Rèquiem per Konema, una altra botiga amb arrelament que tanca a Barcelona

La mort d’un comerç arrelat a Barcelona ja és tan tristament habitual que passa a engrossir una llista negra de taulells caiguts, sense més conseqüències que la tristesa dels treballadors i clients del comerç. Però al buit que cadascú deixa s’ha de sumar l’agreujant de la pèrdua d’identitat, ja que per cada històric desaparegut sol brotar una multinacional, una franquícia en expansió o una botiga anodina que precipiten acceleradament la clonació dels eixos comercials locals. Tant, que a aquest pas ningú el distingirà d’altres ciutats.

El rèquiem d’aquesta setmana és per la papereria Konema, aquesta per on tot barceloní que passegi per la Rambla de Catalunya amb Consell de Cent s’haurà quedat extasiat alguna vegada davant dels acolorits aparadors. En aquest cas, no és una botiga centenària ni protegida. Però propera al mig segle de vida (1972), era part important d’aquest ADN de l’Eixample, un temple on els amants del material d’escriptori flipaven, i on el paper adquiria mil colors i textures per encendre els sentits. Per no parlar del seu arsenal d’objectes de regal. 

Després d’un suposat mes de tancament per «inventari», el tancament ha sigut definitiu. I la propietat (des del 2000, el grup Raima) no ha dubtat a atribuir el tancament als efectes de la llei d’arrendaments urbans, que propicia actualitzacions de renda en alguns casos delirants als carrers més desitjats de la ciutat. «La LAU tanca Konema», sentencien des del negoci, on ahir van penjar un cartell tipus esquela.

Els seus responsables consideren que aquesta afectació econòmica implicaria «assumir despeses que posarien en risc la continuïtat i el prestigi de la nostra botiga». Tot i que els propietaris han preferit no pronunciar-se sobre l’increment del lloguer, lamenten «no poder donar continuïtat a un model de comerç de referència a Barcelona».

L’establiment era modèlic quant a varietat, qualitat i innovació. Però fins i tot els no clients trobaran a faltar les seves set finestres-aparador, sens dubte cotitzadíssimes a la Rambla de Catalunya.

Fonts d’aquest eix comercial indiquen que, al contrari que en alguns barris, aquí –amb bastanta rotació comercial– els relleus són gairebé immediats per la gran demanda, però sens dubte la desaparició dels emblemàtics deixa un buit. El vial compta amb molts locals més petits que al veí passeig de Gràcia (que complementen en certa manera), tot i que la trepitjada de franquícies i cadenes és cada vegada més devastadora.

Alternatives per al comprador

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Els compradors de Konema podran peregrinar fins a altres botigues de Raima, encapçalada per la del carrer de Comtal, que després de la seva recent reforma –en un edifici del segle XVI– s’ha convertit en la papereria més gran d’Europa. Precisament, Barna Centre la va premiar recentment per l’espectacular renovació de sis plantes on es despatxen 2.500 tipus de paper i tot el que somiï un fan de les manualitats.

Un consol, doncs, davant d’una llista fúnebre que avança sense pausa ni treva. La LAU o la pressió especuladora en els últims anys han reduït i redibuixat el colmado Quílez i devorat Vinçon, Bracafé, la sabateria Güell, Furest de passeig de Gràcia... entre molts d’altres. La llista és encara més llarga rumb a la Rambla, des del bar Cosmos fins al restaurant Pitarra o la centenària cansaladeria Carmen i la botiga de vins i licors La Lionesa (protegida), al Gòtic.