Anar al contingut

A 200 METRES DE LES PLATGES

Els esculls instal·lats al litoral de Barcelona permeten la tornada de 300 espècies

Les estructures van ser instal·lades el 2003 amb l'objectiu de recuperar la biodiversitat marina destruïda després de dècades d'abocaments

Luis Benavides

El fons marí del litoral de Barcelona continua recuperant una biodiversitat perduda durant dècades d’abocaments controlats. Els bussejadors més veterans mai abans havien vist tantes espècies juntes a escassos 200 metres de les platges de la ciutat. Els responsables d’aquesta feliç tornada són 365 estructures artificials de formigó que, apilades en cinc àrees, situades entre la platja de Sant Sebastià i l’espigó de Bac de Roda, funcionen com a esculls. És a dir, aquests blocs que ocupen uns 11 quilòmetres quadrats serveixen com a hàbitat per a nombroses espècies marines, principalment algues, peixos i invertebrats.

Aquests refugis per als organismes vius de l’ecosistema marí van ser instal·lats el 2003 –en el marc del Fòrum de les Cultures de Barcelona– pel govern municipal encapçalat pel socialista Joan Clos amb l’objectiu d’impulsar la qualitat dels fons marins de la capital catalana, que llavors ja demanava a crits una actuació després d’anys i anys empassant-se rebutjos.

Bona part de la flora i fauna autòctona ha reaparegut 16 anys després deixant enrere una degradació ambiental provocada per les velles infraestructures de sanejament, que llavors «abocaven els productes de la depuració incompleta d’aigües urbanes i industrials al mar», expliquen fonts municipals. La millora del sistema de sanejament a partir de la remodelació de la depuradora del Besòs amb la implantació del tractament biològic, l’eliminació de l’abocament de fangs de depuradora i altres mesures com la construcció dels dipòsits pluvials van permetre millorar la qualitat de l’aigua, una fase prèvia necessària per posar en marxa el batejat com a parc dels Esculls.

Preservació fora del zoo

El  Zoo de Barcelona, a través de la seva fundació, ha fet el seguiment científic i tècnic d’aquest projecte de recuperació de la biodiversitat marina per encàrrec del consistori i en col·laboració amb altres institucions com el CSIC i diverses universitats catalanes. Es tracta d’obtenir dades de l’estat de les estructures, de la seva la colonització i de l’evolució de les comunitats pesqueres i marines. «Això és una demostració molt clara que el Zoo de Barcelona ja no és el que tots tenim al cap probablement; de fet, ha sortit del zoo i preserva espècies tant dins de les seves instal·lacions com fora», ha subratllat la tercera tinenta d’alcaldia de l’ajuntament, Laia Bonet, durant una trobada amb periodistes.  

Bonet ha destacat el paper sensibilitzador de la Fundació Barcelona Zoo a través d’exposicions, activitats educatives, projeccions multimèdia i divulgació d’articles científics amb aquest parc d’esculls artificials com a protagonista. El pròxim pas serà la creació del Centre de Conservació de la Biodiversitat Marina, que vetllarà per la preservació i conservació d’espècies, algunes de les quals amenaçades, i potenciarà la seva funció educativa.

Refugis subaquàtics

On abans hi havia «la mateixa vida que en una claveguera», assegura el biòleg Sito Alarcón, director del Zoo de Barcelona, ara han tornat «més de 300 espècies» entre les quals destaquen la donzella, la castanyola, el déntol comú, el mer, la bròtola de roca, el reietó i el roncador. «Quan feies immersió, el dit s’enfonsava en el fang i ara hi ha mol·luscos i peixos», recorda el responsable del zoològic de la capital catalana, que destaca la proliferació de nudibranquis, una espècie que requereix aigües netes per sobreviure.  «Això és un indicador que les condicions ambientals han millorat moltíssim», ha celebrat el biòleg.

Els blocs amb buits distribuïts pel litoral afavoreixen la diversitat biològica i protegeixen els organismes vius de la pesca, totalment prohibida a la zona. Pep Hurtado, responsable d’Estratègia del Zoo de Barcelona, explica com ha sigut la tornada d’aquestes espècies la desaparició silenciosa de les quals preocupava els experts: «Quan col·loques una superfície al fons del mar, com que la majoria de les espècies es reprodueixen amb formes planctòniques, ous i larves planctòniques, quan troben una superfície on fixar-se, desenvolupen la seva forma adulta. La introducció d’aquestes superfícies de formigó, que té la mateixa capacitat de fixació que una roca, de seguida és colonitzada per aquestes formes planctòniques que troben un lloc on fixar-se i desenvolupar la seva fase adulta», explica Hurtado. 

Per als responsables del Zoo, els esculls artificials compleixen altres molt valuoses funcions. Entre d’altres, tenen la funció de biofiltre, perquè afavoreixen la instal·lació d’organismes capaços de depurar l’aigua. «També tenen una funció educativa, perquè hi ha instal·lacions municipals on s’explica l’ecologia i la sostenibilitat del litoral de Barcelona, i una funció pesquera, perquè les espècies d’interès comercial tenen aquest refugi i quan es dispersen poden ser pescats pels pescadors professionals», ha afegit Hurtado.