Salveu la Montesa Impala

Roma i la seva Vespa. Barcelona i la seva Montesa Impala. Dues ciutats úniques, dues grans urbs per les quals es mouen desenes de milers de motos que s’utilitzen, es desplacen i, probablement –sí, per descomptat, ho cregui o no l’actual consistori municipal que presideix Ada Colau–, més fan perquè el trànsit guanyi fluïdesa i també perquè hi hagi menys pol·lució.

Perquè, davant de la decisió de les administracions de posar en marxa una àmplia zona de baixes emissions (ZBE) l’1 de gener –a partir d’abril s’imposaran multes als qui circulin amb vehicles històrics, com una Impala o la meva Bultaco Lobito, fins i tot amb el seu segell de la ITV–, és evident que són els usuaris d’aquestes motos clàssiques, que no velles, els primers que refusen enrarir més l’ambient i, també, el sector més modest que patirà la duresa de les normes.

Acordar les decisions

«L’únic que volem és que se’ns escolti. Que es prenguin decisions consensuades. Que el que es decideixi i les lleis que s’estableixin perquè puguem utilitzar els nostres vehicles clàssics siguin a nivell estatal, unes normes que tots compartim», comenta Xavi Arenas, un dels responsables del MotoClub Impala.

«El que no té sentit és que Barcelona, o la nostra alcaldessa decideixi de sobte, sense consultar ningú i sense atrevir-se a tocar primer els grans creuers que atraquen al port, els immensos avions, les calefaccions i la indústria en general, que els grans culpables de la pol·lució que hi ha a Barcelona som els usuaris de motos de 175 cc a tot estirar, que utilitzem diàriament sense més problemes i, insisteixo, fent un bé a la ciutat», remata Arenas.

Problema de massificació

«El que ja sona a broma i, fins i tot, fa pensar, és que els gairebé 4.000 usuaris que tenim una Impala de fa 50 anys puguem, això sí, citar-nos a les vuit de la nit i fer voltes per la ciutat fins a les set del matí, i repetir-ho durant tot el cap de setmana. ¿Perdó? És com si ens diguessin: ‘Tu contaminaràs a l’hora que jo et digui’. És evident que el problema no és, per tant, la contaminació del vehicle en qüestió, el problema és la massificació, especialment en els accessos a la ciutat, situació, per cert, molt poc propícia per als nostres vehicles d’època, siguin motos o cotxes», indica Pere Itchart, un altre dels responsables del Club Impala.

La Impala, ideada per Leopoldo Milà, va ser la moto més popular als anys 60 i 70. Va guanyar, fins i tot, un premi FAD de disseny. Té una característica explosió, discreta, graciosament sonora, però perfectament identificable i, sobretot, s’ha convertit en un símbol de Barcelona, igual com les Bultaco o les llegendàries Derbi. «No té cap sentit que provem de posar-nos en contacte amb l’ajuntament per ajudar o, simplement, per donar a conèixer la nostra opinió com a usuaris, perquè no ens fan ni cas. Escrivim al departament de Mobilitat i ens respon el de Medi Ambient», protesta Arenas.

És necessari un estudi global 

La sensació que tenen els propietaris de motos i cotxes clàssics (per cert, el transport privat representa bastant menys del 20% de la pol·lució a Barcelona) és que Colau vol ser la primera en collar els més febles, ja que aquest és el sector la normativa del qual més s’ha endurit en els últims 20 anys. «És graciós que no fa gaire la ciutat es gastés un munt de diners, a raó de 20.000 euros per vehicle, per dotar de motos elèctriques la Guàrdia Urbana i que molts dels seus professionals considerin que, pel seu excessiu pes (300 quilos), són molt poc funcionals i no les estiguin utilitzat. Això sí, la foto de l’alcaldessa en el moment de la compra va ser molt difosa», assenyala un altre dels membres destacats del MotoClub Impala.

Un altre dels punts que mereixen una reflexió, segons assenyalen els responsables de MotoClub Impala, és la falta d’un veritable estudi –«no n’hi ha, ni es pretén, potser perquè no interessa»– sobre què seria més rendible «davant de la crisi que estem vivint i la que –diuen– se’ns cau a sobre» i, també, per minimitzar l’empremta ecològica present i futura: mantenir, optimitzar, revisar, reparar i actualitzar els nostres vehicles, motos i cotxes, durant dècades o convertir-los en ferralla com fan moltíssims usuaris, que es canvien de cotxe cada tres o quatre anys, amb el que tot això suposa de destrucció de bateries, plàstics, olis...

A favor d’un acord europeu

Notícies relacionades

Totes les claus del veto al cotxe contaminant a Barcelona

Aparcaments i mobilitat

«Volem un acord global, estatal, europeu si és necessari, ja que les nostres motos clàssiques estan protegides a molts països europeus, on ni tan sols han de passar l’ITV, una cosa que, per descomptat, nosaltres no defensem. Nosaltres el que defensem és gastar en pensar», assenyala Itchart. «Quan penso en la pol·lució que causen els creuers, que arriben a Barcelona a centenars; els avions, que aterren a milers; les calefaccions, les indústries... i que, segons Ada Colau, el fet que nosaltres deixem de circular amb la nostra Impala ‘salvarà vides’, crec que se’ns n’ha anat una mica l’olla. I el que em sembla tremend és que es prenguin aquestes decisions, amenaces, multes i sancions sense sentir la nostra opinió, sense comptar amb la nostra col·laboració, sense saber què opinem i quines solucions podem aportar», remata.

Al final, com assenyala Javier Ceresuela, un ‘impalista’ que fa 50 anys que circula per Barcelona com la seva Montesa, «fa la sensació que l’alcaldessa ha decidit suprimir les carnisseries perquè ella s’ha tornat vegetariana».