Barcelona preveu una pujada de l'IBI d'un 5,4% de mitjana el 2020

El govern de Barcelona en Comú i el PSC ha presentat aquest divendres les línies mestres de la seva proposta de pressupostos i ordenances per al 2020, un projecte embrionari perquè ha de ser discutit amb l’oposició, imprescindible perquè el ple validi la planificació. L’objectiu del text provisional dels comptes de la ciutat per a l’any vinent preveu un increment del 9,2%, que es veuria alimentat en part per un augment de l’ingrés de l’Estat, sempre que el Congrés aprovi els pressupostos, però també de la butxaca dels ciutadans, per l’increment de l’IBI i el cobrament de taxes d’ocupació de l’espai públic i augment de l’àrea verda i blava, entre altres aspectes.

Tot i que la concreció final és lluny, ja que encara falten setmanes, alguns elements resulten especialment rellevants per als contribuents, i el que ho és més afecta l’Impost de Béns Immobles (IBI), per al qual el consistori preveu un augment d’un 5,46% de mitjana en el pagament i uns 43 milions d’euros més de recaptació.

Segons han precisat el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, i la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, tot i que el tipus impositiu de l’IBI baixarà del 0,75% al 0,6%, l’eliminació dels límits i el fet que cada vivenda pagui d’ara endavant pel seu valor cadastral, eliminarà alguns desajustos, com el que feia que hi hagués casos en què es pagués menys per una vivenda més gran. Desapareixen les franges: per exemple, fins ara una vivenda amb un valor cadastral de fins a 300.000 euros no tenia contemplat cap augment anual, mentre una amb un valor superior als 300.000 euros podia rebre un augment de fins a un 6%.

Augment a l’àrea verda i blava

Si la previsió municipal en el cas de l’IBI és un augment de recaptació de 43 milions, s’espera ingressar 57,2 milions més per ocupació de l’espai públic, taxa de l’àrea verda i la blava i pel recàrrec en la taxa turística que el ple va aprovar reclamar dilluns passat: depèn d’una modificació legal del Parlament.

En el cas de l’espai públic, i sempre a compte de la negociació amb els grups, Ballarín i Martí han al·ludit a un augment del pagament que s’exigeix per les terrasses, que es considera molt reduït. A les zones de la categoria més alta, com la Rambla, el pagament actual és de 0,46 euros per metre quadrat i dia.

En el cas de l’àrea verda i la blava, els increments estarien vinculats a un pagament més elevat pels cotxes més contaminants. En funció del recàrrec a la taxa turística, Martí ha explicat que la previsió de recaptació és de 20 milions d’euros per al 2020, una quantitat que ha considerat prudent. El recàrrec necessita que la Generalitat també aprovi pressupostos, i es percebria introduint-lo en les taxes a mig exercici.

Recel de l’oposició

Si bé no donen per fet cap acord, tant ERC com JxCat s’han mostrat disposats a negociar amb el govern, en tant que el govern d’Ada Colau es proposa comptar amb uns pressupostos votats per primera vegada en cinc anys. Fins ara, l’alcaldessa només ha aconseguit tirar endavant els comptes mitjançant pròrrogues, com va fer en el primer i l’últim any del mandat anterior, o associant el projecte de pressupostos a una qüestió de confiança: s’obria un període d’un mes en què l’oposició tenia la possibilitat de reunir els 21 vots de la majoria absoluta i elegir un altre alcalde. Si no ho aconseguien, el govern podia tirar endavant els seus pressupostos. Una cosa que va succeir en el segon i el tercer any de l’anterior mandat.

Jordi Martí ha assegurat aquest divendres que no existeix un vincle que indiqui que els pressupostos de l’ajuntament i els de la Generalitat es tractin en una mateixa negociació, tot i que és obvi que els actors implicats en les dues operacions tindran un ull als dos escenaris.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El republicà Jordi Coronas explica que fins ara no hi ha hagut reunions sobre el contingut, que començaran la setmana que ve, i apunta, sobre la previsió de Martí i Ballarín, que ja es veurà si s’aproven pressupostos de l’Estat per al 2020. Per part de Junts per Catalunya, Elsa Artadi es mostra «moderadament optimista» sobre la possibilitat d’assolir un acord i sí que considera que existeix una relació entre els comptes de la Generalitat i els municipals: «Si uns no surten, és difícil que els altres ho facin». 

Pel PP, Josep Bou, responsable dels temes econòmics del seu grup, sosté que d’entrada els populars no es tanquen a votar a favor dels pressupostos.