi havia en un lloc com aquest? i ¿a Barcelona quines plantes són les òptimes per a una coberta verda? La segona qüestió «significa acceptar la condició mediterrània de Barcelona i, per tant, que l’estiu és sec i les plantes han d’adaptar-se al fet que quan més aigua necessiten pot ser que no la tinguin», explica Josep Maria Montserrat, director del Jardí Botànic.

Això no és Basilea

Vaja, que no és el mateix pensar en una coberta verda per a Basilea, país centreeuropeu i muntanyós, que per a Barcelona. L’exemple no és fútil; la ciutat suïssa és el municipi d’Europa, i possiblement del món, amb més terrats vegetals. I un exemple a seguir. «No ens podem permetre, si volem ser un model de futur, que sigui un jardí car de mantenir. Ha de ser sostenible«, apunta el científic, que afegeix: «Ens hem d’imaginar que en un temps no gaire llunyà una part importantíssima de les zones planes de la ciutat seran verdes. I amb aquesta idea intentem que aquesta sigui una primera aproximació». Per això es proposa la investigació sobre la sostenibilitat.

D’altra banda, la coberta s’endinsarà en l’estudi i la recuperació, conceptes molt relacionats amb la història de Barcelona. És a dir, en com era en qüestió de plantes la ciutat abans de la seva industrialització i urbanització. A la zona del litoral abundaven els aiguamolls amb llacunes dolces i salades, i al pla freqüentaven els prats de plantes anuals i bulboses. L’agricultura, primer, i la construcció, després, van acabar amb aquests hàbitats que ara el museu vol reviure. «La idea és tant recuperar vegetació per poder explicar com era Barcelona com buscar la sostenibilitat a l’hora de fer cobertes», conclou el director del Museu Botànic.

Almesquí, natzarens i lliris

Per a això, els 7.100 metres quadrats de terrat que es conrearan (la meitat de la superfície total de la coberta del museu) tindran diferents hàbitats i plantes. Hi haurà dues zones, una de seca i una altra d’humida. A la primera es plantarà un prat de plantes anuals, bàsicament espècies que passen l’estiu en forma de llavor i que reboten a la tardor. Això significa conrear morritort, cebollí, calèndula, herba de sant Jordi i pimpinella camperola. Aquestes conviuran amb l’almesquí, els natzarens, els lliris, el cibulet i la vareta de sant Josep, que són les espècies que ocuparan el prat de bulboses. Plantes, aquestes, boniques i molt maltractades per l’ocupació humana del territori (l’arada i les trepitjades són els seus grans enemics).

Hi haurà un tercer hàbitat a la part seca, el que es dedicarà a les plantes que millor toleren la proximitat del mar i la sal. El terreny humit serà molt més petit i experimental, amb zones amb aigua de l’aixeta i descalcificada, a més d’un aiguamoll que s’assecarà els mesos d’estiu. Els noms de les espècies que conviuran són igual de poètics que la resta: lliri groc, menta, plantatge d’aigua, jonc de llacuna, verònica d’aigua i ballarida.

Atreure fauna i aixecar plaques solars 

Notícies relacionades

L'habitatge ja és el principal problema de Barcelona: la inseguretat encapçalava la llista des de 2018

La tarifa de Rodalies perjudica els viatgers de Mitjana Distància

Resolt el tema vegetal, també hi haurà estudi per a la fauna que atraurà la coberta, que se suposa que pot ser variada, sobretot en l’aspecte ornitològic. No en va el pròxim parc Diagonal Mar s’ha convertit en un dels refugis dels ocells migradors que hi ha a Barcelona. En 15 anys, a l’espai s’han documentat 155 espècies d’aus diferents. «Tot això ens permetrà explicar moltes coses. Tenir una coberta verda vol dir dinamitzar-la com a museu i integrar-la a les activitats del centre. La idea no és fer una coberta verda i oblidar-la, sinó fer una coberta verda i utilitzar-la», afirma Anna Omedes, directora del Museu Blau. Així, pel nou jardí es podrà passejar, encara que en grups i per torns. Per això s’ha deixat mitja superfície sense plantar. Es tracta de poder dosificar el trànsit de visitants i, en un futur, d’aixecar plaques solars. També lluirà càmeres i les seves gravacions es veuran des del vestíbul del centre, que, a més, acollirà una exposició sobre què són les cobertes verdes i el seu estat a Barcelona.

La idea d’instal·lar-ne una al terrat del museu va sorgir de la restauració que reclamava el sostre del centre. «Ja que havíem de tocar-lo, vam pensar en com podíem treure-li el màxim profit i va coincidir que l’ajuntament estava treballant amb el pla del verd», explica Omedes. I Frederic Ximeno, gerent de Medi Ambient del consistori, apunta: «Com a ajuntament hem de donar exemple i, per tant, el que fem és impulsar cobertes en equipaments públics, com la que hi ha al Mercat de la Vall d’Hebron i ara al Museu Blau, una oportunitat per la seva superfície. De manera que en quatre anys hem guanyat una hectàrea de verd amb les cobertes». Aquesta última, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros.