QUADERN DE GASTRONOMIA I VINS

L'hamburguesa, en terreny gurmet

David Barroso juga la carta de la creativitat a la seva parada del mercat de Santa Caterina

miquelsenok

miquelsenok

2
Es llegeix en minuts
Miquel Sen

Cada vegada que ataquem un monstre de diversos pisos separats perbéicon, quètxup i formatge fossorgeix en la imaginació el terrible marxista Groucho. Sembla que en certa ocasió –dels marxistes se n’ha escrit tant que tot pot ser veritat–, davant d’un d’aquestsgratacels de colesteroli en presència de l’amo de la cadena, va dir: «És fantàstic, dona el màxim pel nostre fastigós diner».

Al marge d’aquestes tristeses mercantils arrencades directament del plàstic que les alberga, hi ha un altre tipus d’hamburguesaa escala humana en què alguns creadors canvien el curs de la història –dimonis, una altra vegada Marx, aquesta vegada Carles– a força d’enginy. Si aquestes peces de carn picada eren fins fa poc el resultat de donar nova vida al que quedava sobre el taulell després de tancar la parada, per als imaginatius de la ‘burguer’ ha sigut motiu per donar-nos menjar saborós mentre durava la crisi i els entrecots s’allunyaven del circuit de les carteres més primes.

65 referències

Notícies relacionades

David Barrosos’ha esforçat a formular65 referències diferentsamb un punt en comú, la qualitat de la matèria primera. N’hi ha de be, de bou, d’excels angus i, per descomptat, de barreja d’aquestes proteïnes de qualitat, perquè les carns picades s’abracen amb especial afecte quan estan en proporcions bones i diferents. Per exemple, en la més famosa de laparada número 8 del mercat de Santa Caterina. Per donar-hi més textura fa servir pa ratllat i ou més una mica de pols de brasa i de fum. És la màgia que hi dona un gust especial, potenciat per la sal i el pebre. Evidentment, l’aportació de les aromes està controladíssima.

Ja que es tracta de fer de l’hamburguesa molt més que un gratacel d’aquests que al primer mos s’enfonsa i ens obliga a anar a la tintoreria, d’aquesta ‘delikatessen’ em quedo amb la de crema cafè de París. A més de la salsa que l’acompanya, els 200 grams de sabor estan íntimament lligats a33 espècies diferents, tot integrat en un bonic còctel amb el 80% de vedella i el 20% de porc. A casa ens converteix en bons cuiners sense ser-ho, una de les preocupacions del gran Marx. 

Una bona expressió de la varietat moscatell de gra menut

Ha costat recuperar el bon costum de beure vins dolços. Dominats per la crítica anglosaxona, molts van creure que les begudes havien de ser dures, com el heavy metal, i que les emocions dolces, com l’òpera italiana, quedaven per als febles. Endimoniada falsedat que ens ha privat de les diferents versions del moscatell.