Anar al contingut

Patrimoni en perill

La restauració de l'edifici de CCOO de la Via Laietana ja té pla i calendari

El bloc porta 13 anys amb una marquesina i malla de seguretat, ja caducades, esperant a ser reformades

Natàlia Farré

La restauració de l'edifici de CCOO de la Via Laietana ja té pla i calendari

Edifici monumental, sí; i deteriorament monumental, també. Així és i així es troba la que es va aixecar com a seu de la Caja Mutua Popular el 1925. I el que ara és seu de CCOO per obra i gràcia del patrimoni sindical acumulat. Cau a trossos. No ho mereix. L’edifici potser no és dels més interessants de la Via Laietana. Però respon al que es buscava en l’època: monumentalitat a partir d’una certa tipologia americana d’edificis: grans paraments de vidre i estructura industrial per a un carrer que volia emular les vies financeres de Nova York. 

A més té el seu punt icònic, és el més semblant al Flatiron que hi ha a Barcelona, i popularitat: tothom el coneix i no són pocs els que es pregunten què passa amb aquest edifici. També n’hi ha que el donen per tancat. Ni té la persiana abaixada ni en perilla l’existència, però sí que reclama a crits una rehabilitació que mai arriba. La direcció de CCOO fa 13 anys que suplica la seva restauració al Govern (és  patrimoni de l’Estat), i aquest en fa tants més que diu que sí però el sí definitiu està permanentment en guaret. Fins ara. Hi ha projecte entregat, el segon, i un procés en marxa que si compleix els tempos acabarà el 2022.

Confiança, poca

«Sembla que ara va de debò, però ho diem amb la boca petita perquè fa anys que passa el mateix: un dia ve el Ministeri de Treball i diu que ja està tot a punt i després sempre hi ha alguna excusa per posposar-ho. De confiança en tenim poca perquè la història és molt llarga, però s’han fet passos». Paraula de Montse Ros, responsable de Comunicació Integral i Finances del sindicat. Els passos fets són una partida pressupostària aprovada (en els pressupostos ara prorrogats), la licitació de les direccions facultatives i de seguretat, un pla actualment sobre la taula de l’arquitecte del ministeri pendent de ser validat per passar a la mesa de contractació i un cronograma de la licitació de l’obra, un procés llarg per a un treball d’aquesta envergadura. Per això la meta per lluir l’edifici en condicions és finals del 2022. 

Però en el cas que ens ocupa les coses mai són com semblen. Hi ha eleccions a la vista i això pot ser un problema: «L’experiència ens diu que qualsevol provisionalitat política afecta una obra d’aquesta quantia», lamenta Xavier Blanco, director de Serveis Interns i Gestió del Patrimoni. No en va cada vegada que la rehabilitació s’ha engegat, un canvi de Govern o una tirallonga d’eleccions l’han bloquejat. «Mai ha existit la voluntat política d’arreglar-ho», afirmen des del sindicat. Els 13 anys transcorreguts des de la caiguda del primer ornament de la façana avalen l'afirmació. El 2006 es va desplomar una pedra la vigília de la cavalcada de Reis. No hi va haver desgràcies. En cas d’haver sigut el dia en què ses majestats pujaven el carrer, potser l’ensurt hauria sigut gran. 

Detall del mal estat del terrat de l’edifici. / LAURA GUERRERO

Intervenció d’urgència 

Des d’aleshores hi ha hagut munts de gestions amb el Ministeri, un primer pla de restauració (ja caducat) la col·locació de dues malles i una marquesina que cobreixen l’edifici per protegir el transeünt. Aquestes estan més que caducades però l’alegalitat no és motiu de multa. La sanció és cosa de l’ajuntament i la propietat de l’edifici, cosa de l’Estat. I les administracions públiques no es penalitzen entre elles. 

Hi ha hagut, també, més despreniments, gres que no reté la malla de tela (gairebé inexistent) i trossos del marbre i de l’argamassa que cobreixen la part baixa de la façana. Una situació ja perillosa. De manera que a l’espera de la rehabilitació definitiva sí que hi haurà, ben aviat, una intervenció d’urgència per perill imminent. Es farà a la segona malla (la de tela), la part baixa de la façana i el templet del terrat, que té esquerdes per on passa una mà. El ministeri ha tramitat un expedient urgent que no necessita licitació. La data prevista per a les obres d’urgència era el 15 de setembre però encara no han començat. En el sindicat estan segurs que es faran, si no hi podria haver conseqüències penals.  

6,5 milions d’euros

La rehabilitació gran, la de veritat, va tenir un primer pla presentat el 2010 i ja caducat que va pressupostar un import de 5,9 milions d’euros. L’actual, presentat a finals de juliol, arriba als 6,5 milions. La diferència de preu es deu bàsicament als marcs de les finestres (233) pensats el 2010 d’alumini i exigits de fusta ara per l’ajuntament. L’edifici està catalogat, és Bé Cultural d’Interès Local i això comporta unes servituds, com mantenir els elements originals. Intocable l’espectacular escala interior i imprescindible recol·locar les tres escultures que coronaven el templet i que en l’actualitat descansen semidesfetes i embolicades en una lona al terra del terrat. Dues, la tercera senzillament no existeix. S’hauran de fer de nou, així com els ous de pedra desapareguts que coronaven part de la balustrada.

El deteriorament al qual ha arribat l’edifici (en el seu moment els coloms campaven al seu aire a la desena planta) deriva de la seva història. Va allotjar el sindicat vertical, i en els últims anys del franquisme ja va patir una gran falta de manteniment que es va agreujar en la Transició amb la indefinició del seu futur, que estava clar que tard o d’hora acabaria passant als sindicats. I així va ser, són patrimoni sindical acumulat, això significa que l’Estat té la propietat (i l’obligació de mantenir façanes i cobertes) i CCOO, l’ús i l’obligació de mantenir-ne el funcionament. 

Propietat per a l’Estat i ús per als sindicats

L’edifici de CCOO obreres va ser seu del sindicat vertical en època franquista. Com molts d’altres, es tractava d’edificis construïts o mantinguts amb les aportacions, obligades, de treballadors i, en menys mesura, d’empresaris. Durant la Transició, la llei orgànica de patrimoni sindical del 1982 va deixar clar que aquests edificis havien de ser tornats als seus hereus, en aquest cas, les patronals i els sindicats representatius. Així, CCOO, que compta amb una representació del 41% a Catalunya i el 39,5% a Espanya, va optar per ocupar l’edifici. Primer il·legalment i després legalment. Fins a l’any passat va compartir espai amb la CGT i fins al 2010 amb la UGT. Amb la llei a la mà, la propietat i el manteniment de façanes i cobertes va a càrrec del Ministeri de Treball; el manteniment interior i ordinari, de CCOO, que és qui té l’ús en funció de la seva representació.

Temes: Patrimoni CCOO